BarcelonaCircula una teoria que sosté que l'ús del català cau a Catalunya perquè "s'ha fet antipàtic" per les polítiques de normalització lingüística. Una teoria abraçada pel PP, segons va dir a l'ARA el secretari general català, Santi Rodríguez, i abans per Ciutadans. Diversos dirigents populars sostenen que estan "preocupats" per la caiguda de l'ús social del català, que atribueixen a aquesta suposada antipatia, especialment –diuen– entre els joves. El PSC també havia apuntat el 2019 a la "instrumentalització" de la llengua per part de l'independentisme i com això havia pogut danyar-la. Té base sòlida aquesta teoria? En aquells territoris on no s'han aplicat les mateixes polítiques, l'ús del català no ha caigut?
Coneixement del català
Resultats obtinguts de les enquestes oficials de cada territori en diferents anys
Ras i curt: no. Es pot apreciar en el nivell de coneixement recollit per les enquestes dels diferents governs autonòmics: a Catalunya saben parlar català un 80,4% dels ciutadans –un punt menys que fa vint anys–, consolidant un ampli avantatge respecte a les xifres del País Valencià, que se situava en el 52,7% el 2001 i en el 50,6% en les dades més recents. La situació a les Balears és significativament diferent a la del País Valencià. Tot i que no hi ha dades recents sobre el coneixement i ús del català, tots els indicadors a l'escola i entre la joventut apunten a un retrocés de la llengua. El 2014 un 80,5% la coneixia. Una enquesta recent de l'INE calculava que només el 59,4% de la població entre 18 i 69 anys de les illes coneixia el català, quatre punts menys que el 2016.
La preocupació pel català que assenyala el PP coincideix en el temps amb la seva manca de suport a l'oficialitat de l'idioma a Europa, el rebuig a la immersió lingüística a les escoles i l'aposta pel castellà en condicions d'igualtat respecte al català en l'administració. On governa, però, això no passa. Al País Valencià, els executius populars "estrangulen" l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, segons va arribar a celebrar un dirigent de Vox, i potencien el castellà a les Balears a l'ensenyament i a l'administració, fins i tot amb fórmules secessionistes a Menorca.
La davallada i els motius
El 2003 a Catalunya un 36,2% de la població tenia el català com a llengua inicial (per al 46% era la llengua habitual) i vint anys després, havia baixat fins al 29% (el 32,6% en el cas dels que el feien servir com a llengua habitual). Al País Valencià, on han predominat els governs del PP, la tendència ha estat molt més perjudicial per al català: segons l'enquesta sobre el coneixement i ús social del valencià feta per la Generalitat valenciana, un 35,9% dels ciutadans tenia el català com a primera llengua en les zones de predomini lingüístic valencià. El 2021, la mateixa enquesta reduïa el percentatge fins al 21%. El cas més greu és el de Galícia amb el gallec, que ha passat del 61,2% de ciutadans que el tenien com a primera llengua el 2003 al 45,51% actual, amb l'afegit que només un 16,2% dels nens de 5 a 14 anys opten ara pel gallec, 24 punts menys que fa vint anys. Un terç de la canalla directament diu que no sap parlar-lo.
Ús habitual del gallec a Galícia
Quines són les claus de la davallada? El valencià Vicent Climent Ferrando, professor de política lingüística de la UPF, explica a l'ARA que els motius són "multifactorials", però que "hi ha un element demogràfic molt fort": l'arribada de persones que no tenen el català com a primera llengua s'uneix a la falta d'incentius perquè el facin servir. "Sense polítiques lingüístiques fortes aprenen només castellà, que a més molts tenen com a primera llengua", explica, tot apuntant que el model econòmic, amb un sector terciari fort, i el creixement de les xarxes socials, "amb predomini del castellà", també són factors clau.
