PARTITS POLÍTICS
Política 30/01/2022

L’exposició pública d’Iglesias apuntala El discurs de Podem

L’exlíder lila reforça les tesis del partit en qüestions com la crisi d’Ucraïna o les macrogranges

i
MIREIA ESTEVE
4 min
Pablo Iglesias

MadridPablo Iglesias va abandonar la política el maig de l’any passat, tot just després dels insuficients resultats de Podem a les eleccions de Madrid. Va passar uns mesos en silenci i allunyat de tots els focus polítics i mediàtics. Fins al setembre. Sense el pes de la responsabilitat institucional que suposa una vicepresidència del govern espanyol, ha tornat als mitjans de comunicació -com l’ARA o RAC1- i a les xarxes socials el Pablo Iglesias més combatiu i sense pèls a la llengua. “Jo ja no soc polític, puc dir la veritat”, deia fa tan sols una setmana a Valladolid, en un acte de precampanya de les eleccions de Castella i Lleó. Més enllà del debat sobre si les seves paraules portaven a restar credibilitat als discursos que havia fet quan era vicepresident, el que denotaven era que Iglesias ara parla sense cotilles i que el que acaba fent és apuntalar el discurs del partit que no fa ni un any encara dirigia, Podem.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’exlíder dels liles ha decidit no abandonar l’esfera pública i traslladar la seva batalla ideològica i cultural a les plataformes mediàtiques. Però també ha tornat als seus orígens amb projectes del que defensa com a periodisme crític i ha llançat un podcast propi, La Base. Considera que és una de les maneres de combatre els altaveus mediàtics de la dreta. “Alguns periodistes diuen que, per haver sigut vicepresident, hauria d’estar callat. No els he sentit dir el mateix de González, d’Aznar, de Bono, de Margallo, de Calvo... El problema no és haver sigut vicepresident, és ser de Podem”, responia a través de Twitter a algunes de les crítiques que apuntaven a una sobreexposició mediàtica. Ara bé, alguns periodistes també han remenat en l’hemeroteca per recordar que no fa tant recriminava l’exposició pública als expresidents González o Aznar després que haguessin deixat el càrrec.

Sigui com sigui, el cert és que en el si de Podem veuen amb bons ulls l’estratègia d’Iglesias perquè consideren que ajuda a reforçar el seu discurs. “La visibilitat que dona Iglesias a Podem és positiva”, apunten diverses veus de l’espai. Tot i que a la formació lila recalquen que no parla en nom del partit -tal com va dir dilluns el seu coportaveu, Pablo Fernández-, la seva presència als mitjans i a les xarxes els ajuda a col·locar el missatge. Iglesias va ser especialment bel·ligerant en la polèmica de les macrogranges i un dels primers a qualificar de “bulos ” les crítiques de la dreta contra el ministre de Consum, Alberto Garzón, per les seves declaracions sobre la ramaderia intensiva i la qualitat de la carn. Ho va denunciar com una batalla artificial per desgastar Garzón i el govern de coalició.

També de la crisi a Ucraïna n’ha fet un cavall de batalla. La primera ministra de Podem que va enarborar la bandera del No a la guerra va ser la d’Igualtat, Irene Montero, divendres passat. Però, en general, tant ella com la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, han mantingut una posició continguda en aquesta qüestió. El partit ha deixat en mans d’altres perfils com el mateix Fernández, també candidat a les eleccions de Castella i Lleó, fer un discurs més contundent i desmarcar-se de la posició del PSOE. I el mateix ha fet Iglesias, que ha carregat directament contra la ministra de Defensa, Margarita Robles, per haver tret pit d’enviar unitats militars a la zona de conflicte, qüestionant que sigui això el que vol la ciutadania. A posteriori, i en la mateixa línia, el portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, també va equiparar aquesta setmana Robles amb José María Aznar. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, en canvi, ha intentat tapar les divergències assegurant que el govern que comparteixen amb els socialistes té una “posició única” sobre el tema.

La relació amb Yolanda Díaz

“L’estratègia d’Iglesias potser no va tant en la sintonia de Yolanda Díaz”, apunta una font lila. Cada vegada que a l’exdirigent lila se li ha preguntat sobre la reforma laboral impulsada per la ministra de Treball, n’ha fet una defensa sense fissures, remarcant la seva “lleialtat” cap a Díaz. No és cap secret, però, que el perfil i les estratègies de l’un i de l’altra són diferents. El fet que la patronal CEOE formi part del pacte ha suposat que el text final hagi sigut menys ambiciós del que prometia Unides Podem -la derogació completa de la norma del PP- i que, per tant, això hagi fet recular les forces de la majoria de la investidura. Un aspecte, aquest últim, que per a Iglesias és essencial preservar per evitar que el PSOE viri en la seva política d’aliances. Tot i ungir-la com la seva successora, des de fa uns mesos la relació entre Iglesias i Díaz s’ha refredat. Amb tot, la ministra ha evitat polemitzar-hi: “Iglesias és un ciutadà lliure”, deia dimecres en declaracions a la SER.

Tots dos seran a la campanya de Castella i Lleó, igual que les ministres Montero i Belarra, on Unides Podem té la seva pròxima revàlida. Iglesias, això sí, amb actes sense un format de míting clàssic per adequar-se al seu nou rol.

stats