El nou as a la màniga de Pedro Sánchez per intentar arribar al 2027

MadridDes del minut u que Pedro Sánchez va aterrar a la Moncloa ha viscut en una mena de temps de descompte. No es poden comptar amb els dits de la mà les vegades que els seus rivals l’han donat per mort o que els seus propis socis li han llançat un ultimàtum per deixar la legislatura penjant d’un fil. Però el líder del PSOE segueix allà, fins al punt que aquesta setmana ja s’ha convertit en el tercer president més longeu de la democràcia espanyola, només per darrere de Felipe González i José María Aznar. Si complís el mandat, com diu, se situaria segon, només per darrere dels 14 anys de govern de Felipe González. Ara bé, a la Moncloa són conscients de l’hostilitat amb la qual han de lidiar, sobretot a Madrid, i dels mals resultats electorals que els tocarà afrontar a curt termini: s’espera una patacada de Pilar Alegría aquest diumenge a l'Aragó i no hi ha bona perspectiva tampoc a Castella i Lleó (15 de març) ni per a María Jesús Montero a Andalusia (al juny). Per contrarestar aquesta realitat –que a principi d’any se li ha complicat encara més amb la gestió de la crisi ferroviària–, el pla de Pedro Sánchez passa no només per erigir-se en líder de l’esquerra sinó per ser la cara visible d’una mena de “bloc democràtic” transversal.

Per entendre l’estratègia del govern espanyol, cal tenir en compte que per a la Moncloa la política ja no s'articula a través de l’eix ideològic tradicional dreta-esquerra, sinó que ara es divideix entre els demòcrates i una mena de “feixisme modern” representat per Donald Trump i els tecnooligarques –que estan arrossegant la dreta tradicional–. Per això Pedro Sánchez ja no es conforma amb rivalitzar amb Alberto Núñez Feijóo o amb Santiago Abascal, sinó que busca l'antítesi amb el gran líder de tota aquesta onada: Donald Trump. O Elon Musk (X) i Pàvel Dúrov (Telegram) com a representants dels oligarques que s’alineen amb l’extrema dreta global per anar conquistant governs occidentals.

És el tauler de joc polític que ha intentat instal·lar aquesta setmana amb l’anunci, per una banda, de prohibir l’accés de menors de 16 anys a les xarxes socials, i per l’altra, fent pedagogia de la regularització de migrants que el govern espanyol ja ha aprovat. Se n’han fet ressò mitjans nord-americans: el New York Times ha donat cobertura a la decisió de regularitzar mig milió de persones i també ha publicat a les seves pàgines un article de Sánchez que defensa la decisió: “Occident necessita immigrants” era una de les idees clau.

El periodista Richard Quest també li preguntava aquesta setmana a la CNN per què en immigració estava avançant en sentit "contrari" a la majoria de governs. Sánchez responia: "Hi ha un aspecte moral, que és que hem sigut un país de migrants [...]. I un aspecte pragmàtic, que és que aquestes persones estan contribuint a l’èxit econòmic d’Espanya". Una filosofia totalment contraposada a l’ICE de Donald Trump i amb la qual vol mobilitzar l'electorat per capgirar les enquestes, que ara pronostiquen una suma de PP i Vox en les pròximes eleccions generals.

Innovació amb Junts

Més enllà del relat, a la pràctica, l’ingredient clau per intentar acabar el mandat són els socis parlamentaris. No són pocs els problemes que Sánchez col·lecciona amb la majoria plurinacional: a la Moncloa són conscients de la dificultat de fer quadrar una majoria que té moltes diferències ideològiques i la mostra més clara ha estat aquesta setmana amb la separació del decret òmnibus per a la pujada de les pensions i les mesures antidesnonaments, que segueixen sense estar garantides pel no de Junts.

Tot i això, a l'inici d'aquest 2026 Sánchez ha intentat reactivar temes clau per als partits que li donen suport. A principi de gener es va fer la foto amb Oriol Junqueras i va presentar el model de finançament pactat amb Esquerra; ha acordat amb Podem la regularització de migrants, i la setmana que ve tirarà endavant la llei contra la multireincidència que fa temps que demana Junts. Una norma que, d’altra banda, ha generat ja molta expectació en el món local: tant una delegació d’alcaldes dels juntaires com del PSC seran al Congrés per reivindicar-la, ja que tots tenen interès a capitalitzar-la de cara a les eleccions municipals del 2027.

És amb els de Carles Puigdemont amb qui el PSOE segueix tenint la relació més tortuosa. Des que els juntaires van decidir trencar les relacions amb el govern espanyol l’octubre passat, que no hi ha una negociació directa. Això ha obligat l’entorn de Pedro Sánchez a innovar en política parlamentària: a trobar interlocutors indirectes –bàsicament el PNB– o a llançar globus sonda als mitjans de comunicació per veure com respiren els de Miriam Nogueras amb alguns anuncis. Intueixen també quines mesures ideològicament creuen que Junts podrien veure amb bons ulls o segueixen el manual de l'acord de Brussel·les (amb totes les carpetes pendents) per saber quines tecles han de tocar per acontentar els de Puigdemont. Sí que hi ha un canal de comunicació formal, mitjançant el qual el secretari d’estat amb les Corts, Rafael Simancas, trasllada informació de servei a Nogueras sobre les iniciatives parlamentàries.

Aquesta mena de flirteig per persona interposada, on el PSOE té clar el que vol Junts i els juntaires es limiten a esperar que l'altra part faci passos, és el sistema que seguiran també de cara a la delegació de competències d’immigració ja pactada entre els dos partits i que va tombar Podem al Congrés.

Amb la regularització anunciada per Sánchez, ara els de Ione Belarra estan oberts a tornar-ne a parlar, malgrat que han titllat de "racista" la proposició de llei. ¿Això vol dir que hi ha una negociació clàssica oberta? No. Fonts de Podem expliquen que el seu compromís amb el PSOE va ser mostrar-se disposats a negociar a canvi de la regularització de migrants, mentre que Junts reclama que Podem es retracti i defensi de forma explícita que Catalunya ha d'assumir aquestes competències sense tocar l'articulat. Com es desencallarà, doncs? Des del PSOE donen per fet que se submergiran en un nou diàleg indirecte. Confien en que si tira endavant la delegació de competències i és possible el retorn de Puigdemont a la primavera, a més d’avançar en el finançament amb Esquerra –que beneficiarà Salvador Illa a la Generalitat amb pressupostos a Catalunya–, podran donar la pàtina d’estabilitat necessària a la legislatura per arribar el 2027. Encara que sigui sense aprovar comptes estatals.

Sense alternativa

Fonts de la Moncloa no amaguen la dificultat de conviure amb la realitat d’aquesta legislatura, però es mostren convençuts que els seus socis no tenen altra opció que donar suport a Sánchez. L’alternativa de PP i Vox per als seus interessos és molt pitjor –remarquen–. S’exemplifica amb una metàfora gràfica: vinguin d’on vinguin els grups de la majoria plurinacional, tots han de passar per la mateixa rotonda, que és el PSOE, per seguir avançant amb el seu programa. Perquè –tornant a l’inici– al govern espanyol interpreten que tots els grups de la majoria plurinacional són part d’aquest “bloc democràtic” que vol liderar Pedro Sánchez.