HEMICICLE

L’independentisme recupera la majoria al ple

Els diputats suspesos renunciaran als seus escons per posar rumb al Congrés de Diputats

L’independentisme va renunciar a la majoria absoluta al Parlament el 9 d’octubre de l’any passat, evidenciant les divergències estratègiques entre JxCat i ERC per respondre a la suspensió dictada pel jutge Pablo Llarena. Set mesos ha trigat a recuperar-la, i no pas per un canvi d’opinió entre els partits de Govern. Tan bon punt se’ls autoritzi a prendre possessió dels seus escons al Congrés, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez renunciaran a l’acta de diputats al Parlament i habilitaran tres vots que JxCat havia decidit no fer servir des de les suspensions. Ahir va ser previsiblement l’últim ple per a tots tres i també per a un altre pres polític, Oriol Junqueras, tot i que el president d’Esquerra sí que s’havia acollit al nou mecanisme creat per la cambra per poder delegar el vot.

La suma de JxCat, ERC i la CUP arribarà als 68 diputats, la xifra que concedeix la majoria absoluta que les urnes van atorgar a l’independentisme el 21 de desembre del 2017. A la pràctica no hi haurà gaires canvis respecte a la situació actual, tenint en compte que la CUP ja havia decidit situar-se a l’oposició i que les coincidències amb el Govern han sigut poc més que anecdòtiques. “Com a mínim deixarem de perdre tantes votacions”, explicava ahir una font parlamentària. Aquests tres vots, per exemple, haurien permès al Govern guanyar la votació de l’abril passat en què el ple instava el president de la Generalitat, Quim Torra, a convocar una qüestió de confiança o unes eleccions anticipades per no haver pogut tirar endavant els pressupostos.

La negociació dels comptes del 2019 és precisament una de les qüestions que la Generalitat ha deixat pendent per a després de les eleccions. L’acord continua sent improbable perquè tant la CUP com els comuns -els socis preferents que havia designat el Govern- s’han negat rotundament a votar-hi a favor. Amb 61 vots, JxCat i ERC només podien aspirar a tirar-los endavant amb el suport dels vuit diputats dels comuns. Ara, en canvi, n’hi hauria prou que el grup que presideix Jéssica Albiach s’hi abstingués.

A més, encara hi ha dos vots sobiranistes bloquejats, els dels exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín, tots dos candidats a les eleccions europees per JxCat. Si finalment són escollits i se’ls permet exercir d’eurodiputats, hauran de renunciar també als escons al Parlament i JxCat i ERC tornaran a la casella de sortida, amb 66 vots (70 amb els de la CUP). El Govern continuarà en minoria, però guanyarà totes les votacions en què la CUP s’abstingui.

La crisi de les suspensions

Tot i que el 25 de setembre el president del Parlament, Roger Torrent, anunciava un acord entre JxCat i ERC per fer front a les suspensions dels diputats empresonats i a l’exili, la situació es va complicar una setmana després. Esquerra va optar per acollir-se a un nou mecanisme creat per la mesa -amb els vots a favor dels republicans i del PSC- que permetia, seguint les indicacions del jutge Pablo Llarena i dels lletrats de la cambra, que els diputats suspesos poguessin designar un substitut perquè exercís els seus drets polítics, bàsicament votar al ple.

JxCat, en canvi, s’hi va negar argumentant que en una votació al ple, el Parlament havia rebutjat les suspensions i que, per tant, no calia cap delegació de vot. El grup dirigit per Puigdemont ha preferit renunciar a quatre vots durant aquests mesos abans que acceptar el que els lletrats del Parlament no tenen problema en admetre: que les suspensions estan en vigor.

Més continguts de