PROCÉS SOBIRANISTA
Política 22/10/2018

JxCat i ERC activen la maquinària per millorar la coordinació

La cimera de Waterloo per abordar la nova estratègia unitària canvia de format pel recel dels convidats

Aleix Moldes / Núria Orriols
3 min
01. Torra i  Aragonès en la compareixença conjunta del 5 d’octubre.02. Els escons d’ERC i de JxCat al Parlament en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl principal problema entre JxCat i ERC -coincideixen fonts de les dues formacions- han sigut els interessos “partidistes”. Totes dues neguen que en tinguin, però totes dues diuen que l’altra part en té. “És raonable que partits diferents tinguin fórmules i propostes diferents per resoldre les dificultats”, explicaven el 5 d’octubre el president del Govern, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, en una compareixença conjunta. La mateixa en què es van comprometre a millorar els mecanismes de coordinació per evitar nous episodis com el de la crisi per la suspensió dels diputats processats per rebel·lió. Segons ha pogut saber l’ARA, després de dies treballant-hi, tenen sobre la taula diverses alternatives per intentar resoldre les desavinences i arribar units al judici sobre l’1-O. De moment, però, encara hi ha grans divergències que, per exemple, faran que en la reunió prevista per avui a Waterloo no s’abordi la nova estratègia unitària.

Segons expliquen a aquest diari fonts coneixedores de les negociacions, abans que Torra marxés cap a Suïssa dimecres passat ja s’havia fet almenys una trobada entre les direccions dels grups per posar fil a l’agulla. L’objectiu és deixar per escrit l’acord de legislatura entre JxCat i ERC afegint-hi les novetats que es pactin durant aquesta nova negociació. Fonts republicanes asseguren que una de les reclamacions després de la crisi al Parlament va ser precisament la de consensuar un document perquè no hi hagi dubte sobre com ha de funcionar la relació entre els socis de Govern.

En l’inici de la legislatura, JxCat i ERC ja van activar “els dinars dels dilluns”, trobades entre els principals dirigents del Govern i del Parlament que va avançar l’ARA. Allà s’hi reuneixen setmanalment, a més del president i el vicepresident, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; el portaveu de JxCat, Albert Batet, i el vicepresident de la cambra, Josep Costa, per part de JxCat. En el cas dels republicans, acompanyen Aragonès el president del Parlament, Roger Torrent; la consellera de Justícia, Ester Capella, i el líder d’ERC a la cambra catalana, Sergi Sabrià.

En tot cas, aquest òrgan formal de coordinació no va poder evitar la crisi al Parlament, i ara busquen la manera d’assegurar que no es repeteixin episodis similars.

La informalitat del Parlament

Al Parlament és on s’han concentrat fins ara els principals retrets entre les dues formacions independentistes. De fet, ja havien començat durant la campanya electoral i es van fer més evidents que mai quan el president de la cambra va ajornar el ple del 30 de gener, en què JxCat i ERC s’havien compromès a investir Carles Puigdemont. Després, mesos i mesos de negociacions per escollir un nou candidat, per intentar convèncer la CUP, i per definir un pla de Govern que en alguns casos sembla abocat al diàleg i, en d’altres (menys), a tornar a la unilateralitat. Al Parlament, de fet, també es treballa, de manera més informal, per millorar les relacions.

Segons ha pogut saber l’ARA, per aconseguir-ho entraran en joc els diputats independents i altres parlamentaris fins ara poc avesats a les relacions diplomàtiques. Diverses fonts expliquen, per exemple, que a ERC la direcció del grup ja ha parlat amb alguns independents perquè facin aquest paper de frontissa. A JxCat també hi ha parlamentaris disposats a participar-hi. Les negociacions rellevants les continuaran portant les cúpules, però s’espera que en moments de crisi els contactes informals evitin trencadisses. Aquesta funció, per exemple, la va encarnar la legislatura passada Lluís Llach, que ara -tal com va avançar l’ARA- pilotarà el Fòrum Cívic Constituent per engegar un debat sobre el model de país.

Consell de la República

JxCat i ERC han reiterat la necessitat de bastir unitat d’acció, però fins ara no se n’han sortit. Precisament avui s’hauria d’haver fet una cimera a Waterloo, convocada per Puigdemont, per abordar l’estratègia unitària de l’independentisme, que reunís JxCat, el PDEcat, ERC, la CUP, l’ANC, Òmnium i l’AMI. Finalment, però, s’ha hagut de modificar l’ordre del dia, segons expliquen a l’ARA fonts implicades. Els recels amb el format de la trobada expressats per alguns dels partits i entitats convocats -que especulen amb l’interès de Puigdemont de capitalitzar els rèdits d’una fotografia unitària- han fet que avui a Bèlgica la trobada se centri exclusivament a parlar del Consell de la República. I sense la presència de la CUP, que divendres passat ja se’n va esborrar al·legant que “no respon a un espai idoni de debat multilateral”. A més de la trobada entre partits i entitats, a Bèlgica s’hi tornaran a reunir Puigdemont i Torra, quan falten pocs dies perquè impulsin el projecte de la Crida.

El camí cap a la coordinació enfilat entre JxCat i ERC té l’objectiu clau d’arribar units al judici de l’1-O. Més enllà de la sentència contra els líders independentistes, però, ningú s’atreveix a fer pronòstics.

stats