ESPIONATGE POLÍTIC
Política 10/12/2013

Método 3: un cas sense respostes

Camacho aconsegueix que l'Audiència arxivi la causa de La Camarga sense aclarir els interrogants

Roger Mateos
3 min
UN MALDECAP MENYS  Alícia Sánchez-Camacho va acudir el 18 de març a declarar (a la foto) pel cas de les escoltes al restaurant La Camarga. Al juny va arribar a un acord amb Método 3 per girar full, però inicialment la jutge va rebutjar-ho. Ahir, però, l'Audiència de Barcelona sí que va fer-li cas. Camacho es treu així de sobre un afer pel qual havia de comparèixer al Parlament.

Barcelona.Cop d'escombra judicial, i cap a sota la catifa. El cas de les escoltes a càrrec de l'agència de detectius Método 3 ha quedat, de sobte, arxivat per ordre de l'Audiència Provincial de Barcelona sense que s'hagin pogut aclarir els interrogants que planen sobre l'afer. La secció sisena de l'Audiència va emetre ahir una interlocutòria per decretar l'arxivament de les actuacions en considerar "extingida" l'acció penal. El motiu? Dóna per bo l'escrit presentat per la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i María Victoria Álvarez -exparella de Jordi Pujol Ferrusola-, les dues suposades víctimes de la gravació del seu dinar al restaurant La Camarga de Barcelona el 7 de juliol del 2010.

En l'escrit, les dues teòriques afectades renunciaven a les accions penals contra Método 3 -autora de la gravació de la conversa a La Camarga- al·legant que al juny van arribar a un acord amb els representants de l'agència: elles retiraven les acusacions, invocant la figura jurídica del "perdó de l'ofès", a canvi d'una indemnització de 80.000 euros. L'acord entre les parts implicava aturar l'afer abans que s'arribés a la vista civil. Inicialment, la jutge que instruïa el cas va rebutjar posar fi a la investigació d'acord amb el criteri de la fiscalia, que defensava seguir furgant en un assumpte d'interès general que afectava un càrrec públic com Camacho.

Finalment, però, i després que diversos imputats pel cas presentessin recursos d'apel·lació, l'Audiència de Barcelona ha optat per enterrar les investigacions. La fiscalia estudia recórrer al Tribunal Suprem. Si no ho fa, l'escàndol de La Camarga -que tant rebombori va generar en esclatar al febrer i que podia esquitxar tant Camacho com l'exsecretari d'organització del PSC José Zaragoza- s'haurà despatxat sense haver-se resolt els dubtes i sense que s'hagin assumit responsabilitats.

Qui va encarregar la gravació de La Camarga?

Tant qui va ser director de Método 3, Francisco Marco, com els empleats que suposadament van preparar i executar la gravació sostenien en les seves declaracions judicials que Camacho estava al corrent de l'operació. Ella o algú del seu entorn -Marco fins i tot apuntava a Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy- haurien facilitat els detalls de la cita amb María Victoria Álvarez. Però l'encàrrec directe, segons alguns dels detectius imputats, no s'hauria fet des del PP sinó a través de Zaragoza, client habitual de l'agència. Segons Camacho, els imputats l'acusaven de saber que la gravaven perquè un enregistrament amb consentiment no és delicte.

Què en podien treure el PP i el PSC d'una conversa enregistrada amb una gravadora oculta en un gerro de flors damunt la taula on dinaven les dues protagonistes? Durant les dues hores de conversa -que la justícia va prohibir difondre-, Álvarez desgranava tot tipus de comentaris sobre suposats tripijocs i negocis de la família Pujol-Ferrusola. Quedaven pocs mesos per a les eleccions catalanes que van portar Mas a la presidència de la Generalitat i aquella informació podia ser explosiva. De fet, segons Marco, l'informe policial apòcrif contra Mas publicat per El Mundo en vigílies de les eleccions del 2012 es basava en aquestes revelacions.

Quin paper va jugar el PSC en l'operació?

Marco assegurava que Camacho va utilitzar un "amic íntim" -en al·lusió a Zaragoza- per encarregar la gravació a Método 3. El sumari del cas estava farcit de referències a l'exdirigent del PSC. En els escorcolls a l'agència, la policia va trobar una anotació en una carpeta amb el títol "PSC-Camacho". Els socialistes, segons els indicis policials, haurien pagat 1.750 euros per la cinta. La fins ara gerent del PSC, Lluïsa Bruguer, era una de les imputades.

El CNI va intercedir per tapar el cas?

El 19 de febrer Marco va declarar a la policia que un agent del CNI li havia deixat entreveure que li oferirien un pacte perquè no revelés informacions sensibles. Ell, suposadament, s'hi hauria negat i l'agent, segons la versió de l'excap de Método 3, l'hauria amenaçat per evitar que impliqués Camacho en l'afer: "Salva-la a ella. Calla o et farem callar".

Qui hi surt guanyant amb aquest punt final?

Per als detectius de Método 3 imputats, l'arxivament del cas els permet sortir-ne indemnes. Camacho, malgrat haver dit fa mesos que volia arribar "fins al final" per aclarir l'assumpte, veu ara com la justícia li accepta l'acord amb Método 3 per girar full d'un cas que li ha provocat tota mena de maldecaps -va posar un especial interès a impedir la difusió pública de la conversa- i pel qual té pendent una compareixença al Parlament. Per al PSC, el final del cas també és un alleujament: amb Bruguer imputada i Zaragoza esquitxat, hi tenia poc a guanyar. CiU havia denunciat una "conxorxa" de PP i PSC per erosionar Mas, però tampoc n'ha fet bandera, sobretot després que el convergent Xavier Martorell, client de Método 3, dimitís com a cap dels Serveis Penitenciaris. El cas es tanca sense poder dissipar les ombres de dubte.

stats