Ni rebel·lió, ni sedició: l'escrit de defensa de Junqueras i Romeva desmenteix el relat judicial

BarcelonaEn ple compte enrere per a l'inici del judici de l'1-O, les defenses sentencien: ni rebel·lió, ni sedició ni malversació. Amb aquesta rotunditat s'expressen els advocats de l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva en l'escrit en què es basaran per afrontar el judici. "Votar en un referèndum no és cap delicte. L'1-O ho van fer més de dos milions de catalans, i no de manera clandestina, sinó pública", reiteren.

El text, avançat per diversos mitjans i confirmat per l'ARA, té un marcat to polític i de denúncia al conjunt de la causa. En aquest sentit, els advocats assenyalen l'executiu de l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'acusen d'haver creat una "estratègia de persecució judicial i política" d'una ideologia, diuen, "legal i legítima". "Aquesta causa és un exemple d'instrumentalització del procés penal per perseguir un moviment que, pacíficament, frisa per un objectiu polític legítim en democràcia", argumenten.

En les 115 pàgines del document, les defenses tornen a exigir la llibertat de Junqueras i Romeva per garantir-los un judici just, ja que no veuen la violència armada de la qual se'ls vol acusar, sinó que "és una invenció de la Fiscalia". I matisen, sobre els presos polítics: "Abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes".

Per aquest motiu, Andreu Van den Eynde justificarà davant el tribunal la inexistència de rebel·lió, sedició i malversació, i exigirà que els seus clients puguin declarar en català.

Polítics pacifistes

L'escrit considera l'exvicepresident i conseller d'Economia el pare del "junquerisme", un terme que les defenses utilitzen per referir-se a un projecte pacífic i integrador. "La trajectòria d'Oriol Junqueras i Vies està vinculada a l'europeisme i la defensa dels valors republicans", indica el text, que recorda que, en més d'una ocasió, els mitjans de comunicació s'han servit del terme 'junquerisme' per definir un corrent polític basat en els valors del pacifisme i la integració.

Aquesta al·legació també l'atribueixen a l'exconseller d'Exteriors, de qui destaquen la voluntat d'impulsar la "cultura de la pau" i la seva "militància en projectes de no-violència". Així, ressalten l'experiència de Romeva en l'àmbit de la pau al centre Unesco de Catalunya, la coordinació de campanyes de desarmament amb Oxfam Intermón o la seva tasca en camps de refugiats durant la Guerra dels Balcans, entre d'altres.

Vulneració de drets fonamentals

Un dels contrapunts que implica la presentació dels escrits de defensa és haver de posar les cartes sobre la taula. I és que, per defensar-se, els advocats apunten al Tribunal Constitucional, ja sigui per la sentència de l'Estatut com per haver prohibit resolucions polítiques –aprovades al Parlament de Catalunya– a favor del dret a l'autodeterminació. Unes praxis que, denuncien, excedien el seu "tradicional paper de 'legislador negatiu' o instància de control a un veritable censor".

Tant Junqueras com Romeva afirmen que mai no han abandonat la voluntat de diàleg amb el govern espanyol, tot i que admeten haver actuat de manera unilateral en una ocasió: en el moment en què van decidir impulsar el referèndum. Un acte que, a parer seu, ha servit a l'Estat per inventar-se una "versió esbiaixada" dels fets i que els ha servit com a "perfecta excusa per construir un relat apocalíptic dels fets" que, finalment, els ha resultat "molt útil per a les tesis d'acusació".

En aquesta línia, els advocats argumenten que els presos polítics han sigut víctimes d'una "causa general" en què s'han vist greument retallats els seus drets fonamentals. La presó preventiva, la manera en què van haver de concórrer a les eleccions del 21-D o la seva suspensió com a diputats són alguns dels exemples que apareixen al document per sostenir aquesta tesi.