LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Política 20/08/2016

JxSí es planteja la via Estrasburg si inhabiliten Forcadell

Recórrer al Tribunal de Drets Humans exigeix anar abans al TC

Mireia Esteve
3 min
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pot ser inhabilitada pel Tribunal Constitucional.

BarcelonaJunts pel Sí encara no ha decidit si presentarà al·legacions al Tribunal Constitucional per evitar que s’inhabiliti la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En el debat dels partits que l’integren hi ha el dubte de si es pot confiar en un tribunal deslegitimat i cal passar per l’adreçador del TC abans de portar el cas Forcadell a instàncies més elevades. Una de les accions que s’han plantejat alguns dirigents de la coalició és dur el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. El debat, en tot cas, es tindrà després de decidir si es presentarà un recurs al TC -JxSí farà pública la seva decisió el 30 d’agost- i si la inhabilitació de la presidenta acaba sent un fet.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com a resposta a la qüestió, el president del grup parlamentari i membre del Partit Demòcrata Català, Jordi Turull, va deixar clar que esgotarien “totes les vies”. “No ens quedarem amb els braços plegats i recorrerem a totes les instàncies per desemmascarar l’estat espanyol”, va dir Turull dijous a RAC1.

A Esquerra hi ha debat intern, segons expliquen fonts republicanes. Tot i que hi ha dirigents que han subratllat públicament la necessitat d’obviar el TC -el diputat Joan Tardà va considerar que no tenia sentit presentar-hi al·legacions “en un escenari de desobediència”-, d’altres creuen que s’hi ha de presentar un recurs per poder dur el cas de Forcadell al Tribunal de Drets Humans, una via que serviria, segons els seus partidaris, per internacionalitzar el cas.

Condicions per anar a Estrasburg

Segons els experts consultats per l’ARA, per poder fer ús de la via d’Estrasburg, primer cal esgotar tota la jurisdicció interna. En el cas de l’estat espanyol, el TC és l’última instància a la qual es pot recórrer, per tant, si s’hi presenten al·legacions i aquest tribunal les acaba desestimant, s’hauran fet servir totes les vies jurisdiccionals possibles abans d’anar al TEDH. Però no és l’única condició per poder presentar-hi recurs. La catedràtica de dret constitucional de la UAB Mercè Barceló afirma que cal tenir “una sentència ferma” contra la qual recórrer. I amb aquestes dues condicions encara no n’hi ha prou. Ni el Parlament ni el Govern poden actuar: cal que sigui una persona física o jurídica qui presenti el recurs i, a més, que s’acrediti la vulneració d’un determinat dret que estigui dins el Conveni Europeu de Drets Humans. El dret a la llibertat d’expressió en pot ser un exemple, com exposa el professor de dret constitucional de la UAB Marcel Mateu. Argumenta que s’estaria “coartant aquest dret fonamental” si no es deixa debatre a la cambra catalana les lleis que la majoria parlamentària vol portar a discussió. També es pot fer ús del dret de representació, ja que, segons Mateu, s’ha de deixar exercir als diputats “el dret a ser representants” dels ciutadans que els han escollit en unes eleccions.

Els experts coincideixen en el fet que l’èxit al Tribunal d’Estrasburg és complicat en casos com les lleis de desconnexió o les conclusions del procés constituent. Una altra cosa és quan la sentència afecta una persona en concret, com en el cas de Forcadell. Segons el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós, es pot al·legar una falta d’imparcialitat del TC, perquè quan aquest tribunal aplica sancions “es converteix en jutge i part”, és a dir, que el mateix tribunal és qui sanciona i a qui s’ha de recórrer en cas de no estar-hi d’acord. És en aquest punt, segons Arbós, on pot entrar el Tribunal d’Estrasburg, ja que dins el Conveni Europeu de Drets Humans es recull “el dret a un procés equitatiu”, que, segons Arbós, preserva el dret a “tenir un jutge i un tribunal imparcials”.

Incoherència política

Tant Arbós com Barceló coincideixen a defensar que si en la declaració de ruptura del 9-N es va presentar el TC com un tribunal deslegitimat i es va agafar el mandat del Parlament com l’únic que s’obeïria, “jurídicament és legítim presentar-hi al·legacions, però políticament és incoherent”. Un argument molt present en el debat intern a JxSí per decidir si presenten un recurs al TC.

stats