JxCat i ERC mantenen Puigdemont però no es plantegen desobeir el TC

Madrid / BarcelonaSi no hi ha sorpreses, el Tribunal Constitucional (TC) suspendrà avui mateix el ple d’investidura. Amb aquest escenari -que ahir l’agència Efe, citant fonts del Tribunal, donava per descomptat- treballen els partits independentistes, encara en xoc per la decisió del govern espanyol d’impugnar la investidura abans que la voti el Parlament. La indignació és generalitzada tant a Junts per Catalunya com a ERC -els dos partits que negocien la reedició del pacte de govern-, que consideren que la Moncloa ha comès “frau de llei” per intentar alterar els resultats del 21-D. El mateix president del Parlament, Roger Torrent, ho va expressar ahir en aquests termes. Ara bé, admeten que han d’afrontar aquest nou entrebanc i, segons fonts consultades per l’ARA, en aquests moments es descarta la “desobediència” al TC. Això no significa renunciar a la investidura de Carles Puigdemont que, de fet, continuarà sent el candidat, però sí acceptar que no sigui investit la setmana que ve.

Investidura en els llimbs

Aquest cap de setmana les direccions de les dues formacions es trobaran a Brussel·les, segons expliquen les fonts consultades, amb la investidura com a plat fort de les negociacions. Uns i altres mantenen que Puigdemont és l’únic candidat possible i, segons ha pogut saber l’ARA, demanaran a Torrent que no en proposi un de nou, malgrat les amenaces que comencen a arribar-li via Madrid. Què passarà si el TC suspèn el ple, però Torrent no nomena un altre candidat? És un escenari sense precedents, que el Parlament hauria d’interpretar, segons va dir ahir mateix la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Diverses fonts expliquen que el més probable és que s’acabi interpretant que els terminis per escollir president també queden suspesos fins que resolgui el TC. És a dir, no hi hauria ple dimarts que ve i la investidura es mantindria en uns llimbs fins que hi hagués una sentència. No es renuncia a Puigdemont, però la nota negativa continuaria sent que es prorroga el 155, que no acabarà fins que es formi el nou Govern.

La legislatura passada van arribar nombrosos advertiments del TC, però la mesa sovint va desoir, argumentant que no podia acceptar la censura prèvia. La situació ha canviat, amb diputats en llibertat condicional i amb presos polítics als quals el mateix jutge els denega la llibertat al·legant que, abans, cal veure si l’independentisme renuncia a la unilateralitat. Ahir mateix, quan se li preguntava per la suspensió del ple d’investidura en una entrevista a Catalunya Ràdio, el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, evitava parlar de “desobediència”, sinó de defensar els drets dels diputats.

La partida d’escacs amb l’Estat continua i Pujol va remarcar que qualsevol moviment en fals podria posar en risc el futur del país. Per això, JxCat considera imprescindible no renunciar a Puigdemont: “Si ara cedim en la presidència de la Generalitat, el següent pas serà cedir absolutament en tot”. ERC, per la seva banda, preferia no arribar al xoc. Els republicans, obsessionats amb posar fi a l’aplicació del 155, havien sondejat la possibilitat que el president fes un pas al costat però, segons fonts consultades, el recurs del govern espanyol els fa bolcar-se en la defensa dels drets de Puigdemont i la seva legitimitat -com a diputat de ple dret- de ser investit. Ahir, per cert, ERC, JxCat i la CUP es van reunir per primera vegada a tres bandes, un dia abans del consell polític dels anticapitalistes que ha de decidir sobre la investidura.

Serà el president del Parlament qui decideixi si convoca el ple de dimarts tot i la suspensió del TC -ell i els membres de la mesa rebran un advertiment directe per no convocar-lo-. I encara que la investidura quedi suspesa pel TC, hi haurà batalla judicial. Els diputats de JxCat van demanar ahir personar-se al Constitucional, i el primer que reclamen és que no admeti a tràmit el recurs. Si l’admet, tindrà cinc mesos per decidir si aixeca la suspensió de la investidura, encara que el Parlament ho pot recórrer abans. En paral·lel, JxCat també ha presentat una demanda al Suprem i prepara una querella criminal contra el consell de ministres per coacció als diputats. Un delicte penat amb un màxim de cinc anys de presó.

