09/06/2014

L’home pont entre el procés i l’‘establishment’

3 min
L’home pont entre 
 El procés i l’‘establishment’

BarcelonaJosep A. Duran i Lleida és l’home de la tercera via que malda per singularitzar Catalunya entre dos posicions antagòniques: la recentralització que representa el PP i a estones el PSOE, i el sobiranisme, el carro al qual va pujar CDC fa tres anys. Ser l’home de la tercera via, sumat a comandar el grup català a Madrid -que al llarg dels últims anys ha decantat majories o ha atorgat un plus de qualitat als pactes- i a l’aposta per una agenda econòmica conservadora, ha fet que l’ establishment l’hagi triat com el seu interlocutor favorit a CiU. Ho és de la casa reial, de l’Íbex-35, de grups mediàtics potents -com Godó i Planeta- i d’empresaris catalans.

Duran, un cop enretirats alguns factòtums de la CDC pujolista, ha fet de pont entre l’ establishment català i madrileny i “el món del procés”. Si trenca amb els seus socis, bé perquè plega o perquè encapçala una “alternativa d’ordre” a Mas en unes plebiscitàries, les elits hauran de trobar altres interlocutors. No estaran tan còmodes com amb el líder d’Unió, però hauran de seguir trucant a la porta del partit que presideix la Generalitat.

Duran (el Campell, la Llitera, 1952) ha fet de la política i el poder una forma de vida. “De què viuria si plego per fer de professor?”, es preguntava fa poc. Va descobrir el nacionalisme ja adult, quan el jove advocat de família menestral va arribar a Lleida. Va ser líder de les joventuts de l’històric partit democristià, regidor i durant un curt interval delegat de la Generalitat i director general. El 1982 ja va ser triat president del comitè de govern, un càrrec de què només es va separar entre el 1984 i el 1987. Ha estat diputat al Congrés, al Parlament, eurodiputat -la seva agenda i vocació en la política internacional és més sòlida que el seu domini dels idiomes- i conseller de Governació en l’últim govern Pujol mentre es debatia si ell o Mas en serien el relleu.

Disgustat per la tria, va deixar la conselleria per replegar-se al partit, que controla amb un fort lideratge i que aleshores tenia problemes judicials pel seu finançament. Fins ara, els que han alçat la veu contra ell n’han marxat. De CDC es deia que era un moviment entorn de Pujol. Unió sempre ha presumit de ser un partit amb ideologia, però si bé pot ser cert també ho és que Duran l’ha posat al seu servei i són pocs els dirigents als quals s’escolta i té en compte. A qui més, al seu adjunt a Madrid, Josep Sánchez Llibre.

A canvi, ha aconseguit per als seus un tracte avantatjós dins de CiU i al Govern i sovint es preocupa per qüestions personals dels militants. Amb CDC les relacions s’han enrarit i les últimes campanyes han estat dures. Emmirallat en Roca i Pujol, ara té una relació tensa amb aquest últim. Amb Mas és de fredor però de respecte, i amb dirigents com Josep Rull i Francesc Homs dolenta.

Constantment preocupat per la salut -va patir un càncer i les seves indisposicions són freqüents-, li costa acceptar la crítica i això fa que algun cop perdi els papers en una carrera en què tot estava molt calculat. Només anècdotes com la foto a la suite del Palace a Madrid que va publicar El País s’escapen del guió que el presenta com un home cabal, poderós i factor de moderació que no té problemes per fer lobi “a favor de l’empresa catalana”. El seu full de ruta preveia entrar algun dia al govern espanyol, no trencar amb Espanya. El guió s’ha fet miques i ara ell busca el seu lloc.

stats