Què fan dos investigats del cas Montoro al judici dels Pujol?

MadridDesprés de tres mesos escoltant testimonis, el judici contra la família Pujol Ferrusola està immers en les declaracions dels perits, que han de posar llum als negocis del fill gran de l'expresident de la Generalitat. Dos dels que han comparegut aquest dimarts a l'Audiència Nacional han sigut noms que van emergir als mitjans de comunicació al mes de juliol en el marc del cas Montoro: Francisco Piedras i Manuel de Vicente-Tutor. Són inspectors d'Hisenda, són socis directors d'Equipo Económico –el bufet que va fundar Cristóbal Montoro i que està en l'epicentre de la presumpta trama de corrupció– i estan investigats pels jutjats de Tarragona.

Què feien a San Fernando de Henares? Tenen una llarga experiència i trajectòria com a perits i van ser proposats com a tals per la defensa de l'empresari Josep Cornadó, que va presidir Copisa i seu al banc dels acusats al costat dels Pujol. Tots dos van elaborar un informe en què analitzaven les operacions de Copisa amb les dues principals empreses de Jordi Pujol Ferrusola entre el 2004 i el 2009: "S'ajusten en la forma i la retribució està d'acord amb les pràctiques habituals de mercat", ha recalcat Vicente-Tutor. La seva declaració s'ha allargat gairebé mitja hora i ha apuntalat per complet el relat de la defensa del primogènit, emmarcant en la normalitat el rol que ell feia com a intermediari.

"Són agents que intervenen en el mercat amb l'objectiu exclusiu de posar en contacte comprador i venedor", ha resumit Francisco Piedras. Especialment, en casos en què "no hi ha informació pública general i estructurada", que és quan la informació privilegiada té més valor. Per exemple, en el mercat immobiliari, tant per a les empreses que busquen terrenys com per a les que necessiten trobar una constructora. Així mateix, Piedras ha deixat clar que la informació "sol ser verbal" i "no necessita una elaboració ni escrita, ni formal, ni sofisticada". Aquest és un extrem que la defensa de Pujol ha sostingut en múltiples ocasions durant el judici i que el fiscal ha intentat qüestionar.

La resposta al fiscal

Després de les preguntes de Jorge Ayo, advocat de Josep Cornadó, ha sigut el torn del fiscal, que ha fet un interrogatori de dos minuts i mig. Dues de les preguntes se li han girat en contra i n'ha sortit escaldat. Fernando Bermejo ha qüestionat si és possible que un intermediari tingui una "experiència tan àmplia" per tenir "coneixements", entre altres, en refineria, sectors d'enginyeria, plantes fotovoltaiques o immobiliàries, que són els àmbits d'alguns dels negocis que va propiciar el primogènit. "L'important és l'agenda i, per consegüent, el coneixement de les persones i del teixit empresarial i industrial. No és necessari un coneixement tècnic, sinó el coneixement de quins són els agents rellevants en cada sector", ha replicat Manuel de Vicente-Tutor.

De la mateixa manera, ha dit que, malgrat que són "xifres milionàries" –com ha dit el fiscal–, és "possible i probable" que no hi hagués cap contracte escrit si els intervinents tenien una "relació molt rellevant de confiança". Precisament, en una de les primeres jornades del judici, el conseller delegat de Copisa, Orlando de Porrata-Doria, va justificar que no tenien contractes amb Jordi Pujol Ferrusola perquè era "una persona de confiança".

Aquell mateix dia, el fiscal es va estranyar per les comissions que va cobrar el primogènit per intermediar en l'ampliació d'una refineria a Cartagena: "Per una trucada telefònica paguen 199.000 euros d'honoraris?" En aquell moment, De Porrata-Doria va justificar que valia la pena perquè era un contracte de gairebé 36 milions d'euros. I ara Manuel de Vicente-Tutor ho ha avalat: "La majoria [d'agents comercials] funcionen simplement amb una persona física i un telèfon". I és que en el 70% dels casos "no tenen treballadors" o tenen "un únic treballador".