CORRUPCIÓ
Política 14/05/2017

“L’impacte principal ja ha passat”

Els experts creuen que només un vincle amb Mas podria tornar a desgastar el PDECat i el Procés

Aleix Moldes
4 min
L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol durant una compareixença al Parlament el 2014.

BarcelonaAviat farà tres anys que Jordi Pujol va confessar haver mantingut diners sense regularitzar a l’estranger, cosa que va provocar un dels grans terrabastalls polítics en la història de Catalunya. El primer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) posterior a la confessió va arribar a l’octubre, un cop el fill gran de l’expresident, Jordi Pujol Ferrusola, ja havia sigut imputat per un presumpte delicte de blanqueig de capitals i uns dies abans que la policia escorcollés la casa del fill petit, Oleguer. CDC, que fins aleshores competia amb ERC per la primera posició en els sondejos, va perdre gairebé tres punts en estimació de vot i, amb un pronòstic d’entre 32 i 33 diputats, va cedir el lideratge als republicans, als quals el CEO atorgava 38-39.

Des de les eleccions del 2010, quan CiU va obtenir 62 diputats, la davallada en nombre d’escons no s’ha aturat. El 2012 en va perdre 12 i el 2013 les enquestes vaticinaven que en perdria 10 més si se celebraven eleccions al Parlament (el 2015 CDC ho va fer dins de JxSí). Abans que esclatés el cas Pujol, doncs, el partit ja perdia suports. Avui les enquestes pronostiquen que el PDECat aconseguiria la meitat dels vots d’ERC. “El gran cràter es crea el juliol del 2014”, reconeixen a l’ARA fonts de la direcció del nou partit. Amb el cas Pujol i l’erupció dels casos de presumpte finançament irregular, al partit cada cop va anar quallant més la idea de refundar-se i deixar enrere la pesada llosa del passat. “CDC va ser més que els Pujol”, reivindiquen, però, les mateixes fonts.

El cas continua plenament vigent als tribunals i als mitjans de comunicació. Jordi Pujol Ferrusola dorm a la presó des del 25 d’abril i la “mare superiora” Marta Ferrusola ha fet fortuna entre la crònica més surrealista de la setmana. “Aquestes notícies tenen impacte en l’imaginari convergent, però el PDECat és un partit nou amb un sistema de finançament completament diferent i amb molts mecanismes de transparència”, subratllen des del nou partit alçant un tallafoc amb el passat més fosc.

Els lligams amb el passat

Excepte el president de la formació, Artur Mas, l’actual direcció no té vincles personals amb els Pujol. De fet, un dels comentaris habituals dins el PDECat quan surten notícies de Jordi Pujol Ferrusola és que ara mateix a la nova direcció no hi ha ningú que el conegui. ¿El pas del temps i el canvi de cares han deixat de desgastar l’antiga Convergència? Pere-Oriol Costa, doctor en ciències de la informació per la UAB, destaca que el cas Pujol “ha fet molt de mal a CDC, però el que va sortint ara ja no n’hi fa gaire al PDECat”. Segons Costa, l’espai que fins ara ocupava Convergència “ja ha perdut tots els votants que havia de perdre per aquesta via”, i considera que els catalans han actuat de manera “molt madura” assumint la corrupció de qui va ser president durant 23 anys del país. Ara les novetats en el cas no afecten ni el partit ni el Procés perquè, segons ell, s’ha assumit que és una figura sense rellevància per al futur. Ara bé, avisa: “Si apareguessin lligams amb dirigents actuals del PDECat, es podria reobrir la crisi”.

Ismael Peña, professor de ciència política a la UOC, fa una reflexió similar. “En cas que els casos de corrupció impactessin en els actuals dirigents, la reacció del Partit Demòcrata seria important. Però l’impacte principal ja ha passat”, opina. Segons Peña, va ser “important” que s’expulsés Pujol del partit i se li retirés la condició de Molt Honorable. Peña tampoc creu que el cas pugui afectar el Procés. “Se’m fa difícil pensar que pugui afectar el referèndum. Tindria més conseqüències que un dirigent del PDECat posés en dubte la consulta que no pas que hi hagués noves imputacions”, apunta. Tant Costa com Peña subratllen que, a diferència del que ha passat a Espanya amb el PP, a Catalunya CDC i el PDECat han patit les conseqüències, en les eleccions al Congrés i també en les enquestes.

Durant la presidència de Pujol, l’oposició li va criticar que confongués el partit amb el país. La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, està convençuda que aquella confusió fa que molts catalans sentin ara “vergonya” pel que van coneixent de la família de l’expresident. Granados no creu que el Procés neixi per tapar la corrupció de CDC i està convençuda que els dirigents del nou partit reivindiquen sincerament la independència de Catalunya. Però, alhora, afirma que n’hi ha alguns que fan servir el dret a decidir “per tapar les seves vergonyes”. “El cas Pujol i la corrupció continuen afectant el PDECat. Tots els tresorers de CDC estan en l’ull de l’huracà i no hi ha hagut un tall clar amb el passat. Artur Mas en continua sent el president”, lamenta.

Des d’ERC, el portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, creu que “la família Pujol és el pitjor que li ha passat a Catalunya”, però critica que l’Estat “actuï amb el calendari a la mà” per fer coincidir novetats en el cas amb les fites del sobiranisme. “La carta de la «mare superiora» coincideix amb la declaració al TSJC de Carme Forcadell”, recorda. Per a Rufián, el cas Pujol “cada vegada té menys impacte” en el sobiranisme. Entre altres motius, perquè considera que al PDECat “molts votants, militants i dirigents no tenen ni volen tenir res a veure” amb l’expresident de la Generalitat.

stats