Santi Rodríguez (PP): "Catalunya no està infrafinançada"

BarcelonaEl secretari general del PP de Catalunya, Santi Rodríguez, atén l’ARA en una setmana amb diverses operacions de corrupció al voltant del PSOE i del govern espanyol.

Què està passant a Madrid?

— En els darrers anys s'han anat destapant una sèrie de casos que estan afectant d'una forma intensa el PSOE, el govern, però també la família del president. Això és un final de cicle. I es dona la paradoxa que el 2018 va entrar al govern fruit d'una moció de censura, acusant el govern de Mariano Rajoy de corrupció. Només hi ha una forma d'acabar-ho: amb la dimissió del president i la convocatòria d'eleccions. A més, hi ha el tema de l'assetjament sexual. No deien que els socialistes eren els més feministes?

Tots aquests casos són inherents al PSOE o són sistèmics a la democràcia espanyola?

— La situació en què ens trobem ara no s'havia produït mai en cap govern en actiu a Espanya.

En paraules del govern espanyol, això passa perquè hi ha un poder judicial que està intentant que passi?

— Carai, doncs, el poder judicial és molt gran, no? Contra la dona, contra el germà, contra el candidat a Extremadura, contra el fiscal general de l'Estat, contra Leire Díez, Koldo, Ábalos, Santos Cerdán... No pot ser que tot el món estigui conxorxat per anar contra Pedro Sánchez.

—

El PP ha aconseguit governar diverses autonomies amb els vots de Vox. Aquesta aliança els perjudica?

— Suposo que això facilita l'oposició. Però nosaltres tenim el nostre projecte polític i el posem per davant. I l'exemple clar és Extremadura.

A què aspira el PP a Catalunya?

— Cadascú tria els seus companys de viatge. I el PSC va triar ERC i Comuns. Això és un tripartit 3.0. Aquesta legislatura està molt marcada per la legislatura espanyola. Els acords d'investidura d'Illa amb ERC consisteixen en coses que ha de fer el govern d'Espanya. Si el govern d'Espanya canviés, Illa tindria moltes dificultats.

El PP ha flirtejat en altres moments amb el concepte de l'ordinalitat. Pot ser un dels punts per aconseguir un acord de finançament?

— El finançament implica que les comunitats tinguin els recursos necessaris per finançar la sanitat, l'educació i els serveis socials. Que aquell territori que aporta més, en el repartiment final hauria de rebre com a mínim en el mateix ordre, que seria l'ordinalitat, pot ser desitjable, però l'objectiu principal ha de ser el que els serveis públics es puguin prestar amb garanties a totes les comunitats, cosa que no passa amb l'actual.

Les crítiques de les comunitats riques que aporten i després queden per sota en el repartiment final són que aquí tampoc s'estan prestant els millors serveis.

— On segur que no hi ha molts bons serveis és al País Valencià, Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa, comunitats que estan infrafinançades –fet que està reconegut per tots els estudis–. Catalunya no és una de les comunitats infrafinançades. Està en l'equilibri.

Està molts punts per sota en l'eix de l'ordinalitat.

— Més ho estan les Balears o Madrid. Al final no és el que aporten els territoris, és el que aporten les persones. Catalunya no és una comunitat que estigui infrafinançada. Ho reconeixen tots els estudis.

Tots?

— Els que es fan per encàrrec del Govern, no. L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, el professor De la Fuente... Catalunya és la comunitat més endeutada i no és per l'infrafinançament, sinó per decisions de la Generalitat, com les delegacions a l'estranger i TV3. A Catalunya tenim més impostos que en cap altra comunitat.

Pel que fa al català a Europa. Per què no hauria de ser oficial?

— Realment, a vostè li preocupa que es parli català a Europa? No depèn de nosaltres, sinó dels estats membres.

El PP no ha treballat contra l’oficialitat?

— No. Però el que em preocupa és que no es parli al carrer.

I eliminant la immersió lingüística vostè creu que se'n parlarà més?

— El català s'ha fet antipàtic. Els joves parlen menys català que mai perquè se'ls imposa i els joves es rebel·len i són els primers que deixen de parlar català. Per tant, hem de fer una política lingüística que no es basi en la imposició, la sanció i l'obligatorietat.

Feijóo no acaba de remuntar a Catalunya, almenys en les enquestes.

— Venim d'una situació en la qual érem pràcticament residuals. Hem aconseguit en el darrer cicle electoral ressituar el partit en un pas important. És suficient? No. Feijóo és la persona per a Catalunya, ha practicat l'autonomisme i pot connectar molt fàcilment amb el sentiment majoritari.

El partit ja hauria d'haver reformat la seva direcció a Catalunya. Què està passant?

— Passem d'una situació d'extrema debilitat i ens hem centrat en recuperar l'estructura del partit. Ja arribarà, no passa res.

El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha protagonitzat estira-i-arronses amb la direcció estatal i va fer un llibre que no va agradar a Génova. Què n'opina, d'aquesta tensió?

— Amb ell hem passat de la situació de debilitat extrema [electoral] a una certa normalitat. Hi ha circumstàncies en què es poden interpretar contradiccions, però després es parlen i s'arriben a acords i es tira endavant. Quan millor ens ha anat és quan hem anat tots junts.

Una de les crítiques de Fernández és la manca d'autonomia de la direcció catalana respecte a l'espanyola.

— És veritat que el PP de Catalunya forma part del Partit Popular d'Espanya. I això ens obliga, òbviament, a mantenir uns nivells de coherència i unes relacions que segurament altres partits també tenen, però fan veure que no.

Fernández és la persona del PP per presentar-se a les pròximes eleccions catalanes? I a Barcelona, Dani Sirera?

— I tant que sí. Alejandro Fernández a Catalunya i Sirera, a Barcelona.

El PP té un projecte en què a Catalunya caben deu milions de persones?

— El model de projecte polític és el que ha de donar resposta als habitants i als ciutadans del nostre territori. I si hem de ser deu milions, seran deu milions. Però no voldríem que fossin deu milions com aquells que venen de fora i deixen els nens aquí perquè els aculli la Generalitat amb frau o aquells que s'empadronen en cases de ciutadans per tenir serveis sanitaris. Volem que siguin deu milions de persones compromeses amb Catalunya, amb el treball, i que siguem capaços de tirar endavant una Catalunya en què no n'hi ha uns que intenten aprofitar-se del treball dels altres.