L’oferta de Gordó incomoda el govern valencià
Puig i membres de Compromís, als quals el PP titlla de catalanistes, censuren la proposta del conseller
ValènciaLes paraules del conseller de Justícia, Germà Gordó, sobre la possibilitat que una Catalunya independent oferís als ciutadans de “la Catalunya Nord, el País Valencià, la Franja i les Balears” la nacionalitat catalana han despertat les crítiques dels partits unionistes i d’alguns membres dels governs dels territoris de parla catalana. Dos dies després que Gordó assegurés a la Universitat Catalana d’Estiu que una Catalunya independent no hauria d’“oblidar-se de la nació completa”, les seves paraules continuen portant cua. A Catalunya, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va carregar ahir contra les paraules de Gordó, a qui va retreure que “donar el carnet de catalans” és un “camí fatal” per establir bona sintonia amb la resta de territoris de parla catalana, ja que, segons ell, la millor manera de treballar plegats és “compartir espais comuns” i poder parlar “d’igual a igual”, amb la qual cosa, segons la seva opinió, “la independència perjudicaria les relacions de Catalunya amb el País Valencià, les Illes Balears i l’Aragó”.
Però no només a Catalunya, on les forces polítiques estan en plena precampanya del 27-S, han aixecat polèmica aquestes declaracions. Al País Valencià, l’oferta del conseller i membre destacat de la candidatura Junts pel Sí va ser entesa pel govern de la Generalitat com un atac a l’autonomia dels valencians. Va ser el mateix president Ximo Puig qui va retreure a Gordó les seves paraules, que va qualificar d’“insensates, inoportunes i molt irresponsables”. Una proposta que per al líder dels socialistes valencians, a més, “no ajuda al que hauria de ser el gran objectiu, que és el diàleg”.
Ximo Puig, que va lamentar que els independentistes i el govern de Mariano Rajoy “es retroalimenten en una mena de ruleta russa”, va aprofitar l’avinentesa per tornar a incidir en la via federalista com l’única resposta possible a la situació que viu Catalunya. “Cal buscar una fórmula d’encaix de Catalunya a Espanya i que el debat territorial tingui una sortida federal a través d’una Constitució que doni resposta a dos elements fonamentals”, la singularitat de les comunitats autònomes i la igualtat entre els espanyols, va assegurar Puig.
Però les paraules de Germà Gordó no tan sols han incomodat el president de la Generalitat Valenciana. Als seus socis de govern, membres de la coalició Compromís, tampoc han agradat unes declaracions que consideren que només donen arguments al PP valencià per carregar contra l’executiu i que els obliguen a fer manifestacions públiques posant distància amb els postulats dels partidaris del procés sobiranista, al qual en el si de Compromís hi ha gent que dóna suport. El missatge publicat ahir a Twitter per un històric de la coalició com Pasqual Mollà dóna compte del poc interès que té Compromís a veure’s involucrat en una polèmica com aquesta perquè podria influir negativament en les bones expectatives que té per a les pròximes eleccions generals.
L’Aragó vol que Mas el rectifiqui
Qui era esperable que posés el crit al cel era el Partit Popular. Tant els seus dirigents valencians com els espanyols van considerar una falta de respecte el plantejament de Germà Gordó. En aquest sentit, el secretari del grup parlamentari popular a les Corts Valencianes, Luis Santamaría, va demanar al govern català “un plus de respecte” i que s’aturin “les ingerències cap a la Comunitat Valenciana”, mentre que el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, va assegurar que les declaracions “intolerables” de Germà Gordó són un “disbarat” i una “burla” per als ciutadans catalans, valencians i balears. Menys prudent va ser el diputat del PP per Alacant José López Garrido, que ahir va vincular l’annexionisme del règim nazi dels anys trenta a Europa amb els plans que, segons ell, té l’independentisme català amb valencians, balears i aragonesos.
El president de l’Aragó, Javier Lambán, del PSOE, també s’ha pronunciat sobre la polèmica. Ho ha fet en una carta adreçada a Artur Mas en què li demana que rectifiqui el seu conseller pel “profund malestar” que han causat les seves paraules entre els aragonesos.