El PP s'autoexclourà de la Diada mentre governi Illa

BarcelonaLa primera llei que el Parlament va aprovar el 1980, amb l'autogovern recuperat, va ser per declarar l'11 de setembre "festa nacional de Catalunya". Aquella decisió va rebre el suport unànime de la cambra catalana, també de la conservadora UCD, i des de llavors ni Aliança Popular ni el Partit Popular, després de la seva refundació, no van qüestionar mai que la Diada fos per commemorar la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques en la Guerra de Successió, que va comportar la pèrdua de les lleis, llibertats i institucions pròpies, amb una assimilació a les de Castella, a més de la seva llengua i costums. Tot es va trencar dos anys abans del Procés, quan el 2010 ja es veia un ambient reivindicatiu que els populars no creien que fos "de tots els catalans". Tres anys després, el PP es va apartar dels actes de la Generalitat. Aquest any s'ha ratificat en una autoexclusió que fa més d'una dècada que dura i que, segons ha explicat el partit aquest divendres, durarà en tota l'era Salvador Illa, almenys mentre continuïn les seves aliances amb independentistes. D'aquesta manera, els populars se situen al costat de Vox en un aïllament en què fins fa pocs anys també se situava Ciutadans.

"A Catalunya ja fa molts anys que la Diada no representa tots els catalans i, per tant, mentre aquesta condició no canviï, des del PP no podrem participar en els actes que organitzi el Govern", ha explicat en roda de premsa el portaveu adjunt al Parlament i president del PP de Barcelona, Manuel Reyes. El també alcalde de Castelldefels ha matisat que els populars han participat "en molts actes en l'àmbit municipal en què els diferents ajuntaments han fet actes oberts i participatius per a tothom" perquè "el PP sí que participa en actes plurals que atenen la realitat que hi ha a Catalunya". En canvi, no participa en els de l'executiu català, ni a la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova, ni a la nova hissada de la senyera al Parlament la vigília de la Diada, ni a l'acte institucional del Govern: "Difícilment podrem participar en actes d'un govern que és presoner d'un senyor que està fora d'Espanya fugit de la justícia mentre aquestes coses no canviïn a Catalunya", ha rematat Reyes.

Equilibri complex

El relat dels populars se situa en un equilibri complex. L'executiu català està "pres" i "segrestat" per l'expresident Carles Puigdemont, segons Reyes, perquè els populars atribueixen al president Salvador Illa el paper de mitjancer i interlocutor que exercia fins fa pocs mesos Santos Cerdán per negociar des de l'estranger amb Junts. També consideren que ho està, tot i que no ho hagi dit aquest divendres, per ERC, ja que els populars insisteixen cada setmana que "ERC mana" i que Illa, al capdavall, fa el que convé al líder republicà, Oriol Junqueras –que és l'argument que ja van destacar en l'Onze de Setembre de l'any passat–. Tot i que des de l'esclat del Procés els populars han anat repetint que Sant Jordi hauria de ser la Diada de Catalunya, sí que acudeixen a ofrenes florals municipals i feliciten la Diada –també la va felicitar el líder del PP estatal, Alberto Núñez Feijóo, en un missatge bilingüe–, però es desmarquen dels actes principals. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, organitza actes de la Diada Nacional i hi participa ell mateix, de la mateixa manera que passa a Castelldefels amb el mateix Reyes. Tots dos alcaldes opten per aquesta celebració plural, mentre que l'últim alcalde popular que tenen, Josep Tutusaus, de Pontons, no ha tingut cap interès en aquesta festivitat en la seva petita vila.

Ara bé, el moll de l'os de la Diada no compta amb la presència del PP. El 2010, esclatada la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, el PP va plantar l'ofrena floral a Rafael Casanova, l'últim conseller en cap de Barcelona abans de la derrota en mans de l'exèrcit borbó, "per la deriva independentista". Alguns populars com l'exregidor Josep Bou se n'havien desmarcat per retre homenatge a Casanova.