NOVA ETAPA
Política 05/04/2016

JxSí i la CUP busquen un acord per aprovar la majoria de la moció

Assumeixen diferències insalvables pel que fa a la desobediència dels Mossos a l’Audiència Nacional

Roger Tugas / Oriol March
4 min
Jordi Turull i Marta Rovira, de Junts pel Sí, i Gabriela Serra, Benet Salellas i Joan Garriga, de la CUP, van reunir-se al Parlament.

Barcelona“Ens hem de desacomplexar, no cal que anem a remolc de la CUP sempre”. Ho defensava ahir un diputat de Junts pel Sí després de la reunió del grup, que va donar via lliure al seu president, Jordi Turull (CDC), i la portaveu, Marta Rovira (ERC), perquè negociessin hores més tard amb la CUP la moció que defensarà dijous al ple per ratificar i explicitar el suport a la resolució del 9-N, declarada inconstitucional. La reunió amb els representants cupaires -Benet Salellas, Gabriela Serra i Joan Garriga- no va servir per acordar un redactat de consens, però fonts coneixedores de la trobada expliquen a l’ARA que, en canvi, sí que va permetre establir un desacord pactat. Uns i altres són conscients que les diferències en relació a alguns punts fan gairebé impossible que els 72 vots favorables a la declaració de ruptura reeditin vot en tota aquesta moció, però aspiren a aconseguir-ho en la majoria dels seus punts.

Quins són aquests desacords insalvables? Essencialment, el tercer punt, que insta a desatendre els requeriments de l’Audiència Nacional relatius al procés i que els Mossos d’Esquadra no els executin com a policia judicial, referint-se sobretot a les peticions d’informació als ajuntaments que han aprovat textos de suport a la resolució tombada pel Tribunal Constitucional. Un altre punt complex és el que reitera la vigència d’aquesta declaració i crida a ignorar l’alt tribunal, cosa que genera recels entre els lletrats de la cambra pel que fa a la seva legalitat.

En aquest sentit, Junts pel Sí i la CUP veuen més fàcil arribar a una entesa en la resta de punts. Així, la reunió d’ahir hauria anat “bé”, segons diverses fonts coneixedores de la trobada, i malgrat que els anticapitalistes haurien avisat que no rebaixaran la moció, sí que s’haurien obert a negociar-hi esmenes. No hi haurà més contactes físics, afirmen, tot i que els intercanvis de propostes es preveuen continuats i fins a l’últim moment, per intentar assolir el màxim consens. De fet, Junts pel Sí ja havia estat debatent internament la seva contraoferta -i les executives de CDC i ERC, a primera hora-, de la qual hauria elaborat fins a quatre redactats, i l’últim va ser entregat ahir a la CUP. En concret, els altres quatre punts teòricament més assumibles insten el Govern a presentar un calendari per aplicar l’annex social de la resolució, a elaborar un pla relatiu a la fase ciutadana del debat constituent i a preveure una partida pressupostària per a aquest pla en els comptes del 2016, així com mostrar el “màxim suport” als ajuntaments i càrrecs electes investigats per haver donat suport al procés.

Sigui com sigui, mentre els negociadors intenten acostar posicions, la mesa del Parlament haurà de resoldre avui les peticions de reconsideració que han presentat C’s, el PSC i el PP contra l’admissió a tràmit de la moció, que va ser acceptada a l’espera que s’hi fessin esmenes per adaptar-la a la legalitat. Amb tota seguretat, la majoria de Junts pel Sí a la mesa rebutjarà les tres peticions, ja que els grups tenen fins a la tarda per registrar les esmenes i fins al mateix moment de debatre’s la moció per pactar transaccions, motiu pel qual encara hi haurà marge per adequar el redactat.

De fet, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va garantir al matí que la moció “es discutirà i es votarà”, cosa que significa que la coalició no preveu vetar-ne el debat apel·lant als dubtes al voltant de la seva legalitat. Precisament Salellas havia insinuat poc abans de la reunió que la CUP ja tenia un acord amb els republicans per al text, cosa que des d’aquest partit es nega. El cupaire, però, va apuntar que “no serà cap drama” si la moció no s’aprova, sinó que significarà només que “hi ha estratègies diferents” en l’independentisme.

C’s vol que la justícia actuï

Qui sí que hi veu conseqüències és la líder de C’s al Parlament, Inés Arrimadas, però, en el seu cas, si la moció s’aprova. “Qui se salta la llei sabrà que haurà d’enfrontar-se també a les conseqüències”, va afirmar des de Madrid. I va insistir: “Estem parlant d’una cosa molt seriosa, n’espero qualsevol cosa. Jo no sé què faran ells, però nosaltres, com a líders de l’oposició, serem clars”.

“Discriminació” contra una jutge pro consulta

Cinc vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han presentat un vot particular contra l’elecció del conservador Antonio Recio Córdova com a nou president de l’Audiència de Barcelona. Al llarg de 26 pàgines, argumenten que la candidata dels progressistes, Àngels Vives, que ells creuen que reuneix més mèrits, va patir “discriminació ideològica” per haver signat l’anomenat Manifest dels 33 de defensa del dret a decidir. Els vocals Roser Bach, María Victoria Cinto, Clara Martínez de Careaga, Concepción Sáez i Enrique Lucas deixen clar que no qüestionen “de cap manera ni en cap moment” les qualitats del candidat que va obtenir la plaça, però sí que deploren el que consideren que és una pràctica discriminatòria: “No tenim res contra ell, simplement sostenim que els mèrits de la magistrada Àngels Vives són molt superiors i que, per tant, ella hauria hagut de ser triada”. El CGPJ va arxivar la investigació dels signants del Manifest dels 33 en considerar que només buscaven “el simple trasllat a la ciutadania d’una opinió sobre un tema d’interès jurídic, social o polític”, de manera que els emparen els seus drets constitucionals.

stats