UNA COPA AMB...
Política 18/06/2016

Francesc Homs, l'home que repartia gel

Conversa amb el candidat de CDC al Congrés, amb una copa de vi a les mans i transcrita en primera persona

Empar Moliner
3 min
L’home que repartia gel

BarcelonaArribo tard, ho sento. No, gens cansat! En aquesta campanya m’ho estic passant bé perquè estic fent de “jo”. És que jo sóc convergent, tinc aquest defecte. De vi no hi entenc, però m’agrada. Un cop vaig plorar amb un vi. Com es deia? Ah, sí! Amb Il·lusió... De què rius? Del nom? Ai, no, perdona! Es diu Il·lusió! Xavi Clua, de la Terra Alta. Et sorprèn, que plorés? És que jo sóc molt poca-solta en la meva vida privada. És el que tenim els que som tímids, és la meva manera de protegir-me.

Mentre estudiava, treballava a LaCaixa. Les senyores em deien: “Vinc a cobrar la pensió”. Jo entrava a dins a buscar els diners (que ja els tenia a punt), elles els comptaven i deien: “Ara els ingressa”. I els feia l’actualització de la llibreta: Lab 51. Tothom que ha treballat en una entitat bancària sap què vol dir. O sigui que sóc fill del “nen, no t’emboliquis”. I ara estic embolicat fins al punyetero coll, per una cosa que es diu Catalunya. Si hagués nascut a Toledo, a Lió, estic segur, segur, que mai m’hauria ficat en política.

Tot el que he fet sempre m’ha absorbit molt. Quan festejava amb la meva dona -ja no es deu dir, festejar, oi?- vaig encaparrar-me que havíem de fer totes les capitals de comarca de Catalunya. Totes! El turisme rural no existia, eren els vuitanta, i a la Terra Alta, vam anar a l’Hostal Piqué, que està entrant a Gandesa a mà esquerra... Les dones ens miraven per darrere les cortines.

Cava, m’has triat? Molt bé. Però, cava, cava, eh? M’he tornat molt poc cosmopolita. No és sectarisme, és amor pel que és propi. A les meves filles els dic: “Només quan estimeu el que és propi sabreu estimar la resta”. Tenen 14 anys i 17. Són una font d’aprenentatge brutal. Si em veuen al Polònia? No. Són d’una generació que ja no mira la tele convencional. A la seva edat, dels 16 als 21, repartia congelats per les botigues: “Senyora, què posarem?” “Quatre caixes de Contessa, dos de crocanti i una de gamba congelada”.

Les diferències amb ERC

Convergència? S’entén malament. Hi ha una enquesta del CIS en què analitzen les diferents parròquies dels partits. Convergència, 26% de classe mitjana-alta. I Esquerra, 46%. Obrers? Convergència, 33%. Esquerra, 20%. El nostre electorat ha patit més la crisi que el d’ERC. Però és un patir que se’l guarda a dins. Passa una cosa ara: el ric, ric, mai s’havia sentit tan segur en tota la història de la humanitat. Tinc un compte aquí, el fill estudiant allà... La Revolució Industrial fa un pacte entre els capitalistes i els treballadors: de què servia tenir capital acumulat si entraven a casa i te’l fotien? L’operació del tripartit era per redimir no sé quines polítiques socials, no? I on vam acabar? Al fang. Perquè si tu no resols el que és previ a aquestes polítiques, fas una gran tertúlia al Parlament.

No som conscients de tot el que estem fent. Coi! Estem fent honor a la gent que ens ha precedit i donant testimoni a la gent que vindrà. Quan les coses tenen futur surten! Jo he mamat tota la vida independentisme. Sí, sí. Històricament el catalanisme no ha sigut secessionista, això és nou. L’operació tripartit no és independentista! Ara hem tingut el disgust que una part de la CUP ha fet una cosa que no entenem. I de la mateixa manera que a nosaltres se’ns demana, fa un any, que per seguir amb el procés no podem anar amb un senyor que es diu Duran, que diu clarament que no hi creu... I que hi tenia tot el dret del món, pobre Duran, eh? Només faltaria... Perquè nosaltres ens vam petar CiU. No érem una colla d’amics. En castellà diuen el roce hace el cariño però és que amb en Duran el roce era molt difícil. Però oblida-te’n. No és un tema personal. Més que CiU es va trencar Unió. I no va ser amable, no en presumim. L’estiu passat ens vam aclarir els de CDC i aquest estiu s’han d’aclarir els de la CUP.

Perquè un dia, davant de l’estat espanyol i de l’estat francès la cosa es tensionarà. El dia que fem la declaració unilateral d’independència, perquè la cosa acaba així, no acaba d’una altra manera.

EL VI

CLOS LENTISCUS

Al líder de CDC, Francesc Homs, li hem triat un Clos Lentiscus, blanc de blancs, brut nature. Es tracta d’un escumós DO Penedès. No en podem dir cava perquè està fet amb malvasia de Sitges, plantada el 2004 a la finca El Pou, situada al Parc Natural del Massís del Garraf. El trobem a Monvínic (on fem l’entrevista) a 3 euros la copa.

stats