La nova via "catalanista" del PP: parlar més català i defensar interessos econòmics

BarcelonaEl PP i el catalanisme han sigut dos pols que en els darrers anys, sobretot des del Procés, han tendit a oposar-se. Però no ha estat sempre així i els populars han intentat alguns girs catalanistes. Mentre que l'etapa d'auge de l'independentisme o la d'Alejo Vidal-Quadras a la presidència del PP català estan marcades per un xoc total, Josep Piqué va protagonitzar una aposta per una via catalanista, si bé no li van deixar marge des de Génova i va acabar defenestrat. Alhora, Alicia Sánchez-Camacho va protagonitzar la seva proposta de "finançament singular" quan CiU reclamava el pacte fiscal, però amb el Procés va girar full. Actualment, segons ha pogut saber l'ARA, s'està produint un treball intern estratègic del PP català per impulsar una via catalanista pròpia.

Aquest diari ja va explicar que diversos dirigents del PP advoquen pel "catalanisme constitucional" que no s'ha implementat per un lideratge autonòmic d'Alejandro Fernández que no coincideix amb el diagnòstic. Ara, però, hi ha elements nous: la sala de màquines del PP català està treballant en un corpus ideològic que pretén ser una actualització pròpia del catalanisme. Més enllà dels quadres que hi donin suport, hi ha un plantejament intel·lectual de la coordinació general d'estratègia encapçalada per Juan Milián. Els ingredients són: parlar de "catalanitat", defensar la "pluralitat" de Catalunya i dels "interessos dels catalans" amb un perfil econòmic clar.

Segons fonts populars, aquest impuls no reivindicaria el nom de catalanisme com a tal, que veuen tocat de mort arran del Procés, sinó que treballaria, a l'estil de Piqué, sobre la "catalanitat" i una connexió amb el teixit productiu i econòmic català fet de petites i mitjanes empreses. És a dir, un catalanisme connectat als interessos econòmics.

Amb tot, el PP té contradiccions amb el catalanisme com ara l'oposició a l'oficialitat del català a Europa, fins i tot en una votació al Parlament, i el fet que no hagin defensat públicament la unitat de la llengua catalana davant els atacs del govern valencià. Diverses fonts s'escuden en què l'oficialitat a la UE "no és possible", però que "tant de bo ho fos", i sobre la unitat lingüística no hi han entrat perquè el partit no vol fer polèmica pel "nom", ja que la gran majoria reconeix que és el mateix. "És un debat estèril i respectem que a la Comunitat Valenciana li diguin valencià i a les Balears, català", sosté un alt dirigent.

Els punts clau

El diagnòstic del treball intern que està fent Milián és que, tretze anys després de l'esclat del Procés, cal recuperar un catalanisme amb perfil propi. Fonts consultades apunten que "no és una qüestió d'etiquetes perquè el PP ha de ser el PP" i que cal partir del fet que el catalanisme que s'està treballant internament es fonamenta en elements que creuen que ja caracteritzen el PP com l'aposta per "una Espanya descentralitzada", "solucions properes al ciutadà" i un tarannà regionalista sense ser "una ideologia política d'homogeneïtzar la societat, sinó com una sensibilitat per valorar la pluralitat de Catalunya". Apunten que "parlar més català" ja s'ha anat fent darrerament amb un "ús habitual" de dirigents i diputats, "sense abandonar la defensa del bilingüisme i el castellà". De fet, hi ha estudis interns que evidencien que a la immensa majoria dels votants del PP els agrada sentir els seus representants enraonar en català.

La proposta dista força del catalanisme tradicional, però té punts en comú amb Piqué. Amb matisos, diuen les fonts populars consultades, com ara que "el Procés parteix Catalunya en dues comunitats polítiques en què el tema lingüístic és important" i que la converteix diferent de Galícia i les Illes Balears, amb perfils regionalistes forts i predominança de la llengua pròpia. "El Procés ha fet molt de mal", lamenten. "L'excés de discurs identitari" passat fa que la nova etapa tingui un caire diferenciat del perfil propi, en una agenda amb prioritat per la inseguretat, la immigració o l'habitatge.

Un ingredient clau és la "defensa dels interessos dels catalans" en infraestructures com l'aeroport, prioritari per al PP. També per defensar un "reequilibri ideològic de Catalunya" després de la incidència que troben en la CUP, amb un accent "promercat" per "posar fi a la cultura del no a tot". A la iniciativa popular l'avala la implicació del cervell lloat massivament dins del PP, Juan Milián –no forma part de cap família interna–, i múltiples quadres que secunden aquesta via.

Sintonia

Milián, flamant senador, conrea una gran relació amb Alejandro Fernández –tenen sintonia liberal– i gaudeix de la confiança de Feijóo, que l'ha ascendit a la junta directiva estatal del partit, a més de ser el cervell de múltiples papers interns. Diverses veus el consideren "l'home de futur" del partit. Valoren que està bé que "es parli més català al Parlament", però també reparteixen crítiques: "M'agradaria que els càrrecs públics parlessin més en català; emprenya que hi hagi gent del partit que parli sempre en castellà", etziba un dirigent. Alguns dels càrrecs que citen com a referents són l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, el mateix Milián, el secretari general, Santi Rodríguez, i diversos diputats i regidors.

"A Feijóo li agrada que es parli català", assegura un altre dirigent. De fet, segons recorden, el líder estatal hauria preguntat sobre l'ús de la llengua del PP, de manera que animava a fer com a Galícia. Un altre dirigent remata que "es tracta que la gent sigui el que és sense postureig", "reflectir la societat amb naturalitat" perquè "dins del partit hi ha de tot, amb posicions més arrelades al territori i altres sense tant d'arrelament".