L'independentisme torna al carrer amb el català com a punta de llança
La mobilització és inferior en un moment en què Junts i ERC han fet de la negociació amb l'Estat la seva estratègia
BarcelonaLluny queden les Diades de les manifestacions independentistes massives, aquelles que acabaven marcant el curs polític i generant un punt d'inflexió en el paradigma català i també estatal. Catalunya s'ha situat des de fa almenys un any i mig –quan l'independentisme va perdre el govern de la Generalitat després de les eleccions del 12-M– en el post-Procés i la Diada d'aquest any ho certifica. Ara bé, tot i que és cert que la mobilització d'aquest Onze de Setembre ha tingut encara menys participació –unes 41.500 persones entre Barcelona, Girona i Tortosa– que fa un any –70.000 a tot Catalunya–, els carrers continuen omplint-se d'incondicionals que evidencien que el moviment no ha desaparegut. No té el poder institucional que ostentava fins fa un any, amb la Generalitat com a màxim exponent, però els partits independentistes continuen condicionant les legislatures catalana i estatal. De fet, en tenen la clau. I com passava abans del 2010, quan el Procés tot just arrencava, ara ja no marca l'agenda política el camí cap a un estat propi, sinó qüestions del dia a dia però que també vertebren una nació. El català n'és l'exemple més clar i s'ha convertit en punta de llança aquesta Diada.
La llengua catalana és, precisament, la qüestió que genera un consens entre dos mons que al llarg del Procés s'han repel·lit: l'independentisme i tot l'espai del PSC. El govern de Salvador Illa no comparteix –i va anunciar que la recorreria– la decisió d'aquest dimecres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'anul·lar bona part del decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per blindar el català a l'escola com a llengua vehicular i que no s'implementessin percentatges lingüístics. L'independentisme tampoc la comparteix. Amb matisos i tons diferents, però tant el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa –que va fer una crida a defensar el català en el seu discurs institucional– com representants institucionals de l'independentisme com el president del Parlament, Josep Rull –que va aprofitar l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova per carregar contra la sentència i presentar-la com un dels elements que "masega" la nació catalana–, han sortit en defensa de la llengua.
Caldrà veure si hi ha unitat d'acció en la resposta a la sentència. El missatge més contundent dins de l'independentisme ha arribat, però, des de la manifestació de Barcelona. Ha estat per boca del president de l'ANC, Lluís Llach, que ha fet una crida a desobeir la sentència del TSJC i ha posat d'exemple l'1-O. "Exigim a les nostres institucions que no permetin que l'obsessió d'un jutge dinamiti la nostra escola. I si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm", ha dit. De fet, Llach encara ha anat més enllà i, seguint la línia estratègica de l'Assemblea, també ha defensat que aquesta desobediència s'estengui a la resta de "vulneracions de drets" per reactivar l'independentisme.
Llach ha situat a la llista de greuges Sixena o també Rodalies. En aquesta última qüestió també hi ha posat la banya el govern d'Illa. Solucionar el desgavell d'aquest servei ferroviari –que ERC va pactar traspassar a la Generalitat a canvi d'investir Pedro Sánchez– és una de les obsessions del president de la Generalitat i també un altre dels temes que marquen l'agenda política en l'era post-Procés i generen consens entre socialistes i independentistes.
La relació amb l'extrema dreta
Una de les imatges d'aquest Onze de Setembre era veure com rebia l'independentisme la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que participava a la manifestació de la Diada per primera vegada des que és alcaldessa de Ripoll. Orriols no ha sigut protagonista de la manifestació, però tampoc ha passat desapercebuda: ha començat la manifestació escortada pels Mossos d'Esquadra i ha sigut rebuda amb banderes palestines i crits antifeixistes d'una part dels manifestants. El creixement d'Aliança tensiona l'independentisme, que fa mesos que insisteix a desmarcar-se dels seus discursos xenòfobs i destacar com Catalunya històricament ha estat terra d'acollida.
De fet, preveient la presència de l'extrema dreta a la manifestació d'aquest any, Òmnium ha volgut contrarestar aquest discurs unes hores abans. En l'acte que l'entitat cultural havia de celebrar a Barcelona, però que s'ha acabat suspenent per la pluja, el seu president, Xavier Antich, sí que ha pronunciat un discurs acompanyat de membres de la junta directiva de l'entitat per defensar la "diversitat" de Catalunya. "Aquesta diversitat no és una anomalia. La immigració és un fenomen estructural des de fa més d'un segle, i n'estem orgullosos", ha dit Antich.
Més enllà de la presència d'Orriols, la manifestació –pendent del cel fins a l'últim moment– ha tingut una absència destacada, la del líder d'ERC, Oriol Junqueras, que ha preferit no anar-hi. Esquerra sí que hi ha enviat una representació, encapçalada per Elisenda Alamany, secretària general del partit. Ara bé, no és cap secret que l'estratègia de l'ANC no la comparteixen els republicans, que encara tenen clavats els xiulets que van rebre en anteriors Diades dirigents com Junqueras o l'expresident Pere Aragonès. Ara bé, tal com ja va passar l'any passat, en aquesta Diada no hi ha hagut lloc per als retrets, i Llach fins i tot ha fet una crida a la unitat dels partits independentistes. A hores d'ara, però, això sembla una quimera. Cadascú està immers en definir la seva pròpia estratègia i aconseguir ser qui té més influència a Madrid.
Justament el poder negociador que es disputen ara Junts i ERC és el que també evidencia el retorn als anys previs al 2010. A l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova era com si s'hagués posat el comptador a zero una altra vegada. Com si Catalunya hagués tornat als anys previs al Procés, quan el PSC reivindicava la nació catalana –ho ha fet la portaveu del Govern, Sílvia Paneque– i els partits independentistes anaven un pas més enllà i cridaven independència. Entre la delegació d'ERC s'han sentit crits de "Visca Catalunya lliure" i els representants de Junts han cridat "Independència" després de cantar Els segadors. La incògnita que queda ara és si arribarà una Diada que sigui la guspira que reactivi l'independentisme.