L'efecte Mónica Oltra pot impulsar l'aliança de les esquerres

ValènciaCrear una candidatura que "desbordi" Compromís i que inclogui Esquerra Unida, Podem i Sumar. Aquesta va ser la condició fixada per Mónica Oltra per tornar a la primera línia política i que els seus socis de Més —la formació sobiranista de la coalició— han acceptat, segons han explicat a l'ARA els màxims col·laboradors de l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana. Un cop superat l'escull, els moviments es van desencadenar i dissabte Oltra va anunciar que acceptava l'oferta per ser la candidata a l'Ajuntament de València. Una decisió que confirmava la seva determinació de no esperar que es resolgui la seva situació judicial. "Els temps ja no els marcarà un tribunal", ja avançaven a l'ARA el setembre passat les mateixes fonts.

Tot i que les negociacions no han començat, el pacte amb Esquerra Unida (EU) es dona per fet atès que les dues formacions fa mesos que mantenen converses. Ja hi van estar a punt en l'anterior legislatura, quan l'acord no es va tancar per la negativa dels valencianistes a replicar l'aliança a escala autonòmica, circumstància que va propiciar que EU optés per l'altra oferta que tenia damunt la taula, com era reeditar l'entesa amb Podem, que sí que li oferia un pacte a les principals ciutats i a les Corts. La fumata blanca també es preveu fàcil amb Sumar si tenim en compte la bona relació de Compromís amb la formació que encara lidera Yolanda Díaz. El partit de la vicepresidenta segona i ministra de Treball ja va proposar Oltra que encapçalés la seva candidatura en les eleccions europees del 2024, és a dir, dos anys després de la dimissió de la política valenciana. Com és sabut, l'obstacle més gran a superar és Podem, però fins i tot aquest partit sembla posar-se de cara. Dissabte la coordinadora autonòmica de la formació lila, María Teresa Pérez, va reclamar a les formacions progressistes "'escoltar més el carrer" i menys a ells mateixos.

Si s'assoleix una candidatura unitària a València, el següent pas podria ser la repetició de la fórmula en l'àmbit autonòmic, un debat en el qual l'equip d'Oltra afirma que no vol participar perquè l'exvicepresidenta pretén centrar-se en el nivell municipal. No obstant això, sí que admeten el seu desig perquè la fórmula valenciana "marqui el camí a tot l'Estat" i serveixi d"'exemple". "Cal atraure l'electorat que està desmotivat o que no s'identifica amb cap formació", repeteixen. Arguments similars als que fa servir el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, en la seva croada per aconseguir una candidatura unitària de les esquerres per a les pròximes eleccions espanyoles.

Més enllà de no repetir etapes, entre els motius que han empès Oltra a triar l'escala local hi ha la seva creença que l'àmbit municipal pot convertir-se en un contrapoder al moviment ultraconservador global que encapçala el president estatunidenc Donald Trump. En aquest sentit, cita l'exemple de ciutats com Nova York, amb el seu alcalde, Zohran Mamdani, l'oposició a Minneapolis a la policia migratòria del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) o la victòria de candidats progressistes a grans ciutats franceses com París, Lió o Marsella. Dissabte, l'exvicepresidenta valenciana va anunciar el seu retorn davant d'un panell on lluïa l'eslògan L'impuls de les esquerres. Caldrà esperar encara uns mesos per comprovar si la possible candidatura unitària a València es converteix o no en l'estímul que pretenen els seus promotors que sigui.