El nou rànquing del finançament: on quedaria Catalunya?

Barcelona"El nou model complirà l'ordinalitat en el cas de Catalunya". Fa dies que aquesta frase se sent de boca dels principals responsables polítics implicats en la negociació del finançament autonòmic. L'ha pronunciada la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, però també el president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Fins ara, sense dades públiques que ho corroboressin. L'ARA ha pogut accedir a les projeccions del nou model elaborades conjuntament per totes les parts, i que van servir perquè Montero presentés ara fa dues setmanes la proposta. El resultat confirma l'ordinalitat en el cas català i apunta les comunitats que més posicions guanyarien amb el canvi: el País Valencià, Catalunya, Madrid i les Balears.

La primera columna del gràfic mostra la capacitat fiscal de cada comunitat, és a dir, no el que aporta cadascuna, sinó el que podria aportar si fes servir tot el potencial dels impostos cedits. A Madrid, per exemple, se li assigna una capacitat del 156% respecte a la mitjana espanyola (100), a la qual arribaria si no fes les rebaixes massives en els impostos de patrimoni, successions i l'IRPF, que també han fet altres comunitats governades pel PP. Catalunya és la tercera que més aporta, amb un potencial del 121%, que tampoc inclou els tributs propis creats per la Generalitat. Balears és la segona autonomia que més aporta a la caixa comuna, també per sobre de la mitjana (127%). La resta d'autonomies aporten menys que la mitjana. Les dades sempre fan referència a la població ajustada, i no pas a la població per càpita, la manera que fa servir el ministeri d'Hisenda per calcular els recursos del model de finançament.

I quin seria el resultat el 2027, un cop aplicada la proposta de nou model? Madrid passaria de la primera posició a la segona; Catalunya mantindria l'ordinalitat sent tercera, i les Balears passarien a la quarta posició. Però totes resultarien beneficiades respecte a la situació actual: en el model vigent, Madrid ocupa la vuitena posició en recursos per població ajustada; Catalunya és novena, i les Balears ocupen la desena posició.

En el cas català es passaria d'aportar un 121% dels recursos a rebre'n el 104,15%. En euros per habitant ajustat, això significaria que cada català rebria 5.200 euros. ¿I si el nou model no aconsegueix ser aprovat? Les projeccions que s'han fet per al 2027 fixen aquesta quantitat en 4.573 euros per habitant ajustat. Per tant, 627 euros menys per cada habitant ajustat. O el que és el mateix: Catalunya deixaria d'ingressar 4.686 milions d'euros l'any que ve. ¿I podria mantenir sempre l'ordinalitat? No sembla que aquesta qüestió hagi de ser regulada a la llei que el govern espanyol enviarà al Congrés, però els negociadors del model estan convençuts que es garantirà durant els anys de vigència del nou model. Per què? Perquè la distància entre les quatre comunitats que més rebrien i la cinquena és prou gran per pensar que no es capgiraran les posicions.

Aquest segon gràfic permet observar la diferència entre el que passaria el 2027 si es mantingués el model actual o si es canviés pel nou que han pactat el PSOE i ERC. El País Valencià, que pujaria de la quinzena i última posició a la setena, acabaria sent l'autonomia més beneficiada. Passaria de rebre el 94,86% dels recursos per habitant ajustat al 98,71%. El ministeri ha explicat que aquest increment es traduiria en 3.669 milions d'euros, i això situa la comunitat presidida per Juanfran Pérez Llorca (PP) com la que més creixeria en termes relatius respecte al que rebia fins ara, per sobre del 15%.

Madrid passaria del 100,44% del model actual al 104,31% (rebria 2.555 milions d'euros), i les Balears passarien del 100,26% al 103,79% (rebrien 412 milions d'euros). Totes dues deixarien també les posicions inferiors del rànquing i se situarien a les capdavanteres, tot i que el guany relatiu en aquestes dues autonomies seria inferior al del País Valencià o al de Catalunya.

La primera posició amb el nou model continuaria estant reservada per a Cantàbria, tal com va dir Montero la setmana passada, ja que aconseguiria el 108,74% dels recursos gràcies al complement per statu quo que ha creat el ministeri per evitar que hi hagi comunitats que perdin diners. Però, esclar, Cantàbria ja era la comunitat que estava més ben finançada: si es mantingués l'actual model rebria un 127,8% dels recursos. ¿Això són més diners per cada càntabre? No, serien els mateixos, perquè el nou model naixeria amb una aportació extra del govern espanyol de 21.000 milions d'euros, que encara no s'ha explicat exactament d'on sortirien (és improbable que sigui d'una pujada d'impostos, perquè al Congrés no hi ha una majoria que ho avali).

Totes les autonomies en resultarien beneficiades (en termes absoluts, tot i els moviments en termes relatius) i només Cantàbria i Extremadura, les més sobrefinançades, es quedarien amb els mateixos recursos independentment del model que estigui en vigor el 2027. Tenint en compte l'oposició política del PP al nou model, quin incentiu tindrien aquestes dues comunitats per acollir-s'hi?

Menys diferències

Sobre la base que tothom hi guanyaria (o es quedaria igual) en termes absoluts naixeria el nou model de finançament. Una altra cosa seria la posició que cada autonomia ocuparia en el rànquing o el percentatge de recursos respecte a la mitjana que ingressaria. Cantàbria, per exemple, perdria gairebé 20 punts en aquesta classificació (del 127,8% al 108,74% dels recursos) i Extremadura en perdria 15 (del 113,18% al 97,51%). Per la seva banda, La Rioja, també una de les més sobrefinançades actualment, baixaria 16 punts (del 114,92 al 98,9). Ara bé, totes elles mantindrien una cosa en comú: rebrien més del que aportarien a les arques comunes. Mentre Catalunya, tot i millorar, continuaria estant 17,17 punts per sota de la seva capacitat fiscal un cop aplicats els ajustos del model de finançament, Extremadura en rebria 33,6 més. I, tot i les furibundes crítiques del president Emiliano García-Page, Castella-la Manxa continuaria ingressant 23,56 punts més del que aportaria, és a dir, seria la segona autonomia que més creixeria respecte a la seva capacitat fiscal. Traduït en euros, el govern de Page ingressaria 1.248 milions més gràcies al nou model. Això no impedeix que tant Page com el PP continuïn criticant els "privilegis" per a Catalunya i que diumenge passat, amb tots els barons populars al darrere, Alberto Núñez Feijóo preguntés a Pedro Sánchez i a Oriol Junqueras si el seu model consisteix en fer "que els més rics siguin més rics per sempre".

La ministra Montero ha estat defensant des de la presentació del nou model que es tracta d'un sistema més just i solidari. Segons ella, ho és per la reducció de les diferències entre les autonomies. Si el 2027 seguís en vigor el model actual, la distància entre Cantàbria (127,8%) i el País Valencià (94,68%) i Múrcia (94,68%), que comparteixen l'última posició, seria de 33,12 punts. Segons els càlculs del ministeri, el nou model aconseguiria reduir la diferència entre la primera comunitat i l'última a una tercera part, 12 punts, la distància entre Cantàbria (108,74%) i Castella-la Manxa (96,75%).