L’HORITZÓ JUDICIAL

La justícia intenta vincular Torra i Puigdemont amb els CDR

Vox anuncia una querella contra el president i Cs registra una moció de censura al Parlament

La causa contra els set membres dels CDR detinguts i investigats per terrorisme creix i la justícia ja busca la seva vinculació amb el Govern. Diumenge a la nit hi va haver una nova filtració que assenyala directament el president Quim Torra i l’expresident Carles Puigdemont, i ahir va propiciar una cursa entre PP, Ciutadans i Vox per la reacció més contundent. L’agència Efe i la SER -que van tenir accés a una interlocutòria del cas- apuntaven a una reunió el 15 de setembre del 2018 entre cinc dels activistes detinguts i Anna Puigdemont, germana de l’expresident, per establir “comunicacions segures” entre ell i el seu successor en el càrrec, Quim Torra. Una informació que la germana de Puigdemont va negar taxativament. Aquell dia, segons va explicar, era a l’hospital acompanyant el seu pare.

No obstant això, la notícia va generar un gran impacte en l’agenda política. Per una banda, l’independentisme la va emmarcar en l’àmbit d’una filtració interessada dins del que s’interpreta com una operació contra el moviment. De l’altra, Vox, Ciutadans i el PP van moure fitxa contra l’executiu català. El partit d’extrema dreta ho va fer mitjançant la via judicial. El seu líder, Santiago Abascal, va anunciar que el partit presentarà una querella contra Torra pels seus suposats vincles amb els CDR detinguts. “Sol·licitarem la seva immediata presó preventiva”, va dir, buscant el protagonisme als tribunals contra el Procés amb què la ultradreta s’ha fet forta els últims anys.

Per la seva banda, Ciutadans va registrar ja aquest dilluns al Parlament la moció de censura contra Torra que va anunciar diumenge. “Els fets d’aquesta setmana són gravíssims”, va dir la líder del partit a Catalunya, Lorena Roldán, justificant la iniciativa. La també portaveu estatal de Cs va defensar des de Madrid que es posi en marxa el procediment que només fa dues setmanes havia descartat quan el plantejava el PP, argumentant que l’aritmètica parlamentària feia impossible que prosperés. Segons Roldán, el “moment és ara”, va dir, perquè “s’ha traspassat una línia vermella”.

Un cop registrada la moció, el Parlament té cinc dies per convocar el ple, i per tant dilluns que ve ja es podria estar debatent a la cambra catalana. Seria l’inici d’una setmana intensa, en què, a més del debat de la moció de censura, podria arribar també, segons diverses fonts, la sentència del Tribunal Suprem sobre els dirigents independentistes que van liderar l’1-O, del qual avui fa dos anys.

Puigdemont denuncia l’operació

En l’escrit que va fer públic per desmentir les informacions que la vinculaven amb els CDR, la germana de Puigdemont va apuntar a una “campanya de criminalització i desprestigi” que, al seu entendre, tindria per objectiu “tractar de convèncer les autoritats belgues perquè entreguin” l’expresident. Tant Carles Puigdemont com el seu advocat, Gonzalo Boye, van expressar-se en el mateix sentit. En una piulada, l’expresident va denunciar el que considera una “guerra judicial” - lawfare, o ús del sistema legal contra un enemic- i va advertir que el pas d’un delicte de rebel·lió al de terrorisme pot servir per “intentar manipular el procés d’euroordre”. “L’estratègia és clara”, va reblar al seu torn Boye: “Criminalitzar i intentar enganyar els belgues marcant la casella de terrorisme”.

En la interlocutòria del jutge per decretar presó provisional per als set detinguts que es va filtrar diumenge a la nit, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón apunta que cinc dels detinguts s’haurien entrevistat el 15 de setembre amb la germana de Puigdemont adoptant “grans mesures de seguretat”, com ara que la trobada, segons el relat del jutge, es va fer dins d’un cotxe que la va recollir i que va estar tota l’estona en marxa fins que la van tornar al punt inicial. Segons el mateix text, l’objectiu de la trobada era establir “comunicacions segures” entre Carles Puigdemont i Quim Torra, una versió que ahir van desacreditar des de JxCat.

“El president Torra i Puigdemont no necessiten cap filtre ni cap mediació per trobar-se”, va subratllar Laura Borràs, que va anunciar que el seu grup al Congrés demanarà explicacions sobre la qüestió a la diputació permanent de la cambra baixa. “L’índex de qualitat democràtica d’un país també es mesura pel sistema judicial, i l’espectacle de filtracions és inadmissible”, va afirmar la diputada. El portaveu d’ERC al Congrés Gabriel Rufián va expressar-se en la mateixa línia que ho havia fet dissabte el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i va insistir que el seu partit “rebutja i condemna qualsevol mena de violència”. Amb tot, també va ser crític amb el que considera un intent de vincular l’independentisme amb la violència.

Una iniciativa abocada al fracàs

Pel que fa a la moció de censura de Cs, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va lamentar que el partit taronja vulgui “fer servir el Parlament com un plató mediàtic de televisió”, atès que la iniciativa “no té prou suports”. “Neix morta abans de començar”, va assegurar Vilalta. Per la seva banda, Borràs va treure ferro a la mesura afirmant que “l’activitat parlamentària [...] no fa por”. A hores d’ara, Cs només té el suport del PP. El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, ho va qualificar de “gest estèril i buit” i de “sortida desesperada” d’un partit que s’enfronta a les eleccions amb les enquestes en contra. Amb tot, no va aclarir el sentit del seu vot.

Més continguts de