El "reverend mossèn" apareix al judici dels Pujol

Madrid"Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia". La carta, escrita en codi per Marta Ferrusola, es va fer viral el 2017, abans fins i tot que les coses comencessin a fer-se virals. La dona de l'expresident Jordi Pujol donava ordres per transferir diners entre els comptes de la família a Andorra. I aquest dimecres ha arribat el torn de declarar precisament al "reverend mossèn". Josep Maria Pallerola, que va ser el primer gestor dels Pujol a Andorra, ha reconegut davant el tribunal que el van batejar com "el mossèn" perquè tenia "cara de capellà". Ha estat el fiscal Fernando Bermejo qui ha posat sobre la taula la famosa nota manuscrita que Ferrusola va enviar a la Banca Reig. "Recordo que em deien mossèn una mica en to de broma", ha confessat Pallerola.

Pallerola ha recordat com va ser el primer contacte amb Jordi Pujol Ferrusola i ha avalat la tesi de les defenses de la família de l'expresident de la Generalitat, que situen l'origen de la fortuna al país pirinenc en la deixa de l'avi Florenci: "Va venir i em va portar una partida de diners en efectiu. Quan li vaig preguntar de què eren, em va dir que era l'herència de l'avi, que es repartia entre la mare i els germans", ha relatat. Eren cent milions i escaig de pessetes i creu que el primogènit els va portar "en una bossa".

L'Audiència Nacional ha tancat el cercle de les indagacions sobre el paper de la policia patriòtica en la gènesi del cas Pujol. Aquest dimecres han declarat els últims dos testimonis que havien d'aportar llum sobre aquesta qüestió i, malgrat que s'han mantingut les contradiccions que hi ha hagut fins ara, han aportat nova informació i han permès reblar –en certa manera– la reconstrucció. El més rellevant ha sigut que Celestino Barroso, que va ser agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, ha revelat qui li va donar la instrucció de posar-se en contacte amb Banca Privada d'Andorra (BPA). Va parlar primer amb el propietari de l'entitat, Higini Cierco, i després amb l'aleshores conseller delegat, Joan Pau Miquel, a qui va instar a reunir-se a Madrid amb un tal Félix –que era Marcelino Martín Blas–, que li va reclamar informació bancària de les famílies d'Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol. La seva missió era dir als dirigents de BPA que el Banco Madrid –que n'era la filial– "tenia problemes" i que Félix els podria "ajudar a solucionar-los". Ara bé, Celestino Barroso ha negat que els coaccionés per aconseguir informació de BPA: "Mai he amenaçat ningú, en absolut", ha subratllat. Qui li va encarregar parlar amb ells va ser Pedro Esteban, que era comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació (BPI) de Catalunya.

Qui és Pedro Esteban? Va ser l'artífex de la investigació que es va filtrar al diari La Razón amb les fotografies dels DNI dels 33 jutges de Catalunya que van signar un manifest a favor de la consulta sobiranista. La gravació d'una reunió del març del 2014 en què va participar Pedro Esteban, juntament amb altres primeres espases de la policia patriòtica, va acreditar que les clavegueres de l'Estat hi estaven darrere: Pedro Esteban estava preocupat per si s'acabava sabent que ells havien filtrat les imatges, i Eugenio Pino –que era el director adjunt operatiu de la policia espanyola– el va tranquil·litzar dient que es podria emparar en la llei de secrets oficials. Fa un mes l'Audiència de Madrid va demanar reobrir la causa sobre la filtració de fotos dels DNI, i el 2022 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya després de concloure que la difusió de les imatges va vulnerar el dret a la intimitat dels jutges.

A banda de Barroso, aquest dimecres també ha declarat Higini Cierco, que ha avalat el que va explicar ahir Joan Pau Miquel i ha desacreditat Celestino Barroso. Preguntat pel fiscal, ha justificat per què el 2014 no van denunciar les coaccions i pressions de la policia patriòtica –van fer-ho el 2016: "La por era descomunal, va ser una situació extraordinària", ha esgrimit. Ha recordat que Barroso li va dir per telèfon que havia de parlar amb ell "urgentment" i ha relatat quina va ser la seqüència: Barroso va anar-lo a veure al despatx, ell el va rebre al carrer, van quedar-se parlant a la porta i el va instar a comunicar-se directament amb Joan Pau Miquel. Tot seguit, mentre l'agregat d'Interior a Andorra es desplaçava en cotxe per veure's amb ell, Higini Cierco va trucar a Joan Pau Miquel per advertir-lo que havia tingut una conversa "dantesca" que era pròpia d'una "pel·lícula de terror dolenta". Això sí, avui ha volgut deixar clar que BPA "no va ser la que va donar les dades" de la família Pujol que dies més tard va publicar El Mundo.