L'Aberri Eguna palesa els fulls de ruta dispars dels abertzales

PamplonaL'Aberri Eguna [Dia de la Pàtria Basca] d'aquest any, amb la crisi econòmica com a teló de fons, ha evidenciat l'existència de dos grans projectes polítics i socials per a Euskal Herria en el si del nacionalisme basc. Dues línies de treball paral·leles encapçalades, respectivament, per EH Bildu (el motor del qual és l'esquerra abertzale) i el PNB. Dos projectes de país que segueixen sense trobar-se, tot i que, segons les últimes enquestes, els votants dels dos partits aposten de manera majoritària per compartir espais de diàleg.

A Pamplona, la xarxa Independentistak va congregar milers de persones que van inundar de verd -el color de la xarxa- els carrers de la vella capital d'Euskal Herria en un ambient festiu i reivindicatiu. A la marxa, que tenia per lema " Etorkizuna, independentzia" [El futur, la independència], s'hi van sumar els partits coalitzats a EH Bildu -Sortu, EA, Aralar, Alternatiba i la formació d'Iparralde AB-, així com diferents organitzacions populars i moviments socials i el sindicat LAB.

Entre els milers de persones que van secundar la manifestació de la capital navarresa hi havia cares conegudes com l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea i el president de la Diputació de Guipúscoa, Martin Garitano, així com la secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, i representants dels partits sobiranistes d'esquerres.

La independència com a recepta

La manifestació, que va estar acompanyada d'un important dispositiu policial, va concloure amb un acte polític al passeig de Sarasate, on una representant de la xarxa Independentistak, Garbiñe Bueno, va remarcar en basc i castellà que "sense un estat propi no hi ha sortida a la crisi". Bueno va apuntar que "la falta de sobirania" deixa el País Basc en "mans dels governs d'Espanya i França i suportant una casta política servil, inepta i corrupta", cosa que fa "necessària la independència més que mai".

Després d'afirmar que els independentistes bascos "no permetran que ningú arruïni les seves il·lusions de pau i llibertat, ni la seva economia i el seu futur", va assegurar que és "molt més viable construir una democràcia avançada i un alt grau de justícia social en un estat basc i no dins d'Espanya ni de França".

En aquesta línia, va afegir que la independència ja no és només cosa dels abertzales, sinó que és "un projecte social amb base molt plural, del poble i per al poble, obert a totes les persones que volen un lloc digne, lliure i en pau".

Durant la manifestació es van poder veure també moltes senyeres i es va aplaudir la salutació "fraternal" que va enviar als concentrats l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va mostrar el seu suport i solidaritat "amb el camí iniciat per exercir el dret a l'autodeterminació". "Sabem que no serà fàcil, però ningú podrà silenciar la voluntat d'un poble", va assegurar.

El PNB es vol entendre amb el PP

A més de cent quilòmetres de distància de Pamplona, a Bilbao, el protagonista de l'altra gran manera d'entendre la construcció d'Euskal Herria des d'una òptica nacionalista, el PNB, com cada any, va convocar a la plaça Berria els seus militants i simpatitzants sota el lema, en aquesta ocasió, " Aberri berria" [Pàtria nova].

Enfront de la independència com a procés a iniciar aquí i ara defensat per l'esquerra abertzale, el PNB va advocar per "abordar una estratègia progressiva i integral per institucionalitzar el dret a decidir" del poble basc a través de l'autodeterminació.

Tant Andoni Ortuzar, president del PNB, com el lehendakari, Iñigo Urkullu, van centrar els seus discursos en la gestió de govern, la crisi i a bastir ponts amb Madrid. Així, Ortuzar va destacar que el seu partit "té estesa la mà" cap al govern central i el PP per "si volen parlar d'aquest model d'estat que no funciona".

I és que, pel president dels nacionalistes bascos, l'actual model d'estat "no satisfà ni bascos ni catalans, i ara sembla que ni tan sols els espanyols", per la qual cosa va deduir que "si alguna cosa necessita un canvi profund, de 180 graus, és l'estat espanyol".

Per la seva banda, Urkullu, que va estar acompanyat per la majoria dels seus consellers, va assegurar en un discurs en què va primar l'economia i la gestió que el seu govern "està bolcat" en la nació basca. Per això, va advocar per "un nou estatus jurídic i polític per a Euskadi", tot i que no va fixar cap data. A més, va assegurar que Euskadi "vol decidir el seu futur en democràcia i en llibertat". "No tenim cap altre horitzó més", va destacar davant diversos milers de persones concentrades a la plaça bilbaïna.

Tanmateix, la mà estesa per al diàleg del lehendakari sembla que no serà corresposta per Madrid. De fet, el diputat basc del PP Leopoldo Barreda es va afanyar a censurar l'actitud del PNB i les seves apostes per "ruptures embolicades en suposats acords". Taxatiu, el popular va afirmar en declaracions a l'agència Efe que "parlar d'Escòcia, parlar d'un nou estatus, parlar de Catalunya... no serveix per fer front a la crisi" ni per solucionar els problemes dels bascos, per la qual cosa va tancar la porta a parlar-ne, perquè genera "inestabilitat i desconfiança".

Tampoc va donar suport a Urkullu el PSE, que, en boca del dirigent Rodolfo Ares, va reclamar al govern basc polítiques i "no reivindicacions partidàries" en moments tan difícils com l'actual. En uns termes molt similars al PP, el socialista va defensar a l'agència Efe que "Euskadi necessita avui un govern que governi, que s'ocupi d'afrontar els problemes de la societat basca, que són la crisi, el sosteniment i creació d'ocupació" i "modernitzar" el país.

Presència de la mort de Thierry

Una altra qüestió que va sobrevolar les cites de l'Aberri Eguna va ser la mort en una presó francesa de Xabier López Peña, Thierry , un dels interlocutors d'ETA en les negociacions amb el PSE i el govern espanyol durant la treva del 2005 i el 2006, que van acabar amb l'atemptat de la T4 de Barajas. Les protestes i el record a López Peña també es van deixar sentir ahir a Pamplona i en la manifestació convocada pel moviment Herrira a Basauri, la seva localitat natal.

En relació a la mort de López Peña, Pernando Barrena, portaveu de Sortu, va posar èmfasi que la seva mort és resultat de la postura que estan mantenint els estats espanyol i francès d'"allargar sine die " la resolució del conflicte. En aquest sentit, a preguntes dels periodistes, va assegurar que les úniques "conseqüències negatives" -en al·lusió a un dels passatges del comunicat d'ETA- del procés són morts com la de López Peña. "L'escenari anterior a l'octubre del 2011 és part del passat per desgràcia dels que enyoren la confrontació violenta", va dir Barrena a Pamplona, on va participar a l'Aberri Eguna de la xarxa Independentistak.