Insuficient, però un avenç
BarcelonaEl govern espanyol ha donat a conèixer les línies mestres d’un nou model de finançament autonòmic que, en termes generals, representa una millora respecte al sistema vigent. No es tracta, però, d’una reforma estructural profunda ni d’un model realment singular per a Catalunya, sinó d’una actualització amb elements positius però també amb limitacions rellevants. Es tracta d’un sistema general per a totes les comunitats, amb algunes opcionalitats pensades en certa manera per al cas català, però extensibles a altres territoris.
Entre els aspectes favorables cal destacar, en primer lloc, que la proposta corregeix parcialment l’infrafinançament que pateixen les comunitats mediterrànies, que són les més perjudicades pel sistema actual. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears es beneficiarien d’un repartiment més ajustat a les necessitats reals de despesa. En aquest sentit, el nou model sembla avançar en una direcció més equitativa. Com era previsible, cap comunitat hi perd i gairebé totes hi surten guanyant, encara que, cosa també previsible, ningú ens agrairà que el mal encaix de Catalunya faci moure les coses a l’Estat. Més aviat serà el contrari.
També són positius alguns elements d’autonomia i opcionalitat que s’introdueixen per a les comunitats autònomes. La possibilitat de recaptar una part de l’IVA en funció del rendiment específic per a les pimes a cada territori, la de substituir la transferència per competències no homogènies per un percentatge addicional del mateix impost o la de crear un eventual fons climàtic poden beneficiar especialment territoris com Catalunya o el País Valencià, amb una presència rellevant de pimes i una elevada exposició als reptes de la transició ecològica. A això s’hi afegeix la potestat d’abandonar el sistema de bestretes i percebre els recursos de manera sincronitzada amb l’Estat, una mesura que pot millorar la gestió de tresoreria de les finances autonòmiques.
Pel que fa al principi d’ordinalitat, el nou model sembla acostar-s’hi, però sense garantir-lo explícitament. L’ordinalitat no apareix com una premissa del sistema, ni sembla que quedi blindada en un futur text legal, sinó que apareix com un possible resultat derivat dels paràmetres utilitzats en el càlcul dels recursos. Això implica que, si aquests paràmetres canvien en el futur, els resultats també poden variar. A manca de més informació i de la possibilitat de replicar els càlculs amb detall, és prudent evitar afirmacions categòriques.
Qüestions pendents
Queden pendents qüestions clau com la gestió i recaptació dels impostos generats a Catalunya –amb l’IRPF com a primer esglaó–, en què l’Estat no sembla disposat a cedir sobirania real, més enllà d’una "gestió en xarxa" que no se sap gaire bé què vol dir, amb participació limitada de les agències tributàries autonòmiques. També resta per concretar el paper del consorci d’inversions amb l’Estat.
El finançament singular pactat a l’inici de la legislatura entre el PSC i ERC queda, doncs, lluny d’aquesta proposta. No s’ha produït el canvi de paradigma que aleshores es dibuixava, potser perquè les expectatives eren molt altes. Ni tan sols s’ha avançat prou en transparència: la contribució de Catalunya a la solidaritat territorial continua sense visualitzar-se de manera clara. El nou model és un pas endavant, però encara insuficient.
Cal recordar que el sistema de finançament autonòmic només és una part del problema del dèficit fiscal de Catalunya. Fins i tot en el millor dels escenaris, aquesta reforma només en corregiria una fracció limitada. L’objectiu estratègic del país ha de ser reduir el dèficit fiscal fins a nivells més acceptables i comparables amb els dels estats federals més reconeguts, una fita que aquest model no garanteix.
Finalment, però, cal fer la inevitable reflexió política derivada de la situació de fragilitat i del moment històric que vivim. El camí que queda al davant estarà plagat de dificultats. Si no tira endavant aquest acord (o un altre de millorat fruit de la negociació que ha de venir), quin és l’escenari alternatiu? Si no es concreta el canvi de model d'aquí al final de la legislatura (suposant que s’esgoti), en la nova que sorgeixi d’unes futures eleccions estarem en millor situació? Facin les seves apostes, però qui subscriu les té clares.