Aquesta vegada els enfrontaments entre la policia i els manifestants van començar més d’hora. A quarts de sis de la tarda, quan centenars de milers de persones s’aplegaven en un to festiu al passeig de Gràcia, arrencaven els primers incidents a la Via Laietana, on un fort desplegament de la Policia Nacional protegia la prefectura. Quan els manifestants, la majoria estudiants, estaven asseguts a la calçada cridant proclames contra els agents, una unitat d’antiavalots de la Policia Nacional va iniciar una càrrega que va provocar corredisses de la multitud per evitar els cops. Allò ho va dinamitar tot. Molt més d’hora que les jornades anteriors, quan els aldarulls havien començat a la nit.

Això va propiciar que el balanç de detinguts (54 en total al país, la majoria a la capital catalana, segons els Mossos) i de ferits fos més alt. Només a Barcelona el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) comptabilitza 152 persones ferides, almenys tres amb contusions oculars. Al conjunt de Catalunya la xifra s'eleva fins a 182 persones, segons el SEM. A Girona, els professionals del SEM van atendre 12 persones (tres de les quals van requerir trasllat), set a Tarragona (dues de les quals van ser evacuades a l'hospital) i sis a Lleida (tres traslladades). També es van produir assistències a Molins de Rei, Montcada i Reixac, Alella, Terrassa, a la carretera C-58, a l'altura de Barcelona.

Barricades i gasos lacrimògens

A mesura que avançava la tarda i s’acumulava més gent a la zona, la Policia Nacional anava fent càrregues i llançant salves i pilotes de goma per anar movent els manifestants agrupats en aquest punt -gairebé cinc mil, segons els Mossos d’Esquadra- fins a la plaça Urquinaona. Cada càrrega dels agents era corresposta per noves barricades dels manifestants, que arreplegaven tot el que trobaven del mobiliari urbà per aixecar barreres on parapetar-se i tirar tota classe de projectils contra la policia. Barres de ferro, senyals de trànsit, pedres de la mida d’un puny, petards, coets, vidres, ampolles, pilotes... era la munició que tenien els manifestants més radicals per atacar el cordó policial. Un d’aquests objectes va impactar en un agent, que va caure inconscient a terra.

Pocs minuts després de les sis de la tarda, per expulsar la gent de la Via Laietana, la Policia Nacional va utilitzar les furgonetes, que després de donar la volta per la plaça Urquinaona baixaven a tota velocitat novament pel carrer, colpejant les barricades que havien construït els manifestants. En una d’aquestes maniobres, la policia va aconseguir arraconar un nombrós grup de gent a l’interior dels edificis de la Via Laietana, sense deixar-los sortir. Això va permetre que el cos policial arribés a muntar un cordó a l’altura de plaça Urquinaona.

En aquest punt es van acabar agrupant els manifestants que sortien de la protesta pacífica al passeig de Gràcia amb els joves que reculaven des de la Via Laietana. Cap a dos quarts de vuit del vespre es van generar moments de màxima tensió i angoixa, ja que els gasos lacrimògens que llançava la Policia Nacional, juntament amb el gran volum de persones que hi havia en aquesta zona, provocaven sensació d’ofec. “A poc a poc i respiracions curtes”, cridaven alguns dels manifestants per evitar una allau de persones i minimitzar els efectes del gas a la gola i els ulls.

La batalla campal es va estabilitzar en aquesta zona durant les hores posteriors, amb el cordó policial a la zona inferior de la plaça i milers de persones en tots els carrers adjacents. Al centre d’Urquinaona, una gran barricada que va cremar durant hores dibuixava una gran columna de fum visible des de molts punts de la ciutat, i alhora provocava l’angoixa d’alguns veïns dels immobles més propers. Els bombers, impotents darrere el cordó policial, no s’hi podien acostar sense posar en risc la seva integritat enmig del foc creuat. Ja a la nit, els Mossos van portar una tanqueta d’aigua per dispersar la gent i els enfrontaments van escampar-se per altres carrers del centre.

Entre els manifestants hi havia gent de tota mena: des d’estudiants de batxillerat que tiraven pedres al furgons de la policia amb crits d’independència fins a universitaris que venien de diferents punts de Catalunya, passant per joves estrangers, i també un nombrós grup d’antisistemes arribats de tot Europa i diversos col·lectius antifeixistes.

Els que se situaven a primera línia eren majoritàriament joves d’entre 20 i 30 anys, vestits de negre, molts d’ells provinents de fora de Catalunya i molt organitzats. Sabien com respondre als gasos lacrimògens que tirava la policia.

Detenen un fotoperiodista del diari ‘El País’

Entre els més de 30 detinguts, la Policia Nacional es va endur emmanillat per l’esquena el fotoperiodista del diari El País Albert Garcia. Els agents el van detenir a Urquinaona i se’l van endur fins al carrer Jonqueres, on hi havia furgonetes policials. Durant el trajecte duia la càmera penjada al coll. El fotoperiodista portava el braçalet de premsa corresponent al braç. Un dels agents va dir que Garcia havia colpejat un policia.

El rotatiu ha informat que Garcia ha sortit en llibertat de la comissaria cap a dos quarts de quatre de la matinada. El País subratlla que Garcia anava acreditat i que el van arrestar mentre fotografiava una detenció de la Policia Nacional.