Política 28/09/2015

Un mandat a les urnes per encetar converses amb l’Estat i Europa: les 5 etapes del full de ruta de Junts pel Sí

Junts pel Sí preveu posar en marxa un full de ruta de divuit mesos per constituir un estat a Catalunya

Oriol March / Núria Orriols
4 min
Albert Royo, secretari general del Diplocat, va ser l’encarregat de rebre els diputats estrangers que van seguir des de Catalunya la jornada electoral.

BarcelonaEl cronòmetre ja està en marxa. Després de la victòria del sobiranisme a les urnes, al llarg de les pròximes setmanes començarà una legislatura marcada per la implantació d’un full de ruta que té com a objectiu superar el marc autonòmic i construir un estat a Catalunya. “El procés no s’aturarà fins que l’Estat posi data a un referèndum”, prometia aquesta setmana el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a Reuters. Junts pel Sí, la coalició CDC-ERC que ha sortit reforçada a les urnes, preveu un camí de divuit mesos que comprèn una “declaració solemne” per començar i un referèndum sobre la constitució catalana per acabar el procés.

Els terminis, però, poden moure’s en funció de l’actitud de l’Estat i d’Europa. Els dirigents de Junts pel Sí estan convençuts que la victòria d’ahir obliga les institucions comunitàries a implicar-se en la situació, possiblement forçant Madrid a asseure’s a la taula. L’escenari sortit de les eleccions espanyoles, previstes per al 20 de desembre, pot alterar els calendaris, així com també una hipotètica ofensiva dels poders de l’Estat contra el procés.

1. Declaració solemne

Inici del procés al Parlament amb un missatge a l’Estat i a Europa

El primer pas dels hipotètics divuit mesos és aprovar un text al Parlament que proclami l’inici del procés. Hi anirà inclòs un apartat que reclama encetar negociacions amb l’Estat i que es posiciona a favor de seguir a la Unió Europea (UE) i a l’euro, al mateix temps que informa els caps d’estat d’arreu del món dels passos que faria el futur executiu.

2. Formació del Govern

Encarregat del dia a dia i de posar en marxa les estructures d’estat

El pròxim pas serà que es formi un govern de concentració -previsiblement liderat per Mas, segons consta al pacte CDC-ERC, però a l’espera de l’acord amb la CUP- que s’encarregui de posar en marxa les estructures d’estat necessàries per a la independència. Fonamentalment, això passa per bastir una Hisenda pròpia que permeti que un hipotètic estat català recapti i gestioni els impostos. El futur executiu també hauria de treballar el flanc internacional per buscar el reconeixement a les cancelleries del món. La conselleria d’Exteriors tindrà un paper clau en aquest moment del procés. A banda d’això, els dos partits de la coalició tenen intenció de posar en marxa una agenda social que s’ocuparà de qüestions “urgents i immediates” del dia a dia.

JxSí considera que la plenitud nacional i el progrés social són “indestriables”, de manera que des de l’inici de la candidatura -el 20 de juliol- es compromet a impulsar una sèrie de polítiques per millorar la vida dels catalans de cara a la construcció del nou estat. En el pla de treball, que inclou una dotzena de mesures, hi apareixen des de crear ocupació i treball “digne i de qualitat” fins a impulsar mesures per evitar els desnonaments i combatre la pobresa infantil, així com la implantació d’una renda garantida de ciutadania, assegurar el futur de les pensions, potenciar polítiques per a la inserció laboral dels joves i enfortir el sistema públic de salut i social. També avançar cap a un salari mínim europeu, una escola catalana inclusiva i d’èxit escolar i un país socialment i culturalment avançat.

3. Procés constituent

La primera fase estarà gestionada exclusivament per la ciutadania

Paral·lelament a la construcció d’estructures d’estat, s’iniciarà un procés constituent protagonitzat per la ciutadania. La voluntat és aprofitar els treballs que fins ara ha engendrat la societat civil a través d’iniciatives com Reinicia Catalunya, una plataforma nascuda per aixoplugar el debat constituent, o el Grup de Constitucionalistes, que treballen en la fusió de les propostes de Constitució, com per exemple la de l’equip de Santiago Vidal.

4. Proclamació del nou estat

Es declararà la desconnexió legal del marc normatiu espanyol

Un cop culminades les estructures d’estat “imprescindibles” per exercir la sobirania, com la Hisenda catalana o la seguretat social, es proclamarà la independència a través de la “desconnexió de l’ordenament jurídic vigent”. Immediatament després, per evitar “salts al buit” -tal com ha remarcat Junts pel Sí en campanya-, s’aprovarà la llei de transitorietat jurídica per garantir la “completesa de l’ordenament” i assegurar la seguretat jurídica l’endemà de la proclamació. És a dir, després d’aquesta data es continuarà aplicant el dret autonòmic, espanyol i europeu, tret d’excepcions com la presó permanent revisable, la jurisdicció militar -tal com va explicar l’ARA- i les que es puguin afegir a mesura que l’ordenament vigent sigui substituït pel nou.

5. Ratificació del procés

Es convocaran eleccions per elaborar la nova Constitució

Després de la proclamació d’independència i l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica, s’aprovarà la llei del procés constituent. Aquesta normativa regularà l’etapa institucional del debat sobre la nova carta magna, encaixarà els treballs previs de la societat civil i preveurà la celebració d’un referèndum de ratificació. Per iniciar aquesta segona fase, es convocaran unes eleccions constituents perquè totes les formacions polítiques confrontin els seus projectes ideològics. Ha de ser en un període màxim de 18 mesos des de la convocatòria dels comicis d’ahir. El resultat d’aquestes eleccions determinarà la correlació de forces per elaborar la nova Constitució, que s’haurà de ratificar en referèndum.

Ningú sap si seran divuit mesos, però sembla evident que serà un període de vertigen absolut.

stats