Junqueras reserva 220 M€ del nou dèficit per si el TC suspèn impostos

BarcelonaLa reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de l’1 de desembre va certificar la pujada d’una dècima del sostre de dèficit per a totes les autonomies. Traduït en euros, això significa que la Generalitat està autoritzada a gastar 220 milions més dels que havia previst en el projecte de pressupostos que va presentar només dos dies abans de conèixer els nous objectius de dèficit fixats per l’Estat. Ara bé, la conselleria d’Economia prefereix actuar amb “prudència” i fonts consultades per l’ARA expliquen que aquesta dècima de més no es convertirà de manera immediata en nova previsió de despesa.

L’executiu reservarà aquests 220milions dins del fons de contingència, la partida pressupostària que gestiona els imprevistos. Per què? Per si el Tribunal Constitucional suspèn els nous impostos. El Govern ha confiat novament per al 2017 en la creació de taxes per fer créixer els ingressos. Una estratègia que els últims anys ha topat amb el ribot del govern espanyol i del TC. L’executiu estatal ja treballa, per exemple, en un nou impost sobre les begudes ensucrades que contrarestarà el que ha anunciat el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras. Pendents de saber com es regularà la taxa estatal, la Generalitat ha previst 31 milions d’euros per a l’any que ve i 41 a partir del 2018 -si no es redueix el consum d’aquestes begudes.

Un altre dels nous tributs que el Govern tem que revisi el TC és el que gravarà el risc ambiental de la producció d’elements radiotòxics. Un impost que els tècnics d’Economia han ideat per substituir el de les nuclears, anul·lat pel Constitucional. Els pressupostos preveuen 28milions l’any que ve per aquest nou tribut i 62 quan es consolidi. A més, el TC també ha d’emetre sentència sobre l’impost a les companyies d’ADSL i el que grava els habitatges buits, que haurien d’aportar a les arques catalanes 27 milions més. Si els declara inconstitucionals el Govern no només no podrà recaptar aquests recursos, sinó que haurà de tornar els 40 milions que han generat des del 2015.

“Prudència”, repeteixen des del Govern, que es resisteix a comprometre’s amb nova despesa que, potser, no es podrà fer efectiva. Al fons de contingència, els 220 milions serviran per cobrir qualsevol d’aquests “previsibles imprevistos”.

La CUP reclama més despesa

Els pressupostos del 2017 passaran el primer tràmit parlamentari en el ple que comença el 20 de desembre. La CUP permetrà que es discuteixin al Parlament, però ja ha advertit que els comptes hauran de canviar substancialment si el Govern vol el sí definitiu dels seus diputats. L’esquerra anticapitalista reclamarà a l’executiu que dediqui els 220milions íntegrament a augmentar la despesa social, segons fonts del partit. La CUP fins i tot va més enllà i és partidària que els pressupostos incompleixin els objectius de dèficit.

Els cupaires prioritzen dues partides: la renda garantida de ciutadania i l’ensenyament. Per a aquesta última han fet seves les reclamacions del sindicat majoritari dels mestres, USTEC-STEs, i demanen que la seva jornada laboral es redueixi en dues hores lectives a la setmana. Una mesura que serviria perquè el professorat recuperés les condicions del 2011 i que implicaria, a més, la contractació de 6.000 nous mestres. La CUP xifra en 80 milions l’impacte pressupostari per al 2017 -es faria efectiva al setembre- i 240 milions a partir del 2018. “L’objectiu ha de ser revertir les retallades”, subratllen les fonts anticapitalistes. Amb els 140 milions restants, els cupaires volen que, entre d’altres, s’incrementi la partida destinada a la renda mínima d’inserció per acostar-la a l’ideal de renda garantida de ciutadania, 664 euros mensuals.

Les previsions més optimistes

El Govern recorda que la dècima de dèficit que han guanyat les autonomies no significa que l’Estat aporti més ingressos. Es tracta d’una despesa financera, és a dir, uns recursos que caldrà finançar. Amb tota probabilitat el finançament arribarà a través del ministeri d’Hisenda, que és precisament qui ha autoritzat la Generalitat a gastar aquests 220 milions suplementaris.

Les prevencions que Economia té a l’hora d’assignar la nova dècima de dèficit es corresponen amb la possible impugnació dels nous impostos, però també hi ha el rerefons de les bestretes, els recursos que l’Estat transfereix anualment a la Generalitat. Montoro encara no ha comunicat a la Generalitat quina serà aquesta xifra, malgrat la insistència catalana. Junqueras ha previst 749 milions més que el 2016, preveient que el PIB segueixi creixent al mateix ritme que els últims anys. Tenint en compte les sistemàtiques previsions a la baixa que ha fet Montoro fins ara, la xifra de la Generalitat podria pecar d’optimista.