L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La nació és ben viva'

Si la Diada es mesura en milers de manifestants, l’independentisme d’avui no pot competir amb el de fa deu anys, però això ja ho sabíem. Aquelles Diades milionàries pertanyen al passat i no tornaran durant una bona temporada. Només cal recordar de quin partit és avui el president de la Generalitat. Per tant, la xifra de persones que van sortir al carrer és directament proporcional a la confiança que els inspiren les estratègies i els lideratges d’Esquerra, Junts i la CUP (amb influència dissuasiva de la pluja, que al matí a Barcelona va tenir forma d’aiguat). En el fons d’aquesta actitud hi ha un raonament indiscutible: si quan van sortir dos milions de persones a omplir tota la Gran Via i tota la Diagonal, tota aquella acumulació de força no va servir per fer el pols a l’estat espanyol amb més garanties d’èxit, sortir avui o no sortir no farà la diferència. Però això, insisteixo, ja ho sabíem.

I per això cal posar en valor que, malgrat el que Lluís Llach va definir com a “depressió absoluta”, més de 40.000 persones (o les que fossin, perquè els comptadors oficials sempre tenen “cuina”, com les enquestes de vot) sortissin en diverses capitals del país a manifestar-se en pau per la independència, en una mostra de coherència i de persistència en la idea més que no pas en els instruments. I, per cert, si posem l’accent en la capacitat mobilitzadora de l’independentisme, preguntem-nos quants projectes polítics poden avui dia produir una imatge com aquesta.

Poca gent en comparació amb el passat, sí, però quatre gats, no, sinó milers de manifestants disposats a exhibir les seves conviccions, descrits així per Joan Burdeus en una crònica que els recomano:

“La presència de banderes palestines és irrisòria (hi ha més ikurriñes) i, malgrat la cobertura més o menys interessada que inevitablement rebran dels mitjans, des de dins de la mani la presència d’Aliança Catalana és pràcticament irrellevant. Amb crits com ara “TV3 manipuladora” i “Fora espanyols i musulmans” (el segon desapareix un cop els Mossos els deixen incorporar a la mani), els de Sílvia Orriols aconsegueixen cridar l’atenció perquè són una novetat, però l’espectacle és més forçat que no pas preocupant i la cosa se salda amb indiferència i tribunerisme sense cap mena d’angoixa [...] És una reserva de creients tranquil·la i sense cap expectativa que es limita a recordar que, esperant entre els matolls, encara hi ha país. Aquesta nova normalitat deixa una barreja molt difícil de decantar entre pena i esperança”.

Fins i tot va ser una Diada endreçada:

Al matí el missatge va ser el del seny que defineix el govern d’Illa, i a la tarda va ser la desobediència contra la sentència del català del TSJC, que va defensar Lluís Llach en el seu paper de president de l’ANC.

Balanç de la Diada del 2025: l’independentisme continua sent un element estructural de la vida política i social catalana, capaç de mantenir interessos comuns amb el catalanisme autonomista, com ara la defensa de la llengua. Si de cas, ara la novetat és la presència de la ultradreta islamòfoba d’Aliança Catalana, la qual cosa va en línia, per desgràcia, del que estem veient a tot Europa, i del qual nosaltres no ens hem escapat. I això continuarà sent així perquè a Espanya la cultura política dominant és la mateixa de fa segles:

La nació és ben viva. Això va quedar clar ahir, matí i tarda.

Bon dia.