Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal per l'operació Catalunya i l'espionatge amb Pegasus

BarcelonaArtur Mas es querella contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal per l'operació Catalunya i també l'espionatge amb Pegasus. L'expresident també ha inclòs en la querella l'exsecretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez i alts comandaments de la Policia Nacional, com l'excomissari José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas. Alhora, ha incorporat en el llistat de querellats els exdirectors del CNI, Félix Sanz Roldán i Paz Esteban, a més dels responsables de l'empresa que va comercialitzar el programari per a l'espionatge amb Pegasus, NSO. Mas considera que estan al darrere de la guerra bruta contra l'independentisme: "Pretenia intentar destruir-nos des d'un punt de vista personal, polític i alterar els resultats electorals". Amb tot, no descarta que en el transcurs del procés judicial pugui ampliar la querella a l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que considera que estaven al cas de tot.

D'entrada, Mas ha presentat la querella per cinc presumptes delictes: organització criminal continuada, falsedat de funcionari públic en document oficial, malversació de recursos públics, revelació de secrets per part de funcionaris públics i lesió de drets fonamentals. "Ho hem fet amb una sola querella per treure a la llum a través d'una investigació judicial aquesta operació d'estat que és il·legal, il·legítima i mancada d'ètica, immoral. I que es va fer per molt alts responsables en aquell moment", ha subratllat Mas en roda de premsa, on ha recordat que entre el 2012 i el 2015 és quan se'l va començar a espiar a través del telèfon mòbil, però que això va durar fins a l'any 2020. "L'objectiu era el mateix, combatre idees i carregar-se persones i idees polítiques. Van començar amb l'operació Catalunya i van continuar amb Pegasus [...]. L'objectiu era destruir el projecte sobiranista i, a dins, el que s'havia de destruir fonamentalment era Convergència", ha assegurat.

La querella arriba després que RAC1 publiqués que l'expresident també va ser espiat per Pegasus i que, de fet, en fos la primera víctima de l'Estat -i la segona al món- perquè va patir una trentena d'infeccions al seu mòbil entre el 2015 i el 2020. En les últimes setmanes també han aflorat noves proves sobre l'entramat que va actuar contra l'independentisme, com ara la conversa que van mantenir l'excomissari José Manuel Villarejo i l'ex número dos del PP María Dolores de Cospedal en què es vantaven del fet que CiU hagués passat de 62 a 50 escons en les eleccions catalanes del 2012 i del paper que hi havia tingut Alícia Sánchez-Camacho.

Fins ara, les querelles presentades per l'operació Catalunya no han prosperat judicialment, però sí que fa el seu camí la investigació per l'espionatge de Pegasus a dirigents independentistes i en què està imputada l'exdirectora del CNI Paz Esteban. Per això, l'estratègia de la defensa de Mas passa per unir en una sola querella les dues qüestions, perquè, a més, considera que van de bracet. En aquest sentit, l'expresident ha explicat que el fet que hi hagi jutjats que hagin donat via a querelles per Pegasus l'ha fet decidir a presentar la seva. "Vaig ser la persona, la que més, orientada en aquest espionatge. Com que ja està investigat en altres tribunals, això ha estat la clau definitiva i la confiança que la querella sigui admesa a tràmit", ha explicat. Mas creu que "no és admissible" que els líders del Procés hagin rebut "càstigs duríssims", però que a la "part agressora" no se l'hagi "investigat". De fet, ha lamentat que hi hagi hagut una "mandra immensa" del sistema judicial espanyol per indagar sobre tota aquesta trama.

Descarta implicar el govern del PSOE

Tot i que apareixen els seus noms en l'escrit, Mas de moment no hi ha inclòs com a querellats Rajoy i Sáenz de Santamaría perquè vol "més proves que confirmin" la seva participació en l'operació Catalunya, tot i que l'expresident està "convençut" que hi estaven implicats. "Encara que no hi siguin com a querellats, hi són com a potencialment querellats", ha afirmat. Confia, en aquest sentit, que el procés judicial que s'obri aporti "proves decisives" per incloure'ls. En canvi, ha descartat ampliar la querella amb el govern socialista de Pedro Sánchez, tot i que l'espionatge amb Pegasus va continuar fins al 2020 quan ell ja era a la Moncloa. De tota manera, Mas ha recordat que les "dates clau" en què se'l va espiar van ser durant el període en què Mariano Rajoy va estar al capdavant del govern estatal. Amb tot, també confia que les conclusions que surtin de la comissió d'investigació de l'operació Catalunya del Congrés es posin en coneixement de la Fiscalia "perquè actuï". Una qüestió que també pot marcar la diferència respecte els intents que hi ha hagut fins ara perquè s'investigui judicialment la guerra bruta contra l'independentisme.