L'Audiència de Madrid torna a parar els peus al jutge que investiga Begoña Gómez

MadridL'Audiència de Madrid ha fet un nou toc d'atenció a Juan Carlos Peinado. El jutge que fa gairebé dos anys que investiga Begoña Gómez va sorprendre tothom el mes de setembre passat en decidir que la causa hauria d'acabar davant d'un jurat popular –nou ciutadans escollits a l'atzar–. L'esposa de Pedro Sánchez, la seva assessora a la Moncloa i l'empresari Juan Carlos Barrabés –amb el suport de la Fiscalia– van oposar-s'hi i ara l'Audiència de Madrid els dona la raó. Considera que les resolucions que va dictar l'instructor no tenien la "necessària fonamentació" i no feien un relat que inclogui els "indicis versemblants", cosa que impedeix que les parts "coneguin de manera suficient les raons de la decisió" i "vulnera el dret a la tutela judicial efectiva". En conseqüència, anul·la quatre resolucions del jutge Peinado. Ara bé, això no impedeix que el jutge dicti una nova interlocutòria ben argumentada per mantenir el seu full de ruta.

"No n'hi ha prou amb una simple exposició objectiva dels fets, sinó que hauria d'efectuar-se un mínim esforç argumentatiu que justifiqui la tipicitat, antijuridicitat de la conducta i participació delictiva", reitera l'Audiència de Madrid, que en tot moment recorda que al mes d'octubre ja va rebutjar que hi hagués dos judicis per separat amb jurat popular contra Begoña Gómez. I subratlla que una "decisió transcendental" com encaminar la causa cap a un jurat popular no es pot prendre "sense precisar quines concretes conductes justifiquen la continuació de la causa" i "quina és la base incriminatòria que dona solidesa i consistència a la hipòtesi acusatòria".

En el seu recurs, l'advocat de Begoña Gómez al·legava que no hi ha indicis que permetin que la causa acabi davant d'un jurat popular. I l'Audiència de Madrid acull amb total afinitat la seva exposició: "Ho posa de manifest la mateixa interlocutòria recorreguda, ja que no menciona ni recull cap indici que hagi comès els delictes", reconeix. Aquesta era la queixa que feia Antonio Camacho respecte a la decisió de Peinado d'enviar a un jurat popular la peça principal, en la qual Begoña Gómez està acusada de corrupció en els negocis privats, tràfic d'influències, apropiació indeguda i intrusisme laboral. En relació amb la peça sobre malversació per la contractació de la seva assessora, la seva defensa retreia a Peinado que "l'única referència" que fes als indicis del delicte era remetre's a les diligències que s'havien practicat.