Mazón fa amb l'apagada el que no va voler fer amb la DANA
BarcelonaL'episodi de l'apagada va provocar aquest dilluns una situació insòlita: una rere l'altra, la majoria de comunitats governades pel PP van demanar al govern central la declaració de la situació d'emergència 3 i van posar la direcció de l'emergència en mans del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Entre les primeres que ho van demanar, a primera hora de la tarda, hi havia la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso i l'Andalusia de Juanma Moreno. Resulta interessant perquè Ayuso i Moreno, que representen les dues ànimes del PP, són també líders amb un especial olfacte polític, i davant la incertesa general van decidir moure's ràpid per evitar el fantasma de Mazón, és a dir, córrer el risc de quedar assenyalats com a responsables d'una possible catàstrofe. I aquest risc superava, segons el seu càlcul, la contradicció que suposa delegar competències en un govern que es considera nefast, incompetent i fins i tot colpista.
Ayuso i Moreno, però, jugaven amb avantatge, ja que sabien que el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, els donaria suport perquè ja va defensar que el president valencià hauria d'haver fet el mateix durant la DANA. Llavors Mazón s'hi va resistir perquè no va voler passar pel tràngol de cedir les competències de Protecció Civil a Madrid, cosa que hauria equivalgut a una mena de confessió de culpabilitat política en aquell context. El cas és que, en un altre dels múltiples girs de guió que ha protagonitzat el president valencià des d'aquell fatídic 29 d'octubre, aquest dilluns a les 21 h, quan va ser consultat pel ministeri de l'Interior, Mazón va transigir i va demanar també la declaració d'emergència 3. Aquest dimarts, veient que era una mesura innecessària, la Generalitat ha demanat tornar a la situació anterior, l'emergència nivell 2, en la qual manté les competències.
Declaració judicial
El fet és que Mazón va fer el 28 d'abril per una apagada el que no va fer el 29 d'octubre per una riuada que va provocar 227 morts. Aquest fet el torna a deixar en evidència davant la magnitud de les dues situacions i complicarà la seva situació judicial quan li arribi l'hora de declarar –encara no està imputat, però la jutgessa ja li ha ofert acudir-hi com a testimoni diverses vegades– i el jutge pregunti per quin motiu ho va fer en un context i no en l'altre. És un cas similar al fet que, dos dies després de la DANA, el govern de la Generalitat enviés missatges d'alerta a la població de Castelló pel risc d'inundacions, demostrant per la via dels fets que ho podria haver fet exactament igual 48 hores abans i s'haurien pogut salvar moltes vides.
La cirereta del pastís del descrèdit de Mazón en aquesta crisi ha estat la distribució d'una fotografia al mateix perfil de X del president de la Generalitat d'una reunió de seguiment de l'apagada en un fosc despatx del Palau de la Generalitat amb roba informal i només tres persones més (entre elles, la vicepresidenta Susana Camarero). Una imatge que contrasta molt amb la dels gabinets de crisi d'altres presidents autonòmics o del mateix Pedro Sánchez. Des del PSPV han aprofitat també per distribuir una imatge d'un comitè de crisi presidit per Ximo Puig, el president que durant la DANA que va assolar el Baix Segura el 2019 es va desplaçar a la zona i va activar el Cecopi 48 hores abans.
