Mor la històrica militant independentista Blanca Serra

BarcelonaMilitant de l’independentisme, germana de la historiadora Eva Serra (1942-2018) i filla de l’arqueòleg Serra i Ràfols (1902-1971), Blanca Serra ha mort als 82 anys a Barcelona, la ciutat que la va veure néixer el 1943, en plena postguerra. Llicenciada en filologia clàssica per la UB, als anys 60 va començar a militar en l’antifranquisme, inicialment al Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per passar-se al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional).

Sempre dins l’independentisme d’esquerres, el seu compromís polític la va portar primer a l’exili a la Catalunya Nord, on va viure la mort del dictador, i anys després, ja en democràcia, a la presó, a finals dels 70 i principis dels 80, acusada de col·laboració amb ETA i Terra Lliure. Fins al final va mantenir-se activa. Ja molt debilitada per diversos problemes de salut que havien anat minant el seu estat físic, la seva última aparició va ser en la manifestació de l’ANC pel caos de Rodalies.

Fa un any, Blanca Serra va ser la primera víctima de tortures del franquisme que va interposar una denúncia contra la Fiscalia. El ministeri públic va concloure la seva investigació fa poques setmanes: tot i constatar que efectivament va ser torturada per la Brigada Político Social, no va poder concretar la identitat dels autors del delicte i, com a conseqüència, va sol·licitar l’arxivament del cas. Malgrat això, el Centre Irídia i Òmnium van valorar la iniciativa de Blanca Serra i la resolució de la Fiscalia de Barcelona com el primer cop que es reconeixien oficialment les tortures a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona.

El 1971, com a representant del Col·legi de Doctors i Llicenciats, Blanca Serra va participar en l’impuls de la clandestina Assemblea de Catalunya, plataforma unitària cívica i política crucial del final de la dictadura que dècades després tindria la seva rèplica en l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en la qual Serra també va estar molt implicada des de l’inici. Amb el lema del «dret a decidir», l’ANC va sortir d’una llarga mobilització que va tenir com a moments àlgids la manifestació contra Rodalies del 2007 i les les consultes per la independència dels anys 2009-2011. Blanca Serra va estar vinculada a totes aquestes iniciatives de base. Les últimes dècades, a més de l’ANC, Blanca Serra havia estat vinculada i havia sigut candidata en les llistes electorals de la CUP.

La seva vida professional la va portar a ser catedràtica de llengua a l’IES Narcís Monturiol de Barcelona. El fons personal de Blanca i Eva Serra, fruit de l’activisme polític i social de les dues germanes, i de la seva tasca acadèmica, està dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya: conté manifestos, cartells, correspondència, estatuts, fotografies, publicacions periòdiques i papers diversos de partits com el PSUC, POUM, PSAN, FNC, JSC, MCC i PCE.

El funeral serà dilluns a les 12h30, al tanatori de les Corts. Abans, hi haurà la vetlla el diumenge a partir de les 16h i dilluns a partir de les 9.