DRET A DECIDIR
Política 03/01/2014

El món comença a mirar a Catalunya

Isaac Lluch Daniel Postico Laia Forès Núria Ferragutcasas Joan Biosca
4 min

ALEMANYA

Guardiola hi ajuda, però no n'hi ha prou

Pep Guardiola, el català contemporani més famós, viu a Alemanya, però encara hi ha moltes portes per obrir abans que el país germànic rebi amb interès la causa catalana. L'actual tècnic del Bayern s'ha referit ja diversos cops des de Munic a la qüestió -ha promogut tant la participació en la Via Catalana com en el referèndum-, però fins ara ha tingut poc ressò. Queda molt camí per recórrer des de Munic i també des de Berlín, on el govern de la cancellera Angela Merkel manté distàncies. "Permeteu-me que no digui res sobre Catalunya i Escòcia, perquè no he de ficar-me en cap vesper", va limitar-se a dir fa uns mesos el llavors ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle.

A Madrid, els corresponsals alemanys tendeixen a assumir el punt de vista del sector nacionalista espanyol. Hi ha molta feina pedagògica a fer, per bé que els avenços són possibles. Fa uns anys era inimaginable que els mitjans -també els públics- distingissin tant entre "Katalonien" i "Spanien". Alemanya, per la seva pròpia història, es cura prou de parlar de nacionalismes.

GRAN BRETANYA

El silenci de Salmond i l'aval de Cameron

Catalunya ha pres com a referent la consulta d'Escòcia que se celebrarà al setembre (un mes abans que a Catalunya) per decidir la separació o no del Regne Unit. Però el líder nacionalista escocès, Alex Salmond, manté silenci sobre el procés sobiranista català. Salmond segueix la situació "amb interès", però ha adoptat "l'hàbit de no dir a la gent el que ha de fer" i no s'hi vol ficar. La principal diferència, destaca, és que ell ha arribat a un acord amb Londres i la seva a consulta és legal. Sí que s'ha pronunciat sobre Catalunya el primer ministre britànic, David Cameron, que és partidari del dret a decidir. "No crec que estigui bé ignorar qüestions com la nacionalitat, la independència i la identitat, crec que cadascú ha d'exposar els seus arguments i després deixar que la gent decideixi", va dir al juny. La BBC assenyala que, mentre que a Escòcia l'independentisme encara està molt vinculat a l'Scottish National Party, a Catalunya és patrimoni de diferents partits representats al Parlament. El primer ministre irlandès, Enda Kenny, tampoc no es pronuncia.

BRUSSEL·LES

La Comissió no sap com gestionar la situació

Brussel·les acostuma a fugir d'estudi sobre la consulta. I és que el procés sobiranista és un dels temes que la Comissió Europea no sap com gestionar. Incomoda molt. Madrid ha imposat a Brussel·les el silenci, i els portaveus comunitaris, acostumats a bregar amb els temes més surrealistes o més delicats, no saben què dir cada vegada que un periodista pregunta per les manifestacions o la consulta catalana. Però el coneixement del procés és cada vegada més estès entre els eurodiputats i cada vegada hi ha més posicionaments, malgrat que la UE acostumi a defensar que es tracta d'un assumpte intern espanyol.

Els corresponsals europeus concentrats a Brussel·les han arribat a retreure l'actitud de la Comissió. Un periodista francès va preguntar al desembre per què avalava la independència de Kosovo i el dret a decidir dels seus ciutadans, però callava quan es tractava de processos secessionistes dins la UE. Malgrat el silenci, la portaveu del president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso reitera que Brussel·les segueix "molt de prop" el procés.

ESTATS UNITS

Els mitjans es fan ressò del procés català

El debat sobre el procés d'independència de Catalunya és més conegut entre els nord-americans. Els ciutadans ja no només associen Barcelona i Catalunya amb el Barça i la Sagrada Família. Cada cop és més habitual, des de la primera manifestació de l'11 de setembre del 2012, que preguntin sobre la possible separació de Catalunya d'Espanya.

Durant l'últim any, els mitjans del país se n'han fet més ressò i alguns cops ho comparen amb el cas escocès. Tot i així, el govern dels Estats Units ha evitat en tot moment pronunciar-se sobre el procés català, ja que el considera un assumpte intern d'Espanya. Quan el president Artur Mas va anunciar la data i la pregunta del referèndum de la independència, el departament d'Estat es va limitar a dir que això era "una qüestió que han de decidir els ciutadans d'Espanya".

Alguns analistes consultats per l'ARA troben difícil un reconeixement d'una Catalunya independent per part dels Estats Units si no hi ha primer una negociació amb Espanya i creuen que cal explicar molt bé el procés.

ARGENTINA

La 'madre patria' encara és viva

Tant a l'Argentina com a la resta de països llatinoamericans, en general, no s'acaba d'entendre per què una part important dels catalans volen decidir sobre la independència. Espanya funciona com un mirall, com un referent per als països de l'Amèrica Llatina, i allò de la madre patria encara s'utilitza com a sinònim per fer referència a l'Estat. I és que, tot i que ja fa gairebé 200 anys que bona part dels països sud-americans es van independitzar de la Corona espanyola, l'admiració entre molts sectors cap a la monarquia i cap a Espanya es manté ben viva, com si es parlés d'un germà gran.

Si hi ha països al món que haurien i podrien entendre el que senten milions de catalans en reclamar la seva separació d'Espanya, aquests haurien de ser els pobles llatinoamericans. És un camí que, a força de sang i morts, van aconseguir fa dos segles. Però tot i això, els arguments emocionals, culturals, socials, polítics i econòmics no són suficients per fer entendre als argentins els motius de celebració de la consulta del 9 de novembre.

stats