Una fan de Mafalda com a portaveu dels socialistes al Senat
La viceprimera secretària del PSC serà ara la veu dels socialistes a la cambra alta
Fa més de 10 anys que Eva Granados (Barcelona, 1975) va arribar al Parlament per convertir-se en diputada del PSC, amb el maleter del seu cotxe ple de documents i Neus Munté al seient del copilot. Totes dues havien recollit i abandonat juntes els despatxos que feia anys que ocupaven a la UGT, i aquell viatge va ser l’últim com a sindicalistes i el primer com a representants institucionals i adversàries polítiques. A l’espera de conèixer si també el farà per carretera, el camí que li espera ara fins al Senat, on exercirà com a portaveu del PSOE, apunta a fer-se una mica més llarg.
La lluita pels drets laborals va ser l’escola política d’aquesta admiradora de les tires còmiques de Mafalda, la nena que es preguntava si “Déu deu haver patentat aquesta idea del manicomi rodó”. El seu gust per la ironia salta a la vista en les seves anades i vingudes pel Parlament, però la primera característica que en destaquen les fonts consultades és la diligència en el treball en un moment en què el PSC es trobava en hores baixes. Des que el 2015 va convertir-se en mà dreta de Miquel Iceta a les llistes, va reforçar el to dur contra l’independentisme, especialment quan el Procés bullia. Ha incidit molt en el discurs del partit -és coautora de nombrosos documents estratègics- i va advocar per revisar la postura del PSC sobre immersió lingüística. “Podria ser de Cs”, asseguren des d’una entitat unionista, cosa que els seus companys del PSC descarten, tant per la seva trajectòria com per la fidelitat a les sigles mentre va ser portaveu de la formació. “Quan s’havia de ser dur, s’havia de ser dur”, diu un dirigent socialista, encara que ara “les coses són diferents”.
