Política 06/12/2021

Un llibre sobre la mort de Diana, l'amenaça del CNI contra Corinna

Primera sessió preliminar en un tribunal anglès sobre la demanda civil contra el rei Joan Carles I presentada per la seva examant

3 min
Joan Carles I i Corinna, en un acte celebrat a Barcelona, el 2006

LondresMales notícies en el Dia de la Constitució per al rei emèrit Joan Carles I, que s’ha vist arrossegat finalment a un tribunal de Londres per respondre a presumptes delictes d’espionatge i assetjament. La demanda civil es va presentar l’any passat davant del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les per la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ciutadana danesa amb residència al Regne Unit, i aquest dilluns ha tingut lloc la vista preliminar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els advocats de la demandant han assegurat en la sessió que una de les suposades amenaces contra la vida de l’examant hauria inclòs que un dels presumptes assaltants deixés una còpia d'un llibre sobre la mort de la princesa Diana. El títol del volum era: Princess Diana.The hidden evidence: how MI6 and the CIA were involved in the death of Princess Diana.

S'ha arribat així a un dels moments culminants del serial, després de molts estira-i-arronses, girs de guió o tota mena de guerra bruta que s’ha jugat en els terrenys dels mitjans de comunicació, partidaris del monarca o de Zu Sayn-Wittgenstein.

La sessió d'aquest dilluns és una mena de qüestions prèvies a partir de la qual els magistrats hauran de decidir si Joan Carles, com a excap d'estat espanyol, també gaudeix d'immunitat o inviolabilitat al Regne Unit. Si així ho consideressin els magistrats, el procés no tindria més recorregut.

L’antic monarca, que lluita per fer-la prevaldre, "és l'encarnació personal no només del retorn constitucional a la democràcia, sinó també de la seva connexió ininterrompuda amb el passat", ha dit Daniel Bethlehem, advocat de Joan Carles I, davant del magistrat. El rei emèrit "rebutja les denúncies formulades contra ell i qualsevol presumpta infracció de l'estat espanyol és denegada en els termes més ferms", han dit també a la sala els seus advocats.

La demandant assegura que des de l'any 2012 fins a l'actualitat, Joan Carles ha utilitzat els “considerables poders de què disposava”, inclosos els agents d'intel·ligència espanyols, per espiar, intimidar i amenaçar Corinna i a la seva família. L'exrei actuaria “mogut pel ressentiment”, perquè Corinna zu Sayn-Wittgenstein no va estar disposada a revifar la relació després que es fes pública i notòria aquell mateix any arran de l’accident de caça de Botswana. A més, el suposat assetjament també formaria part de la venjança perquè l’examant no li va tornar un regal "irrevocable" de 65 milions d'euros que Joan Carles va oferir a ella i els seus fills, han argumentat els advocats de Corinna.

Els advocats de l'emèrit defensen la seva immunitat

L’assetjament i la vigilància hauria causat a Zu Sayn-Wittgenstein "una gran alarma i angoixa", van assegurar els advocats en la seva demanda, del desembre del 2020. "Ha viscut i segueix vivint amb por per la seva seguretat física i la dels seus fills".

 Zu Sayn-Wittgenstein ha declarat que va tenir una reunió a l'Hotel Connaught de Londres amb el general Sanz Roldán, cap del CNI, l'agència d'intel·ligència espanyola, al mateix temps que els seus apartaments a Mònaco i Suïssa van ser violentats.

L'antic rei va renunciar a la seva condició quan va abdicar, el 2014, han dit els advocats de Zu Sayn-Wittgenstein. L'assetjament va seguir la ruptura de la seva relació, la qual cosa significa que el rei no podria fer valer la immunitat sobre una activitat privada.

L'advocat de Joan Carles ha contraargumentat que si es declara immune el rei emèrit, Zu Sayn-Wittgenstein no podria continuar amb la seva demanda civil.

stats