Montero manté el pols a Esquerra: seguirà com a vicepresidenta i candidata d'Andalusia el temps que consideri "necessari"

Prada de ConflentLa negociació sobre l'aterratge del finançament singular no avança, almenys al ritme que voldria Esquerra. Des de fa setmanes els republicans responsabilitzen del mal curs de les converses la vicepresidenta espanyola i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a qui acusen d'estar frenant la negociació per no veure perjudicat el seu futur com a candidata a la Junta d'Andalusia. Ara bé, tot apunta que els interlocutors d'ERC seguiran trobant-se a la ministra Montero a l'altra banda de la taula de negociació encara durant una temporada. La vicepresidenta espanyola continuarà compaginant aquest càrrec amb la campanya d'actes que ha posat en marxa (i que continua fent, a ple estiu) des que es va proclamar líder del PSOE-A i candidata a disputar-li la presidència de la Junta d'Andalusia a Juanma Moreno (PP).

Així ho ha confirmat ella mateixa aquest dilluns, en declaracions des de Rota (Cadis), on ha visitat l'ajuntament. "Per ara, seguiré concentrada en aquesta doble tasca d'acompanyar Andalusia des del govern d'Espanya i desenvolupar la tasca d'oposició també com a secretària general del PSOE a Andalusia", ha dit, i ha aprofitat per treure pit dels milions que la comunitat ha rebut del govern de Pedro Sánchez des que és a la Moncloa: de mitjana, 8.500 milions més anualment que quan governava el PP. La ministra no posa data al dia en què deixarà el consell de ministres –diu que hi estarà tant com sigui "necessari"– i, en tot cas, demana parlar-ne quan el president andalús convoqui les eleccions. La previsió és que siguin l'any vinent.

En tot cas, i de cara a la tardor, a Montoro se li gira feina dins del seu ministeri. Abans de anar-se'n de vacances, Sánchez va anunciar que té intenció d'aprovar un projecte de pressupostos aquest any, en un moment especialment delicat per als socialistes arran de l'esclat del cas Cerdán de corrupció i que posarà a prova la fortalesa de l'aliança parlamentària que el va investir, a finals de 2023. Aquí és on toparà amb les exigències d'ERC, que aquest dilluns han tornat a avisar que, si no hi ha avanços amb el finançament singular, Sánchez no podrà comptar amb ells. "Catalunya necessita cobrar els seus impostos i els socialistes han de decidir si estan a favor dels drets de tots els catalans o si volen continuar avantposant els interessos més personals i més egoistes d'algunes de les seves candidates", ha mantingut el president d'ERC, Oriol Junqueras, des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Junqueras no fa diferències: l'advertència va tant per a Sánchez com per a Salvador Illa, que ha completat el primer any al Govern incomplint el compromís de presentar pressupostos, davant del cop de porta d'ERC.

Consulta interna?

No és la primera vegada que els republicans llancen aquest avís als socialistes per intentar esperonar-los amb el finançament singular. Tanmateix, la virtualitat de l'amenaça comença a agafar força davant del malestar que manifesten els republicans per l'estat de la negociació. Els republicans ja van haver d'encaixar un primer revés quan un informe encarregat per la Generalitat va retardar al 2028 la data a partir de la qual l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) podria gestionar completament l'IRPF, tant per manca de personal com d'infraestructura. Segons l'acord d'investidura, la recaptació íntegra de l'IRPF s'havia de produir l'any 2026. A banda del creixement de l'ens, socialistes i republicans hauran de buscar suports al Congrés per reformar la LOFCA i altres lleis sobre gestió tributària perquè això sigui possible. Esquerra es planteja registrar una proposició de llei en solitari per anar fent via.

Ara bé, la manca d'avenços inquieta alguns sectors d'ERC crítics amb els socialistes, un any després del referèndum sobre si calia investir Illa que va dividir el partit i en el qual el sí va guanyar amb un marge molt estret. El col·lectiu 1 d'Octubre demanava la setmana passada una consulta sobre si cal que els republicans retirin a Salvador Illa el suport. No sembla que els plans del president d'ERC impliquin atendre aquesta petició. "Estem a favor de consultar sempre tot a tothom, però la nostra posició és clara: no hi haurà nous acords amb el partit socialista, per exemple en matèria pressupostària, fins que no compleixin acords en matèria de finançament o de recaptació", ha reiterat. La direcció d'ERC no es posa terminis per obrir aquestes converses, ni a Catalunya ni a l'Estat.

El professor Junqueras

Junqueras participava aquest dilluns a la Universitat Catalana d'Estiu com a ponent d'una de les sessions matineres: una lliçó sobre els efectes dels Decrets de Nova Planta als Països Catalans després de la Guerra de Successió. Al llarg de dues hores un centenar d'alumnes (alguns joves, d'altres ja veterans) han escoltat el líder d'ERC en un rol que no pot exercir des de la sentència del Suprem que va inhabilitar-lo: el de professor universitari d'història. A la lliçó, el republicà ha recordat els anys en què els catalans "eren els més constitucionalistes": és a dir, quan van decidir donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria com a hereu de la monarquia hispànica, en un intent de defensar els seus interessos comercials, però també el sistema –medieval, però ja representatiu– de les Corts catalanes i els límits que imposava a la voluntat dels sobirans. "A la que saps una mica d'història, t'adones que el que passa no és únic, que hi ha hagut temps molt complicats. I, per a nosaltres, els catalans, molt!", ha exclamat.

La lliçó ha acabat amb una coda sobre demografia i geografia amb un avís a navegants. Les dades, ha conclòs Junqueras, són clares: de Portugal a la Xina, passant pel Japó i Rússia (amb l'excepció de França), els naixements d'autòctons són insuficients per compensar la pèrdua neta de població que es produirà en la pròxima dècada, pel descens de la taxa de natalitat, perquè enrere queden els segles en què era Europa la que "desbordava" el món de població. La paraula immigració no ha arribat a aparèixer. Però la reflexió hi era, en el marc de la batalla de l'esquerra per trobar un relat alternatiu al de l'extrema dreta. Aquest és un dels grans cavalls de batalla de l'independentisme davant de l'ascens d'Aliança Catalana.