Menys tràmits, noves oposicions i directius blindats: què fa el Govern per reformar l'administració?

BarcelonaReformar l'administració és, reconeixen des del Govern, un procés "enormement lent". Per això el PSC s'hi va posar poc després de desembarcar al Palau de Generalitat: l'octubre del 2024 va crear un grup d'experts —la Cetra— que tenia l'encàrrec del president, Salvador Illa, d'estudiar quins canvis cal impulsar al sector públic per modernitzar-lo i fer-lo més eficient. Ara, els 68 experts de la Cetra han acabat la seva feina i el seu president, Carles Ramió, ha entregat aquest dilluns a Illa un informe amb 50 propostes per posar les piles a l'administració. El seu objectiu és millorar la qualitat dels serveis públics, però també assegurar-ne la viabilitat en una Catalunya que, el 2040, tindrà ja nou milions d'habitants i una població més envellida, segons els seus càlculs.

Les mesures van des de la simplificació de tràmits administratius fins a una nova proposta de regulació de la direcció pública professional. L'entrega de l'informe final s'ha oficialitzat en un acte al Palau de la Generalitat amb Illa i el president del Parlament, Josep Rull. "No es tracta de desregular, sinó de simplificar. Una societat madura i moderna com la nostra requereix regles", ha subratllat Illa, i Rull ha posat l'accent en la necessitat de legislar a més bon ritme per oferir a la societat les eines que necessita per a gestionar els reptes del present. La millora de la qualitat normativa és un objectiu que uneix tant el Parlament com el Govern, que recentment ha depurat de l'ordenament jurídic català 800 disposicions que encara hi figuraven tot i haver estat derogades.

L'executiu ha volgut deixar clar que el punt de partida d'aquesta reforma no té res a veure amb l'ofensiva contra el sector públic que han emprès Donald Trump, als Estats Units, o Javier Milei, a l'Argentina. En aquest sentit, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha advertit que la fita és que el sector públic guanyi "en eficiència i eficàcia", però no promoure una emancipació de l'administració de la ciutadania. Són els representants polítics democràticament escollits els qui han de dictar el full de ruta d'aquest poder públic, ha subratllat.

Pla de xoc i llarg termini

La reforma avança a diverses velocitats: hi ha mesures que són més senzilles i ja s'han començat a implementar a partir d'un pla de xoc aprovat fa un any, mentre que d'altres es preveuen a llarg termini. A mesura que el Govern estudiï les propostes, anirà concretant quines requereixen canvis legislatius i quines pot aprovar pel seu compte, via decret. S'ha creat ja una direcció general d'IA per accelerar la transformació digital i s'estan aplicant processos de headhunting per seleccionar càrrecs de màxima responsabilitat a l'administració. A finals d'any, l'executiu aprovarà dos decrets per agilitzar i simplificar les convocatòries d'oposicions, i aquest novembre donarà llum verda a una nova guia per afavorir una comunicació "clara" per part de la Generalitat.

En diàleg amb patronats, sindicats i entitats, s'han identificat 31 tràmits prioritaris a redissenyar per fer-los més senzills i s'ampliarà la xarxa d'oficines d'atenció ciutadana, garantint que tota petició rebi resposta amb independència de si s'ha fet servir o no el canal correcte. A més, i des del gener, el 012 atendrà els caps de setmana entre 9 h i 20 h. També es crearà una nova unitat competent en col·laboració público-privada, perquè un altre dels objectius de la reforma, ha dit Illa, és acompanyar les empreses en la generació de "prosperitat".

Directius públics

Ara bé, mesures com ara el dret a l'atenció sense cita prèvia o potenciar la interoperabilitat de dades en poder de l'administració sí que requereixen modificacions legislatives que han de passar pel Parlament. També el reconeixement del dret a l'error, present en ordenaments jurídics com ara el francès o el polonès, que dona l'oportunitat a ciutadans i funcionaris d'esmenar errades durant els procediments administratius sense represàlies, sempre que hagin estat de bona fe. Un primer paquet legislatiu amb aquesta i altres mesures arriba aquesta setmana al Parlament, amb el debat final de la proposició de llei sobre una atenció adequada i bona administració.

Un altre punt en què Dalmau té posada la mira des que va arribar a la conselleria és la professionalització de la cúpula de la Generalitat: la idea és poder fitxar els directius públics —directors generals, màxims responsables d'empreses públiques i subdirectors— a partir d'un procés de selecció (i no a dit) que acabarà amb tres possibles candidats. L'escollit signarà un contracte de cinc anys —renovable per un màxim de tres o cinc anys, en funció del rang—, la qual cosa el blindarà davant cessaments si arriba un govern d'un altre color polític. Segons l'executiu, els cessaments haurien de ser per causes "objectivables" (per exemple, per no arribar als objectius mínims, tot i que la insubordinació al nou conseller o consellera també s'admetria com a motiu vàlid). A més, s'introduirà una retribució variable que podrà arribar al 20% del salari brut si es compleixen el 100% dels objectius.

Renovació generacional

D'altra banda, el Govern pretén abordar una modificació del sistema actual d'oposicions per incidir en la renovació generacional que es produirà en els pròxims anys a l'administració catalana: dels seus 250.000 treballadors públics, un 24% es jubilaran abans del 2030. Tant el grup d'experts com l'executiu consideren que, tal com estan ara plantejades, les proves de selecció són massa "memorístiques" i donen poc pes a altres competències importants per a persones que han de treballar al sector públic. Al març l'executiu vol ultimar el projecte de llei d'ocupació pública amb aquests canvis, que haurà de tramitar el Parlament.

En paral·lel, es planteja millorar el control sobre el compliment dels objectius dels funcionaris, reforçar l'avaluació de les polítiques públiques a través d'Ivàlua i incorporar consultors interns a la Generalitat per reduir les auditories externes. Entre les recomanacions de la Cetra, a més, hi ha l'adopció d'una instrucció per part de la secretaria d'administració i funció pública, que ja va tenir una topada amb els funcionaris per l'eliminació del teletreball per als alts càrrecs, per "equilibrar les retribucions a les funcions desenvolupades efectivament". Això busca "evitar que professionals de l'organització optin per quedar-se en una zona de confort de l'administració tot minimitzant el seu compromís amb el servei", recull el resum executiu del grup. La Cetra ha acabat ja la feina, però aquest dimarts es crearà el Consell Assessor de la Reforma (CARE) per fer el seguiment del pla complet, de més de 700 pàgines. "Han estat deu mesos totalment trepidants", ha dit Ramió.