Junts descarta reeditar el pacte de la Diputació de Barcelona amb el PSC malgrat la pressió del territori
Els socialistes obren converses amb dos independents del partit de Borràs i Turull per buscar una majoria alternativa
BarcelonaDesprés que Xavier Trias perdés l'alcaldia de la capital catalana a mans del PSC, Junts s'enfrontava aquest dimarts a una decisió complicada sobre la Diputació de Barcelona. El dilema era el següent: reeditar la coalició amb els socialistes –fa quatre anys que governen l'ens provincial sota la batuta de Núria Marín– o arriscar-se a perdre aquest executiu buscant una majoria alternativa als de Salvador Illa. La direcció del partit s'ha decantat per la segona opció malgrat les veus del sector pragmàtic i el territori que reclamen reeditar l'aliança amb el PSC i adverteixen del risc de perdre el govern de la institució. Ha pesat la indignació per la maniobra de Jaume Collboni a Barcelona i la proximitat de les eleccions del 23-J. Una decisió que no és innòcua: els socialistes ja han activat un pla B i, fins i tot, tal com ha avançat La Vanguardia i confirmen diverses fonts consultades per l'ARA, estarien parlant amb dos diputats provincials independents de Junts per assegurar-se igualment el govern.
Des de fa dies que bull el debat intern a JxCat, però no ha estat fins a aquest dimarts que tots els membres de la direcció s'han vist les cares. La setmana passada no hi va haver reunió de la direcció i l'habitual dels dilluns es va ajornar. El secretari general del partit, Jordi Turull, i la presidenta de la formació, Laura Borràs, han dedicat la darrera setmana a "escoltar a tothom", sobretot els càrrecs electes de JxCat que reclamen ser al govern de la Diputació sí o sí. Una presència que perilla si descarten pactar amb els socialistes. Forjar un govern sense el PSC, tal com ha decidit explorar l'executiva de Junts, és difícil: els de Salvador Illa tenen 17 diputats i Junts (12) i Esquerra (11) en sumen 23. Fins a 24 amb Tot x Terrassa. Només que es repetís la majoria que va servir per investir Jaume Collboni alcalde (PSC, comuns i PP), els socialistes mantindrien la presidència de la Diputació. Per tant, el PP torna a aparèixer com a clau: només si es mantingués neutral davant la possibilitat d'una majoria alternativa liderada per Junts, seria possible deixar els d'Illa fora del govern. És per això que, segons fonts de Junts, ja s'ha començat a sondejar Xavier Garcia Albiol, malgrat que el popular nega converses formals.
El portaveu de JxCat, Josep Rius, ha defensat la decisió del partit en roda de premsa: ha posat en valor la "coherència" de Junts a l'hora de prioritzar l'entesa independentista. "Apostem per vertebrar amb altres forces polítiques una alternativa al PSC", ha constatat. Per a Rius, hi ha hagut un punt d'inflexió clar: "L'operació d'estat a Barcelona ha marcat un abans i un després" en la relació amb el PSC, ha dit, a més de recordar que l'any 2019, quan es va fer el pacte vigent, JxCat encara no s'havia constituït com a partit i no hi havia una direcció nacional formalitzada.
Precisament, els negociadors de l'acord amb Illa ara fa quatre anys no van ser ni Borràs ni Turull, sinó que va ser el PDECat: David Bonvehí i l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, que en aquestes municipals ha concorregut amb Junts com a independent. Ara bé, aquesta unió ja comença a trontollar: segons fonts coneixedores de les negociacions, el PSC estaria negociant amb Castells i també amb el representant d'Impulsem Penedès i alcalde de Torrelles de Foix, Sergi Vallès –que va presentar-se en coalició amb JxCat el 28-M–. Una eventual aliança a la Diputació per assegurar que no hi pot haver una majoria alternativa, malgrat que oficialment des de l'equip negociador dels socialistes eviten confirmar aquest extrem. "Parlem amb tothom", es limiten a dir. Mentrestant, Tot per Terrassa, que governa a l'ajuntament de la ciutat vallesana amb Junts i ERC, manté línies obertes a les dues bandes i defensa que escollirà sumar en funció dels interessos de la ciutat. I pel que fa als comuns, avancen converses amb els de Salvador Illa per arribar a una entesa.
Debat a dins de l'executiva
¿Però com ha anat la reunió de la cúpula de Junts aquest dimarts? Segons diverses fonts consultades, han estat el mateix Jordi Turull i Laura Borràs els que han proposat buscar una majoria alternativa al PSC. Una proposta que ha rebut l'aval directe de dirigents com Josep Rius, Marta Madrenas, Míriam Nogueras, Josep Lluís Cleries, Aurora Madaula o Joan Canadell. A parer seu, hi ha poc marge per pactar amb els socialistes ara que s'acosta el 23-J: Nogueras, pròxima al secretari general, és la cap de llista de Junts a les eleccions espanyoles i ha abanderat una estratègia de confrontació amb el PSOE. Una retòrica que entraria en contradicció si en plena campanya electoral –que és quan s'ha d'investir la presidència de la Diputació de Barcelona– hi ha un pacte de Junts amb els de Salvador Illa per governar l'ens provincial. Per aquest motiu, fins i tot dirigents enquadrats en el sector pragmàtic no veuen clar l'acord amb els de Salvador Illa. Per exemple, l'exconseller Damià Calvet, actual regidor de Barcelona, estaria en aquesta línia.
No tothom, en tot cas, ha tancat files amb aquesta tesi: sense qüestionar l'intent de fer un acord amb Esquerra, altres dirigents pragmàtics han alertat del risc de perdre el govern de la Diputació si el PSC es busca un altre soci. En aquesta línia s'ha expressat l'exconseller Jaume Giró, el responsable de política municipal, David Saldoni o la diputada Glòria Freixa. Per la seva banda, el president de la Federació de Barcelona, Joan Rodríguez, que és diputat provincial, ha donat suport a Turull, però ha considerat que la majoria alternativa no serà possible perquè es reeditarà el pacte PSC-comuns-PP de la capital catalana.
I és que la pressió per pactar amb els socialistes ve sobretot dels càrrecs electes locals, que han de lidiar dia sí dia també amb la Diputació de Barcelona i que en treuen bona part dels recursos per als ajuntaments. Cal tenir en compte que el pressupost d'aquesta institució és de 1.242 milions d'euros aquest 2023 i que també se'n beneficien les formacions polítiques en termes d'assessors i recursos per a la seva estructura. El capítol de la Diputació de Barcelona, doncs, només acaba de començar.
