Política 13/07/2016

Jordi Turull: “Semblava que podia formar part De la solució o del problema”

president del grup parlamentari de junts pel sí

3 min
Jordi Turull: “Semblava que podia formar part 
 De la solució o del problema”

BarcelonaJordi Turull (Parets del Vallès, 1966) ha hagut de resignar-se a un paper menys central al nou Partit Demòcrata Català. Aquest dimarts va anunciar la seva renúncia a postular-se com a coordinador general.

Per què no es presenta?

No em presento perquè va haver-hi un moment que semblava que podia formar part de la solució o del problema. El debat girava entorn de les cares noves. I podíem embolicar-nos en discussions de vella política. I com que em mou més el fer que no pas el ser, vaig entendre que calia molta generositat. Hi vaig donar voltes, perquè és veritat que em feia il·lusió. Em veia capaç d’assumir el repte i havia conformat un equip molt potent. Però en moments com aquests has de posar el projecte davant de l’interès personal.

¿Algú li ha dit: “Formes part del passat, val més que no et presentis”?

No. Amb aquestes paraules, no. El que passa és que s’estava creant un determinat ambient. Al congrés hi havia la sensació de començar de nou i que això s’havia de traduir, des del primer moment, en cares no tan conegudes. Ho vaig valorar tot i, al final, vaig prendre la decisió. No era fàcil, però n’estic content. El centre d’atenció ja no era el ticket que formaven Mas i Munté, que tothom valora moltíssim i és indiscutible, sinó el que venia a continuació.

Per tant, ¿la seva candidatura és víctima del fet que Artur Mas hagi dit que vol ser president del partit, amb Munté al seu costat?

No em sento que hagi sigut víctima d’això. Tots volíem que Mas hi fos. Això ho havíem de tenir present.

I que fes tàndem amb Munté?

Això se sap des de l’última setmana. Neus Munté ha pres un relleu important en els últims anys. Per tant, és una cara relativament nova per a la ciutadania en general. Quan mostro la predisposició a ser coordinador general, no ho faig per anar a lluir. Sempre he dit que hi hauria una persona que faria de portaveu del partit, i l’equip que s’havia configurat era radicalment nou. Si la voluntat del nou partit és integrar gent que no és de CDC, en aquest equip hi havia persones que venien de fora, molt potents i que aportaven aire fresc. No em presentava per ser l’estrella de l’equip sinó per fer d’entrenador. Volia poder donar joc a moltíssima gent.

¿Mas li ha demanat que no es presentés?

Explícitament, no. Del que hem parlat amb Artur Mas i Carles Puigdemont aquests dies és que s’estava instal·lant un determinat debat i que ho havíem de tenir present.

Potser no va ajudar-hi que a les portes d’un congrés de refundació, Mas sortís a dir que voldria ser president fent tàndem amb una dona. ¿Això no li va semblar una vella forma d’encarar una nova etapa?

Feia temps que molts grups de Convergència, organitzats des de diferents sensibilitats del partit, estaven fent propostes. Mas tenia tota la legitimitat per fer una proposta de presidència unipersonal. I va creure, després de donar-hi moltes voltes, que era positiu que fos un ticket presidencial. Per això va decidir plantejar-ho al congrés. Hi tenia el mateix dret que els altres.

¿L’ha perjudicat haver aparegut en aquella foto acompanyant Oriol Pujol al jutjat?

Tothom diu que sí. Però d’imatges de Jordi Turull n’hi ha moltes més. No tenia la pretensió de ser la cara del partit.

Però el coordinador general d’un partit sempre n’és la cara. ¿Vol dir que l’hauríem vist poc?

Exacte. Però no per amagar-me. M’haurien vist poc perquè la feina que s’ha de fer és immensa. I jo hi anava amb la voluntat de coordinar, de donar joc a molta gent amb un equip absolutament nou, de fora del perímetre de CDC.

¿Donarà suport a la candidatura de la llista renovadora que lideren Marta Pascal i David Bonvehí?

Del tot. Hi crec molt. De fet, amb moltes de les persones d’aquesta candidatura hi comptava. Els donaré suport total.

Marta Pascal, de 33 anys, és qui ocuparia el càrrec que vostè aspirava a ocupar. Què poden aportar ells que vostè no aportés?

Són cares noves i això va acompanyat de frescor. Ara s’ha de veure traduït en maneres de fer noves, que ja hem vist al congrés del partit.

El congrés va sortir bé?

Molt bé. Era tan important el que decidíem com que tothom tingués la sensació que ho decidíem entre tots. Tothom va poder proposar coses perquè poguessin ser aprovades. Ho definiria com a democràcia en estat pur. No hi havia consignes. Cadascú es movia en funció del que pensava.

stats