Política 08/08/2015

Jordi Sànchez: "Garantim una moratòria de la campanya l'Onze de Setembre a la Meridiana"

Gest del president de l'ANC, Jordi Sànchez, orientat a esvair els dubtes de l'entorn de Catalunya Sí que es Pot al voltant de la neutralitat electoral de la mobilització de la Meridiana per la Diada Nacional

Marc Colomer
7 min
Jordi Sànchez, president de l'ANC.

BarcelonaMés de 110.000 inscrits a la Meridiana fins aquesta setmana, què indiquen?

Que anem bé, però hem d'anar millor. La gent ha pres consciència que és una Diada històrica. Però no podem caure en la tranquil·litat. La Meridiana té 5 quilòmetres i 30 metres d'amplada. I la volem omplir tota. Falten centenars de milers de persones. Demanem que tothom que s'hi inscrigui, perquè això facilita garantir una ocupació més o menys homogènia.

Tres mesos de president de l'ANC en què ha voltat el territori. Què percep?

Ha tornat la moral de victòria. Hi ha un abans i un després. Hi va haver, després del 9-N, dubtes fins i tot sobre si aniria endavant el 27-S. La gent hi era, però amb desil·lusió. I això va fer el tomb quan l'ANC entoma la invitació de Mas a Molins de Rei i traspassem la responsabilitat al soci. La gent ens va dir: "Cal buscar espais de confluència perquè junts ens en sortirem; per separat en tenim dubtes". El segon moment és amb l'acord per a una llista, en què l'ANC recupera, després d'haver ajudat a facilitar l'oferta política del 27-S, l'espai de transversalitat i compromís amb totes les formacions disposades a avançar cap a un estat propi. L'acord de Junts pel Sí ha aixecat la moral. La il·lusió ha tornat. I ara hem de saber-la gestionar. Sense il·lusió difícilment l'opció esdevé guanyadora. Tenim il·lusió i tenim l'opció guanyadora. L'independentisme el 27-S guanyarà, i ara cal fer que la victòria sigui inequívoca i majoritària. Per arribar-hi amb encara més moral cal que la Diada sigui un èxit.

Què vol dir quan parla d'un èxit?

Que sigui una mobilització multitudinària, almenys com els anys anteriors, que no és poca cosa, i que sigui la Diada de tothom. No serà la Diada d'una opció o d'una llista. La Diada Nacional no pot ser mai d'una opció electoral. I per tant, tots els esforços des del primer moment s'encaminen a fer que tota la gent que es va mobilitzar per la V, la Via o el 9-N se senti igualment cridada i implicada en aquesta Diada.

És el tercer any que sentim a dir que és la Diada definitiva.

Hem d'aprendre a no anticipar coses que no està al nostre abast gestionar. La independència depèn en gran manera de nosaltres, però poc o molt també de l'estructura de l'estat espanyol. I n'hem de ser conscients. La clau última no depèn únicament i exclusivament de nosaltres. Però aquesta Diada és més important perquè per primer cop tenim, amb el 27-S, un examen molt exigent que la comunicat internacional analitzarà amb lupa. És la prova del cotó. Les urnes i els vots són la prova més difícil que qualsevol país que vol guanyar la llibertat es pot posar a si mateix, i nosaltres optem per aquest camí. És indiscutible que això ens obliga a encarar el tram final abans de les eleccions amb la sensació i el convenciment que som molts i que tenim la majoria activada. Hem de tornar a demostrar que el 9-N és viu.

Catalunya Sí que es Pot alerta que si la Meridiana ha de ser un acte de campanya de Junts pel Sí, no té sentit que hi siguin. Què els ofereix l'ANC perquè s'hi sentin còmodes?

Oferim màxima i extrema neutralitat electoral a la Meridiana. I un contingut de gran transversalitat per a totes les formacions compromeses amb el dret a decidir i el procés constituent. Estem convençuts que les persones que han expressat dubtes, com Colau, Rabell o Espadaler, si volen, si creuen que del 27-S ha de sortir-ne l'impuls d'un procés constituent, tenen lloc a la Meridiana i hi són imprescindibles. I com que em consta que és així, no tinc cap dubte que hi seran. Per al país i per a la gent seria la millor notícia que els partits decidissin que la campanya comença el 12-S. Garantim que a la tarda de l'Onze de Setembre a la Meridiana hi haurà una moratòria de la campanya.

Per qui farà campanya l'ANC?

L'ANC no farà campanya per cap partit. Dins l'ANC hi ha molta gent a favor de la candidatura de Junts, però també de la CUP i de Catalunya Sí que es Pot. Però estarà implicada com qui més per fer del 27-S una data històrica, per ajudar a aconseguir uns resultats que converteixin les eleccions en plebiscitàries. El paper que hem tingut per facilitar acords és precisament per facilitar la lectura plebiscitària.

David Fernàndez ha parlat aquesta setmana de "frau" de les converses de Palau que van desembocar en Junts pel Sí. Hi anaven a parlar d'una proposta sense polítics i es troben que les entitats ja han pactat amb Mas una altra cosa.

