L'Aragó es converteix en el nou ring dels partits espanyols
El CIS pronostica un escenari similar al d'Extremadura, amb victòria d'un PP lligat encara més a Vox i un PSOE sense opcions de governar
MadridComença la segona batalla dels partits espanyols d'aquest cicle electoral. En aquest segon assalt –el primer va ser a Extremadura–, el ring dels principals líders estatals es trasllada a l'Aragó, comunitat que està cridada a les urnes el 8 de febrer. Encara que són, de nou, uns comicis autonòmics, la cita és una nova prova del cotó per a Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicada aquest dijous, el dia abans de l'inici de la campanya electoral, pronostica un escenari similar a l'extremeny. El PP guanyaria les eleccions amb un resultat pràcticament calcat al del 2023 –si ara té 28 escons, a sis de la majoria absoluta, n'obtindria entre 25 i 29– i estaria encara més lligat a Vox, que confirmaria el seu ascens tornant a duplicar escons –passant de 7 a entre 10 i 13–. El PSOE no tindria opcions de governar.
Ara bé, a diferència d'Extremadura –on els socialistes van patir una patacada històrica, van perdre deu diputats i partien del hàndicap d'un candidat processat per presumpte tràfic d'influències i prevaricació per la contractació del germà del president espanyol a la Diputació de Badajoz–, a l'Aragó el CIS pronostica que els socialistes resistirien millor. La candidata, l'exministra Pilar Alegría, podria obtenir els mateixos escons que fa dos anys i mig –entre 17 i 23 quan actualment té els de la part alta de la forquilla–. Tanmateix, cal tenir en compte que l'enquesta es va fer abans de la catàstrofe ferroviària d'Adamuz (Còrdova), que ha trastocat l'escenari polític i suposa un factor de desgast suplementari per a Sánchez i el PSOE. Justament Alegría va ser, fins fa poc més d'un mes, una de les cares més visibles de l'executiu espanyol, ja que a banda de ministra d'Educació n'era també la portaveu.
La tragèdia ha marcat l'inici de la campanya electoral –tots els partits a excepció de Vox van aturar la precampanya durant els tres dies de dol oficial– i s'han retardat fins a aquest divendres al matí els actes d'arrencada que, habitualment, es fan la nit abans. La crisi ferroviària també ha provocat les absències dels líders estatals en aquest tret de sortida. Feijóo no té previst anar-hi en els pròxims dies, mentre Sánchez farà una primera aparició aquest diumenge. Abascal, en canvi, s'hi ha bolcat des de fa més d'una setmana, utilitza sense miraments la catàstrofe ferroviària com a arma i repeteix l'estratègia que li va funcionar a Extremadura i que és la de recórrer el màxim de territori possible i ser el protagonista en detriment del candidat autonòmic, Alejandro Nolasco.
La batalla a la dreta
A l'Aragó, Vox aspira a consolidar el seu creixement en aquest cicle electoral i confirmar el que pronostiquen les enquestes per replicar-ho de nou a Castella i Lleó en els comicis del 15 de març i en els d'Andalusia d'abans de l'estiu. El PP veu com les majories absolutes són cada cop més quimèriques i el seu candidat, l'actual president de l'autonomia, Jorge Azcón, té com a perspectiva seguir les passes de l'extremenya María Guardiola. Azcón, com ella, s'ha vist abocat a un avançament electoral per l'estratègia de Génova de tractar de desgastar Sánchez exemplificant que, davant d'una segona pròrroga pressupostària –el que anava a passar també a l'Aragó–i, a diferència del que fa el president espanyol, cal anar a eleccions. El resultat a Extremadura, però, és un nou bloqueig en la negociació amb Vox per investir la candidata popular.
Unes Corts i una esquerra fragmentades
A les Corts de l'Aragó, a diferència d'altres autonomies, hi ha més fragmentació parlamentària, amb vuit partits amb representació. Segons el CIS, podrien quedar-ne només sis. No és clar que el Partit Aragonès (PAR), amb un diputat, pugui repetir. Podem també està en la corda fluixa. Mentre que Extremadura va ser un oasi d'unitat de l'esquerra, amb una candidatura conjunta, a l'Aragó hi ha tres llistes diferents: IU i Sumar aniran de bracet i, a banda, hi haurà les paperetes de la Chunta Aragonesista (CHA) i de Podem. Hi han contribuït els vets creuats entre els liles i els de Yolanda Díaz i el fet que a les autonòmiques la CHA (a diferència de les espanyoles que va anar amb Sumar) sempre ha anat amb les seves sigles. La CHA podria millorar resultats fins als cinc escons –en té tres– i IU-Sumar mantenir-ne un –amb opció d'arribar als tres–. També entraria a les Corts Terol Existeix amb un o dos diputats –en té tres.