De Sumar al PP: les contradiccions dels partits amb l'ordinalitat

BarcelonaEl respecte al principi d'ordinalitat (almenys, pel que fa a Catalunya) és una de les victòries de què ERC i el PSC treuen pit pel que fa al pacte per un nou finançament autonòmic. El ministeri d'Hisenda l'assumeix amb la boca petita ("El model tendeix a l'ordinalitat", va assegurar la ministra María Jesús Montero) i no aclareix en quins altres casos es compleix, a més de Catalunya. Malgrat les crides a la calma de Montero, els socialistes d'Astúries i Castella-la Manxa han impugnat aquest principi, que titllen d'insolidari, per bé que tampoc s'espera que els diputats d'aquestes federacions votin en contra del text quan arribi al Congrés. En tot cas, el PSOE no és l'únic partit que fa equilibris per encaixar les seves posicions en cada territori. També és el cas de Sumar i del PP, on hi ha opinions discrepants sobre l'ordinalitat, tot i que en tots dos casos el posicionament sobre el model és clar: els de Yolanda Díaz li han donat la benvinguda, i els d'Alberto Núñez Feijóo el rebutgen.

Dins de l'espai de Sumar, el primer a alçar la veu va ser el coordinador d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, també candidat a les eleccions andaluses (i, per tant, rival de Montero, cap de llista del PSOE). "No podem premiar a segons quin territori perquè tingui més capacitat tributària. Si hi ha més rics en un territori, això no pot ser objecte per finançar-los més", va criticar. Fonts de Sumar confirmen a l'ARA que comparteixen aquest posicionament: "Si regeix aquest principi, es posarien en ordre les comunitats de la més rica a la més pobra. I es tracta que tots tinguin garantits els serveis públics i que els ciutadans siguin iguals, visquin on visquin", justifiquen.

Tanmateix, ni Sumar ni Esquerra Unida s'oposen al model anunciat, perquè neguen la major: a falta d'un rànquing oficial sobre què aporta i què rep cada comunitat, sostenen que en el sistema que ha presentat Hisenda no es compleix el principi d'ordinalitat. La coordinadora de Sumar, Lara Hernández, va anar un pas més enllà i va atribuir a la "casualitat" que Catalunya sigui ara la tercera a aportar i la tercera a rebre –segons les dades facilitades pel Govern i per ERC, i d'acord amb la fórmula de la població ajustada–. Ara bé, les negociacions entre socialistes i republicans es van allargar més d'un any per mirar de garantir aquest principi per a Catalunya, que també han defensat els comuns. Segons fonts coneixedores, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun (Comuns), va ser informat del curs de les negociacions entre ERC i el PSOE.

¿Xoca aquesta posició amb la defensada per Sumar, formació de la qual Urtasun és portaveu i on els comuns estan integrats al Congrés? Fonts de Comuns neguen cap contradicció i, a més, insisteixen en destacar que Sumar és l'únic espai estatal que està donant suport al pacte negociat entre els socialistes i els republicans, davant l'oposició ferotge del PP i de Vox i la posició de Podem, que ha evitat mullar-se. "És cert que hi ha aproximacions diferents pel que fa a l'ordinalitat, però ningú qüestiona que es compleixi amb Catalunya", asseguren. Les mateixes fonts destaquen que fins i tot Compromís, inicialment reticent, valora positivament l'acord.

El cas del PP i les Balears

Precisament, que l'ordinalitat no es compleixi amb les Balears és el que ha encès els ànims de Més per Mallorca, també dins de Sumar:  "Som dels primers a l’hora d’aportar, no podem seguir essent dels darrers a l’hora de rebre", va lamentar el diputat Vicenç Vidal. Més contundent encara ha estat la CHA, que forma part de Sumar al Congrés malgrat que a les eleccions aragoneses, el 8 de febrer, es presenti per la seva banda. "Considerem que la solidaritat ha d’estar per sobre de l’ordinalitat (...) Que Pedro Sánchez, en un mes en què hauria d’estar fent propostes per a l'Aragó, es dediqui a fer propostes per a Catalunya és una bona mostra de la poca importància que li dona a l'Aragó", va dir el candidat de la CHA, Jorge Pueyo, també diputat a la cambra baixa.

En el cas del PP, la direcció d'Alberto Núñez Feijóo s'ha oposat frontalment a què Catalunya se li respecti el principi d'ordinalitat, perquè consideren que suposa posar un límit a la "solidaritat" entre territoris. Han defensat aquesta posició la majoria de barons populars, com el president andalús, Juanma Moreno, i l'aragonès, Jorge Azcón. Ara bé, en tot aquest debat també hi ha una veu discordant respecte al discurs oficial dels populars. Es tracta de la presidenta balear, Marga Prohens, que aquest estiu es va posicionar explícitament a favor de garantir l'ordinalitat per a la seva comunitat.