Hi coincideix Gerard Furest, lingüista i autor del Decàleg irreverent per la defensa del català, que per rebatre l'antipatia que pugui generar una llengua, recorda que l'època més gran d'expansió del castellà va ser a través de les armes a l'Amèrica Llatina. Considera que un factor important en la davallada del català és l'arribada de molta gent estrangera demandada pels empresaris com a mà d'obra amb sous baixos. El percentatge de persones nascudes fora de l'Estat és similar entre els tres principals territoris de parla catalana. Un 28% a les Balears, un 26% a Catalunya i un 23% a València. Una situació que l'estat d'Andorra també va haver d'afrontar, aplicant, però, polítiques més contundents de promoció de la llengua. Per exemple, l'han convertit en requisit per viure-hi. A Andorra, el castellà era la primera llengua dels ciutadans des del 1999, però a partir del 2022 ho ha tornat a ser el català (44,1%, quatre punts més que el castellà).
A Galícia, en canvi, només hi ha un 6,35% d'immigrants i el descens en l'ús del gallec no s'atura. Segons Furest, el decret del 2010 del llavors president de la Xunta Alberto Núñez Feijóo "afecta de manera clara" perquè "prohibeix ensenyar matemàtiques en gallec" i altres assignatures troncals a l'escola i s'afegeix a la "inèrcia" negativa semblant al País Valencià, on "es barreja demografia, autoodi i diglòssia". Hi coincideix Climent, que opina que el decret Feijóo ha contribuït a fer que sigui "més minoritzada".
A la Franja de Ponent, sense oficialitat ni ensenyament, el 2014 un 52,8% tenien el català com a llengua inicial, una caiguda respecte al 71,1% deu anys abans, accentuada entre els joves de 15 a 29 anys (24%). A la Catalunya del Nord, hi ha només un 9,2% de ciutadans amb el català com a llengua inicial, quasi deu punts menys que a l'Alguer.
Ús habitual del gallec a Galícia
Joventut i immigració
Ara bé, el català cau més entre els joves? A Catalunya, un 30,9% dels joves el tenen de llengua inicial –dos punts per sobre de la mitjana– i un 7,1% són bilingües. En canvi, una enquesta recent de l'executiu balear dibuixa un 20% de joves de 15 a 34 anys amb el català com a llengua inicial per un 47% que té el castellà, un 9% bilingües i un 23% que té altres llengües. Al País Valencià només es desglossa per coneixement –entre els joves és més alt que la mitjana, del 64,6%, però lluny de Catalunya. Al Principat, es prova el gruix migratori en la franja d'edat de 30 a 44 anys, amb només un 22,9% de ciutadans amb el català com a llengua habitual i un 18,4% de persones amb una llengua estrangera com a inicial. Entre els forasters, només un 50,5% dels nascuts a l'estranger saben parlar català –en contrast amb el 97,8% dels nascuts a Catalunya i el 63,1% dels nascuts a la resta de l'Estat.
Què ha fet el PP als Països Catalans?
Segregació lingüística voluntària impulsada a les Balears; imposició a Menorca del castellà i aposta per formes dialectals allunyades de l'estàndard; oficina pels drets lingüístics en defensa del castellà; imposició del castellà a l'administració i el butlletí del Parlament; i l'exempció del català per als funcionaris de l'àmbit de la salut són algunes mesures contra la llengua de les Balears. A l'Aragó hi ha una ofensiva contra el català, el seu finançament per la difusió autonòmica, a més de la voluntat d'eliminar el seu reconeixement de la llei de patrimoni –però no és ni present a l'ensenyament obligatori.
En terres valencianes plana la futura llei de senyes d'identitat contra el catalanisme i la unitat lingüística, després d'haver promogut l'exempció del català a les aules de les zones castellanoparlants del País Valencià –no cal fer-hi ni l'assignatura–, mentre s'imposava un 25% obligatori de castellà a les zones catalanoparlants; el referèndum divisori perquè els pares triessin la llengua d'escolarització dels fills en línies segregades –amb victòria inesperada pel català–, el foment del secessionisme lingüístic amb entitats acientífiques i "estrangulació" de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb un finançament mínim i la reducció de requisits i mèrits per accedir a l'administració. El PP també ha defensat a Alacant que la ciutat deixi de ser a la zona catalanoparlant, cosa que faria que el català deixés de ser oficial i fos optatiu a l'escola.