No em dono per al·ludit. Serà inevitable que durant la campanya hi hagi disputes entre la gent de la CUP i de Junts pel Sí. Quan l'ANC demanava el mínim de llistes era per evitar aquest tipus de disputes. No hi ha frau. Ni pel paper jugat per les entitats ni pel mateix acord. Que tota la gent que no milita a cap partit i s'hi ha implicat s'hagi de sentir a dir que està fent frau, forma part d'un excés propi d'una campanya i impropi de David Fernàndez i la CUP. No cal donar-hi més importància. Hauria estat molt millor un acord de tots els partits, també de la CUP. Però ara l'independentisme té dues opcions, una que s'orienta clarament a ser hegemònica i una segona de compromesa amb lleialtat absoluta amb el procés.

Pot passar que la CUP sigui determinant per acabar de conformar la majoria al Parlament.

Pot passar. Per impulsar el procés constituent hi haurà d'haver molt diàleg i complicitat. Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot hauran d'arribar a acords per defensar el dret a decidir i el procés constituent.

Però si depèn de la CUP, Mas ho té difícil per ser president. Si Romeva és una figura de consens, ha de renunciar a la presidència?

No és un debat que pertoqui plantejar a l'ANC. La nostra funció és contribuir a fer que el procés no encalli. Escenari ideal: Junts pel Sí, majoria absoluta; i la CUP, quadruplicant escons. Tota la gent de l'ANC ho signaria avui mateix. Caldrà estar a l'aguait que la gestió posterior del 27-S no faci embarrancar el procés, i aquesta serà una de les tasques de l'Assemblea. No hem arribat fins aquí perquè el 28-S encallem.

La llista unitària s'ha de reproduir a les generals?

No toca ara reobrir debats sobre llistes. Si aquesta és una opció que s'ha de plantejar, el moment serà després del 27-S. Pas a pas. Hem de garantir l'èxit de l'11-S, del 27-S i un cop tinguem el mandat de la ciutadania, serà el moment en què caldrà replantejar els escenaris polítics immediats, entre els quals, no l'únic, les espanyoles.

Darrere la llista unitària hi ha una operació per refundar CDC?

Pel que jo he observat, el neguit i la prioritat tant d'ERC com de la CUP i la mateixa CDC i la gent que va acabar sortint d'Unió i la gent de MES ha estat com sortim guanyadors del repte del 27-S. Tothom de manera molt lleial volia sortir victoriós d'aquest repte. Dit això, és evident que Convergència està en un moment de replantejament i té tot el dret i fins i tot l'obligació de reorientar el seu futur. Però tinc dubtes de fins a quin punt aquesta operació realment és la més interessant per a CDC per ajudar-se a reinventar, perquè finalment el que fa és dificultar que emergeixin nous lideratges en el partit. I sense lideratges tots sabem que els projectes polítics són molt més complexos. La política catalana i els partits hauran d'encarar reptes molt importants, tots. Perquè el que estem fent és un canvi de marc i totes les formacions quedaran afectades. Es pot imaginar que és CDC qui té més urgències, per tots els motius que coneixem. Hi ha també un compromís anunciat del seu principal líder, Artur Mas, de no tornar a presentar-se i això requereix la creació de nous lideratges, i clarament hi ha d'haver espais de refundació, però el que avui pugui estar fent CDC segur que altres partits o ho estan fent també o ho hauran de fer molt aviat. Em costa creure que tot això respongui a una reformulació de CDC.

El 27-S, vots o escons?

En unes eleccions, plebiscitàries o no, el que compten són els escons. Per tant, la legitimitat per impulsar el procés la determinaran els escons. I com més n'hi hagi, més legitimitat hi haurà. Dit això, caldrà que la majoria de la població referendi el treball de creació de l'estat propi. I aquell dia, si pot ser acordat amb Espanya millor, parlarem de vots. Però de moment comptaran els escons. La meitat més un dels escons del Parlament donen legitimitat per impulsar el procés. De la mateixa manera que fins ara els que han tingut la majoria en qualsevol Parlament s'han sentit legitimats per impulsar les polítiques que han cregut.

L'Estat no es quedarà quiet davant el que Rajoy va dir que és la principal preocupació de l'Estat. Veu possible la intervenció de l'autonomia?

Hem d'assumir que l'Estat utilitzarà aquests instruments i el discurs de la por i l'enfrontament fins al 27. Probablement d'aquí al 27-S hi haurà alguna fase més pel que fa a campanyes d'intoxicació, desqualificacions, dossiers falsos com el cas de Trias o el de la campanya del 2012. Ara, després entrarem en un escenari molt més complex en què haurem de preservar molt la calma i no precipitar-nos. I esperar que l'Estat actuï i en funció de l'actuació buscar la resposta més adient. Aquí és on l'ANC i altres entitats tindrem una responsabilitat molt gran. Aquest procés bàsicament neix de les mobilitzacions ciutadanes i crec que arribarà a bon port si la ciutadania continua empenyent i fent costat a les institucions en el moment que toqui si es veuen amenaçades o directament intervingudes. Cal dir de manera molt clara que l'Estat té límits. Té acords internacionals que el limiten, observadors internacionals que el condicionen i un joc democràtic que l'obliga. Nosaltres tenim la força del civisme, la mobilització i el mandat de les urnes. I davant d'això l'Estat sap que té pocs instruments per combatre el mandat de les urnes. I el més important que té és el de l'amenaça i les paraules buides. La gent ha de saber que si fem les coses ben fetes i seguint un mandat democràtic, aquesta batalla la podem guanyar. Serà intensa, però pacífica i cívica. La nostra és una batalla democràtica, i si som majoria guanyarem.

stats