Junts i el PP declaren la guerra a "l'infern fiscal" de Salvador Illa i Pedro Sánchez
Les dretes pretenen que qualli entre la població un eslògan que ha popularitzat Foment del Treball
BarcelonaInfern fiscal és un concepte que ha anat fent fortuna a la dreta dels arcs parlamentaris. El va popularitzar el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i ara l'han assumit com a propi des del PP fins a Junts, passant per l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. No cal gaire imaginació per concloure que es tracta d'una crítica frontal a l'actual model impositiu tant a Catalunya com a l'Estat. Ara arriba el torn de la formació de Carles Puigdemont, que en el ple d'aquesta setmana al Parlament s'ha posat entre cella i cella atacar la fiscalitat que manté la Generalitat amb una doble iniciativa: deflactar l'IRPF (eliminar la inflació de la recaptació del Govern) i bonificar l'impost de successions i donacions. Junts sap que perdrà la votació (probablement només tindrà el PP, Vox i Aliança al seu bàndol), però pretén que sigui l'inici d'una batalla cultural contra les esquerres.
El portaveu nacional, Josep Rius, ja parlava dilluns d'aquest "infern fiscal", que Junts tampoc va revertir durant els seus anys al Govern. Els juntaires aprofiten, a més, que a Andalusia el president de la Junta, Juanma Moreno, ha anunciat una bateria de rebaixes fiscals per contraposar els models, però també per denunciar que els andalusos ho facin mentre Catalunya manté un dèficit fiscal de 21.000 milions d'euros anuals, que li resta marge de maniobra.
Rere l'eslògan "Menys impostos i més justícia" s'hi amaga una guerra cultural, que té en l'impost de successions un dels principals cavalls de batalla, anomenat "l'impost a la mort" per una part de la dreta. Fa una setmana el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, recorria precisament a aquesta definició pel que fa a successions i feia servir el terme infern fiscal per contraposar el seu model al de Pedro Sánchez. En la línia del que ja va prometre al seu dia Mariano Rajoy –tot i que després acabaria apujant els impostos per fer front a la crisi econòmica–, Feijóo diu que abaixarà l'IRPF i els impostos a l'habitatge, renunciarà a l'impost de successions i aprovarà una bateria de rebaixes fiscals si governa.
Els juntaires també han plantejat al Congrés la supressió de l'impost de patrimoni, que juntament amb el de successions i amb els trams autonòmics de l'IRPF són els que més capacitat normativa permeten a les autonomies. Allà on governa el PP, de fet, els tenen pràcticament suprimits, tot i l'oposició frontal de les esquerres, que reivindiquen que són tributs progressius que graven la riquesa i permeten una redistribució més justa dels recursos. Des dels executius català i espanyol s'argumenta que renunciant a aquesta recaptació s'haurien de retallar els serveis públics.
Dins de Junts, la sectorial d'esquerres del partit també s'ha mostrat reticent a la supressió dels impostos, tot i que ha beneït la proposta que es posa aquest dimecres a votació. En el camp impositiu és, però, el vicepresident del partit i persona clau en el sector liberal, Antoni Castellà, qui pilota les qüestions a la cambra catalana. És ell un dels responsables que el partit hagi anat marcant un perfil ideològic cada cop més clar, amb tarannà convergent.
La rebaixa fiscal
El que planteja Junts amb la deflactació de l'IRPF és l’ajustament dels trams i deduccions per adequar la recaptació de l'impost a la inflació i que els catalans no paguin més impostos en termes relatius. Això vol dir moure tots els trams, cosa que el Govern ha descartat. El PP també s'ha sumat a la guerra fiscal aquesta setmana intensificant la seva campanya per la declaració de la renda, amb el lema "Pagues més i reps menys", criticant els 15 impostos propis que té Catalunya i denunciant que els catalans són els que més paguen en els trams fins a 30.000 euros anuals de renda.
Vox ha expressat que avala la reducció fiscal que planteja Junts, tot i que la veu "insuficient", segons el portaveu Joan Garriga. L'extrema dreta espanyolista vol que només hi hagi dos trams autonòmics de l'IRPF, un del 15% per a les rendes de fins a 70.000 euros i un altre del 25% en les superiors –actualment hi ha vuit trams progressius.
En l'impost de successions, els juntaires sostenen que els impostos relacionats amb els béns que inclouen les herències "ja s'han pagat en vida". Ara plantegen bonificar-lo en un 99% –és a dir, pràcticament eliminar-lo, com a les comunitats del PP– seguint l'exemple del primer govern d'Artur Mas, que el 2010 va pactar amb el PP una forta reducció de l'impost, tot i que dos anys després el tornaria a apujar de la mà d'ERC. Durant la pandèmia, a més, el govern de Quim Torra (Junts en coalició amb ERC) també va fer canvis a l'alça en successions i va incrementar l'IRPF en els trams alts –i el va rebaixar en els baixos– després d'un acord pressupostari amb Comuns. En successions i donacions, Catalunya va recaptar l'any passat 1.162 milions d'euros i en patrimoni en va recaptar 835 milions.