Política 11/03/2021

Laura Borràs serà la nova presidenta del Parlament

Esquerra garanteix el suport a la proposta de Junts mentre que la CUP posa en dubte que voti la candidata

5 min
La candidata de JxCat, Laura Borràs, a Igualada

Laura Borràs serà la nova presidenta del Parlament de Catalunya. Després de setmanes meditant el seu futur polític, l'executiva de Junts ha decidit finalment proposar-la per dirigir la segona institució del país, en lloc de ser la veu del partit al Govern de Pere Aragonès. No ha sigut una decisió ràpida, ja feia dies que es cuinava: tal com va explicar aquest diari, tenia sobre la taula les dues opcions, però la majoria de dirigents es decantaven perquè optés per encapçalar el Parlament. L'elecció, aquest divendres, no serà problemàtica, malgrat els dubtes de la CUP: Esquerra s'ha compromès a votar-hi a favor.

Aquest dijous al matí s'han produït diversos contactes al Parlament entre les formacions independentistes i s'ha acabat perfilant un acord tàcit que garanteix una presidència i una majoria independentista a la mesa (en cap moment havien estat en dubte). El pacte és que Junts tingui la presidència i una secretaria, que Esquerra tingui una vicepresidència, i que la CUP, que aspirava a la presidència, es conformi amb tenir un secretari. Perquè el cupaire Pau Juvillà entri a la mesa, Junts i ERC li cediran els vots necessaris. De moment, l'esquerra anticapitalista no garanteix el suport a Borràs per a la presidència com a conseqüència de la causa oberta contra ella al Tribunal Suprem –ho debaten aquest dijous al vespre– i preveuen expressar un posicionament polític a través de la votació.

Aragonès, Borràs i Sabater a la conferència de dijous.

Malgrat que ara per ara està garantida la majoria independentista a la mesa del Parlament, la CUP públicament ha sigut molt dura contra Junts per Catalunya per no haver revelat la seva candidata fins al final, i això ha generat malestar a les files del partit de Carles Puigdemont. "És una temeritat que a poques hores de constituir la mesa del Parlament no hagi posat un nom sobre la taula", ha lamentat en roda de premsa el diputat Carles Riera, que ha acusat Junts de portar les coses "al límit" i tenir una "estratègia partidista". En aquest sentit, ha sembrat el dubte sobre la possibilitat de donar suport a Borràs, a qui s'investiga per presumptes fraccionaments irregulars de contractes en la seva època a la Institució de les Lletres Catalanes: "És posar l'ombra de sospita a la presidència del Parlament".

En les últimes hores, la CUP ha passat de demanar la presidència del Parlament a haver-se de conformar amb una secretaria. L'esquerra anticapitalista ha demanat a Esquerra que li cedís la vicepresidència, però els republicans ho han rebutjat, i això que sí que veien amb bons ulls que dirigissin la cambra catalana. Finalment serà Anna Caula qui ocupi el segon lloc de privilegi a la cambra. El seu nom es va conèixer fins i tot més tard que el de Borràs, però no serà l'últim, ja que encara queda oberta una secretaria que anirà a parar o bé a ERC o bé als comuns, en funció del que decideixin els republicans.

Segons fonts de la CUP, la coordinadora oberta parlamentària va avalar seguir batallant per la presidència, però també evitar el xoc amb JxCat perquè no semblés una batalla pels càrrecs. El que no es va acordar és què fer en cas que la candidata fos Laura Borràs: és més, hi va haver opinions per donar-li suport i opinions en contra.

Els escenaris que s'obren amb la decisió de Borràs

La candidatura del partit de Carles Puigdemont s'ha reunit aquest dijous a la tarda per tancar el nom de la candidata. La majoria de fonts apuntaven ja a Laura Borràs, però l'última paraula la tenia ella mateixa. Borràs ha conversat durant els últims dies amb el seu entorn per definir el seu futur i també ho ha fet amb el secretari general del partit, Jordi Sànchez, a qui va anar veure dijous a la presó de Lledoners.

Per què és important la decisió de Borràs? Determina el lideratge de la candidata dins de Junts. De fet, els recels perquè fes el pas venien del seu entorn: alguns dirigents argumentaven que, normalment, els líders de les formacions no són a la presidència del Parlament i que la jugada deixa via lliure al lideratge d’altres dirigents de Junts –actuals o futurs consellers– a l’executiu. Ara bé, també és cert que altres dirigents de la seva òrbita li aconsellaven quedar-se a la cambra catalana per desmarcar-se de l'estratègia d'Esquerra si s'acaba basant només en l'intent de diàleg amb Madrid.

