L'auto-155 de les autonomies durant l'apagada massiva
BarcelonaDe l’apagada massiva hi ha un episodi que indica fins a quin punt en algunes autonomies la voluntat d’autogovern queda diluïda de seguida. La decisió de fins a vuit comunitats autònomes –totes governades pel PP menys una– d’entregar les claus al govern espanyol amb la declaració de l’emergència nacional evidencien, d’una banda, que no confien en el seu propi sistema de protecció civil i que, per al Partit Popular, l’autonomia és un mer instrument per desgastar el govern de Pedro Sánchez.
Cap d'elles es volia trobar en una situació complicada de gestionar i, davant de problemes que poguessin sorgir, van optar, tàcticament, per implicar directament la Moncloa en la gestió del que estava passant al seu territori, encara que signifiqués que, en alguns casos, el comandament de la crisi quedava a 600 quilòmetres de distància. Probablement tots tenien al cap Carlos Mazón. Tampoc és casualitat que la darrera comunitat autònoma a reprendre el control de les competències després de l’apagada massiva hagi estat la Comunitat de Madrid –dimecres a última hora–, on Isabel Díaz Ayuso lidera l’oposició al sanchisme.
Enmig de la confusió pel que estava passant dilluns, les autonomies d’Andalusia, Galícia, La Rioja, Múrcia, Extremadura, la Comunitat de Madrid i Castella-la Manxa –l’única governada pel PSOE, tot i que pel crític Emiliano García-Page– van sol·licitar al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que prengués el control de la crisi a través de la llei del Sistema Nacional de Protecció Civil. A última hora també ho va fer el País Valencià, una decisió que contrasta amb la que es va prendre el dia de la DANA. Segons els juristes consultats, es tracta d'un mecanisme inèdit que no s'havia utilitzat mai fins ara. L'Estat només ha pres el control de la gestió autonòmica per la pandèmia, en la declaració de l'estat d'alarma, i en el 155, la suspensió de l'autonomia catalana per la DUI del 2017.
L'Estatut del 2010
El del Sistema Nacional de Protecció Civil és un mecanisme legal excepcional del qual es va dotar l’Estat l’any 2015, després que Catalunya s’atribuís la facultat de protecció civil a l’Estatut del 2006, com explica l'ara lletrat al Parlament Joan Ridao, en aquell moment implicat en la redacció de la reforma estatutària. Es tracta d'una competència dels estatuts de segona generació que després s'ha estès en altres autonomies. Una competència "exclusiva" que no va ser qüestionada pel Tribunal Constitucional el 2010.
Ara bé, l'any 2015, l'Estat sí que va impulsar una norma pròpia per assumir competències en aquest àmbit. Un moviment que també avala el mateix TC malgrat que la Generalitat va impugnar la normativa per invasió de competències. Ridao explica que el Constitucional atribueix facultats de coordinació al govern espanyol i estableix la possibilitat que, quan hi ha una crisi que transcendeix les fronteres de les autonomies, el govern espanyol pugui prendre'n el control, a iniciativa pròpia, a petició de les autonomies o de la delegació del govern central a la comunitat.
És excepcional que, davant una apagada general que afecta per igual tot el territori, i sense que el govern espanyol ho demani, siguin les autonomies en cascada les que activin aquest mecanisme. I sobretot ho és per les autonomies que, com Catalunya, tenen recollit en el seu Estatut que la protecció civil és competència exclusiva, com el País Valencià, Extremadura o Andalusia. És com si, enmig de la crisi, una part dels ajuntaments s'haguessin desresponsabilitzat de la situació en pro d'administracions superiors.
Al final, l’entrega de competències a l’Estat va ser fugaç, ja que l’endemà de l’apagada tot va tornar a l’estadi habitual. Ara bé, és un precedent que demostra que hi ha autonomies que es prenen poc seriosament les competències que marquen els seus estatuts i també que l’estat autonòmic és un instrument més en la dura batalla entre el PP i el PSOE de Pedro Sánchez.