L'última batalla electoral de Ciutadans
El 2022 va obtenir un diputat a Castella i Lleó i aspira a mantenir-lo tot i que el seu anterior candidat votarà Esquerra Unida
BarcelonaAmb Ciutadans fora de les institucions, els seus exdirigents s'han anat recol·locant al sector privat –en alguns casos de manera estrambòtica com Albert Rivera–, o en partits, especialment al PP. Encara hi ha, però, un territori on Ciutadans conserva els drets electorals i aspira –sense gaire confiança– a mantenir-los. Els taronges es presenten a les eleccions de Castella i Lleó, ara sí que previsiblement el seu últim ball electoral autonòmic.
Les enquestes no els auguren èxit en la seva empresa. Aquest dilluns s'han publicat les últimes abans dels comicis, que coincideixen a situar el PP estancat, però en la primera posició (al voltant dels 31 diputats); Vox a l'alça, que podria arribar als 17 o 18 diputats i el PSOE a la baixa (26-28) tot i tenir millors perspectives que a l'Aragó i Extremadura. La majoria absoluta se situa en els 41 diputats, fet que les dretes sobrepassarien àmpliament, tot i la desaparició de Ciutadans.
El 2022 hi va obtenir un diputat, l'excepció autonòmica abans de ser esborrat del mapa. Ara no repeteix candidat, entre altres perquè Francisco Igea –que va arribar a ser vicepresident de Castella i Lleó en la legislatura del 2019– va acabar sent expulsat del partit. Igea, que abans de Cs havia passat per UPyD ja té decidit a qui votarà diumenge que ve: Esquerra Unida.
Ciutadans afronta la campanya amb la bandera de la "moderació", liderada per la cap de llista per Valladolid, Mitzin Mariana Trápaga. Malgrat els drets electorals, no sortiran als debats televisius –només apareixen als espais informatius–, atès que la llei electoral regional prima les grans forces. Amb un diputat, durant els últims anys el partit taronja s'ha integrat al grup mixt, on també hi havia una coalició entre Podem i Esquerra Unida –si bé els dos partits es presentaran en aquesta ocasió per separat.
Fonts del partit taronja consultades per l'ARA expliquen que diversos membres de la direcció estatal s'han desplaçat a fer campanya, començant pel president, Carlos Pérez-Nievas, tot i les poques opcions que tenen d'aconseguir representació parlamentària. No hi ha gaires nervis i s'han pres aquests comicis amb certa calma: el dia de reflexió, Ciutadans celebrarà una calçotada a Catalunya.
Dins del partit, molt minvat de militància després de les continuades patacades electorals, ha causat "sorpresa" el gir cap a Esquerra Unida d'Igea. "És molt intel·lectual, va tenir un paper important durant la covid [en el govern autonòmic], però és molt rebel", sostenen veus que hi han conviscut. Alhora, recorden que Igea, a qui "li encanta el focus", "tenia un munt d'expedients oberts per molts temes" i se'l va acabar expulsant el 2023.
Les traves de la campanya
En les darreres eleccions autonòmiques, Ciutadans es va presentar a Extremadura, però no a l'Aragó. En terres extremenyes, el fracàs va ser majúscul: va treure 1.324 vots, un 0,25% dels sufragis, 900 paperetes menys que el PACMA. A Castella i Lleó tenen les esperances posades únicament a la província de Valladolid, en una missió quasi impossible en què cap enquesta els dona representació: fa quatre anys van treure a tota la regió 54.000 vots, 18.800 dels quals a Valladolid, que és l'objectiu que sobre el paper haurien d'igualar. El seu somni seria obtenir l'acta i que, de carambola, fos "decisiva" per conformar govern –amb una eventual unió amb partits provincialistes o regionalistes–. Amb tot, l'estratègia real és "trobar l'espai per a les eleccions al Congrés".
En aquest context, hi ha alguns punts centrals de la campanya que no són especialment còmodes per a ells, com ara el Mercosur, en una comunitat molt rural on el camp i la despoblació són temes bàsics. Com a partit liberal defensa "les mateixes obligacions i drets" per als productes espanyols que pels de fora, "a favor del lliure comerç". Una posició que topa amb el rebuig total de Vox i dels partits a l'esquerra del PSOE. Sobre el paper, l'estratègia és "abordar els problemes de la gent" i "fer balança contra els extrems en un moment d'or per a Vox" per "centrar" la política. El finançament no és un afer "capital", però la candidata ja ha expressat el seu anticatalanisme: "El PSOE ens treu el nostre finançament autonòmic i se l'emporta a Catalunya", va deixar anar, malgrat el dèficit fiscal de 21.092 milions que pateix el Principat i que serveix, en part, per finançar regions com la seva.