Però la valoració no només és política, sinó també jurídica. No és el mateix ser al Govern que al Parlament quan avanci la seva causa al Suprem sobre la ILC. En termes d'impacte, en té més –creuen– ser a la presidència de la cambra, tot i que haurà de lidiar amb l'article 25.4 del reglament. L'article explicita que la mesa ha de suspendre els drets i deures dels parlamentaris un cop s'obri judici oral en els delictes vinculats a la corrupció i que, en tot cas, caldrà un dictamen de la comissió de l'estatut del diputat si hi ha dubtes sobre el tipus de delicte que es planteja.

Depenent dels delictes que s'atribueixin a Borràs a l'alt tribunal –el cas podria traslladar-se ara de Madrid a Catalunya–, el seu futur quedarà en mans de la mesa, cosa que implica estar en mans dels membres de JxCat, Esquerra i la CUP. Ara bé, al Govern quedaria només a mercè d'Esquerra, que és qui ostentaria la presidència.

La decisió de Borràs també condiciona la resta de peces de Junts. Ara hi haurà un altre perfil fort del partit a l'executiu que negocien amb Esquerra. Un dels noms que apareix amb més força, tot i que des Junts insisteixen que no n'han parlat, és el de l'actual cap de files a Barcelona, Elsa Artadi, que podria ocupar la vicepresidència econòmica. Però no només això: el fet que Jaume Alonso Cuevillas sigui l'altre membre de JxCat a la mesa també l'exclou de les travesses del Govern. L'advocat, en cas que Esquerra es quedi Interior, era un dels candidats a liderar el departament de Justícia, un lloc pel qual ara queda ben situat Miquel Sàmper.

La incògnita dels comuns

En total, aquest divendres s'escolliran set càrrecs: una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries. A hores d'ara els partits han ensenyat ja gairebé totes les cartes: Borràs (JxCat) serà la presidenta; Anna Caula (ERC), la vicepresidenta primera; Eva Granados (PSC), la vicepresidenta segona, i les secretaries aniran a parar a l'advocat Jaume Alonso Cuevillas (JxCat), Pau Juvillà (CUP) i Ferran Pedret (PSC).

L'última incògnita que queda per resoldre és si els comuns acabaran entrant en l'equació amb l'última de les secretaries en disputa. Només tenen dues opcions: acordar amb el PSC, Cs i el PP que votin el seu candidat (cosa que fonts dels comuns descarten) o que Esquerra els cedeixi una secretaria. En un comunicat oficial, els republicans han revelat el nom que proposaran per a la vicepresidència, però han evitat dir res sobre la secretaria que els pertocaria. Segons fonts consultades, tenen una via oberta de negociació amb el grup de Jéssica Albiach, a qui els podrien cedir un lloc in extremis. La presència dels comuns pot ser clau en algun moment de la legislatura: si els republicans només tenen un membre voldrà dir que la majoria independentista quedarà en mans de la CUP, també a la mesa; en cas que no, Junts i Esquerra tindrien prou vots per imposar-se en l'òrgan rector de la cambra. També proporciona a Esquerra més alternativa: sumaria dins la mesa suficients vots amb el PSC i els comuns (també els sumaria només amb el PSC si els comuns no hi són).

Amb l'acord d'aquest dijous, els independentistes superen la primera prova de foc de la legislatura, però encara queden setmanes per tancar la formació de govern. Ara per ara tot apunta que serà un executiu de coalició entre Esquerra i Junts, ja que les dues formacions parlen d'un principi d'acord sobre l'estratègia en aquest mandat de la qual la CUP es considera molt allunyada. Així doncs, la via àmplia que promocionava Esquerra en campanya, a la qual també s'havia d'incloure els comuns i els cupaires, ara només té possibilitats de concretar-se en l'aritmètica parlamentària, però el Govern tornarà a ser una cosa de dos. Això sí, aquest cop amb la presidència per a Esquerra.

Costa renuncia a l'escó

Qui segur que no serà candidat a ocupar un lloc a la mesa –que havia estat sobre la taula com a president, però també com a secretari– és Josep Costa, el fins ara vicepresident. Ha decidit renunciar a l'escó aquest dijous i no ocupar el lloc vacant que havia deixat l'expresident Carles Puigdemont a l'hora de deixar la seva acta.

stats