L’estratègia de la Moncloa

Puigdemont s’ha convertit en l’enemic número 1 per a l’Estat, i la Moncloa té sobre la taula dos plans per evitar que sigui escollit president. El pla A el va activar ahir amb la presentació del recurs al TC. El fracàs del 9-N i l’1-O encara és en la retina del consell de ministres, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va apel·lar ahir a “l’obligació d’evitar danys irreparables” i de no tornar a esperar la política de “fets consumats”, com els recomanava l’informe del Consell d’Estat. Admetia, així, que actuen a la desesperada, mentre que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, els esperona a no tornar-se a equivocar. Rajoy ha convertit l’article 161.2 de la Constitució, que li permet demanar la suspensió automàtica de decisions al TC, en el seu ariet. I està convençut que l’alt tribunal li donarà la raó.

El TC es reuneix avui a les 13 hores d’urgència. No hi ha, de moment, unanimitat entre els magistrats, segons avançaven ahir a Efe fonts de l’ens, tot i que s’inclinaven perquè el recurs s’acabaria admetent a tràmit. El precedent que fa patir l’executiu estatal és la impugnació dels tràmits parlamentaris del pla Ibarretxe, que el govern de José María Aznar va demanar el 2003. Després de quatre mesos de deliberació, van rebutjar admetre’l a tràmit perquè els acords no tenien “transcendència legal”. Fonts de la Moncloa van provar ahir de treure ferro a la falta de suport del Consell d’Estat i, fins i tot, a un possible revés del TC: “Seguirem lluitant. Que no hi hagi unanimitat forma part del funcionament habitual de l’Estat”.

Si el veto preventiu del ple d’investidura fracassa, Rajoy ja té a punt un pla B. És el que va anunciar la setmana passada: impugnar la votació un cop Puigdemont fos investit, és a dir, seguir la recomanació del Consell d’Estat. En un altre informe -amb conclusions semblants a les dels lletrats del Parlament-, l’òrgan consultiu deixa clar que tant Puigdemont com els diputats a Brussel·les no poden delegar el vot i considera indispensable que el candidat a la investidura sigui físicament a l’hemicicle. El que no aclareix la Moncloa és si una suspensió de la investidura suposa que comenci a córrer el rellotge El reglament del Parlament estipula que hi ha dos mesos de marge entre el primer ple d’investidura i la dissolució forçosa de la legislatura, si no s’ha pogut investir cap president. Però ¿i si s’ha investit un candidat? Fonts del govern espanyol ahir tiraven pilotes fora i asseguraven que era Torrent qui hauria de prendre una decisió.

De moment, tot està pendent de la decisió del Tribunal Constitucional. Els magistrats es reuniran avui amb la sol·licitud de tràmit automàtic i, a la vegada, amb l’informe del Consell d’Estat en contra. Altra vegada, el futur més immediat de la política catalana queda a les seves mans.

El president té un acte a Bèlgica el dia de la investidura

Carles Puigdemont té programat un acte el mateix dia en què està previst el ple d’investidura. Oficialment, a la seva agenda hi figura un acte públic dimarts al vespre. I és a Bèlgica. El candidat de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat té previst participar en una recepció que organitza el partit nacionalista flamenc, la N-VA (Nova Aliança Flamenca), a Lovaina a les vuit del vespre -el ple d’investidura comença a les tres de la tarda i és previsible que s’allargui fins a la nit.

Segons els organitzadors de l’acte, Puigdemont no ha canviat de plans i manté la seva presència a la recepció de la N-VA tot i que el ple del Parlament s’hagi fixat el dimarts 30 a la tarda. De fet, el cap de llista de JxCat serà l’amfitrió de l’acte. L’ha convidat el candidat de la N-VA a l’alcaldia de Lovaina, Lorin Parys, perquè expliqui com trencar amb l’hegemonia socialista. Puigdemont va sopar amb Parys i altres diputats a mitjans de novembre, poc després d’arribar a Bèlgica.