Quan el PP proposava un finançament "singular" (dins el règim comú)

BarcelonaUn dels punts que ERC vol abordar en la campanya electoral és la proposta de finançament singular que el Govern va demanar a l'Estat perquè Catalunya recaptés tots els impostos i es reduís el dèficit fiscal. Ara bé, no és l'únic que ha proposat un sistema per millorar el finançament català amb un nom idèntic, tot i que amb un contingut molt diferent. És el cas del PP català, que el 2012 va aprovar una ponència que reclamava un "model fiscal singular" per al Principat, tot i que sempre en el règim comú. "Tant de bo s'hagués aprovat, millorava el finançament per a Catalunya i podia impulsar els serveis públics", explica a l'ARA el coordinador general dels populars catalans, Juan Milián, que va participar en la ponència.

De fet, el PP va plantejar la seva proposta quan CiU reclamava el pacte fiscal i havia avisat que si Mariano Rajoy no acceptava podia tirar pel dret amb una Hisenda pròpia igualment. En aquell moment, sota el lideratge d'Alícia Sánchez-Camacho, el partit de govern a l'Estat es va erigir en el "dic de contenció" contra la "deriva" d'Artur Mas, mentre, alhora, va plantejar algunes solucions per a un sistema de finançament que no ha estat del seu grat ja des de l'inici, quan l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero el va aprovar. "Segur que hauria estat difícil, però era una via per negociar en termes realistes que no es va aprofitar", sosté Milián, recordant el rebuig de la majoria de grups parlamentaris. Tot i la dificultat que ha augurat pel context, comenta que era una porta per a l'entesa.

El model que pretenia Mas era el concert basc –semblant al plantejament de Pere Aragonès–, al qual el PP s'oposa, i hi havia una distància important entre els sistemes. De totes maneres, el que plantejava el PP era un remei "bo", segons Milián, que lamenta que el pacte fiscal es plantegés com una "trampa" i "pas previ a la transició nacional". Admet que el 2012 "obrir un meló com volia Mas era impossible", a diferència del seu plantejament, que no surt del marc comú. "Ara això em sembla prehistòria perquè el 2017 ho canvia tot, tant de bo algun dia es torni a una visió més pragmàtica", afegeix.

Però com sorgeix la idea del PP i com es concretava? Tot plegat va tenir lloc en el congrés autonòmic del partit del maig del 2012 en un gir catalanista que va incorporar la senyera al logo i la defensa de "l'autonomisme diferencial" i el "model fiscal singular" per garantir una solidaritat de caràcter limitat que podia donar més marge a la Generalitat. Aquest autonomisme diferencial, segons va expressar en aquell moment el portaveu del grup parlamentari, Enric Millo, era "el respecte per la singularització de Catalunya, per la nostra cultura, història i llengua". En el congrés es van aprovar aquests canvis sense objeccions, en el marc d'una estratègia per ocupar un espai que veien orfe pel posicionament indecís del PSC i el gir sobiranista dels convergents.

Encara més enrere, el 2005 el llavors líder del PP català, Josep Piqué, va reivindicar en una conferència a l'abril un model de finançament nou dins el sistema comú, així com la reducció del dèficit fiscal. Amb l'objectiu d'assolir les millores demanava que l'Estat invertís en infraestructures un percentatge que s'anés elevant progressivament fins al 19% del PIB –la contribució catalana a l'economia de l'Estat– a través d'un pacte sobre aquestes inversions entre les administracions. Llavors el PP estatal, però, no va recollir el guant de la proposta.

Les claus del model del PP

La qüestió del finançament sempre ha estat una reivindicació latent a Catalunya i des del 2014 el sistema actual està caducat. Primer ha estat l'argument de la crisi i després el Procés els que han dificultat la renovació del model de finançament. En aquest sentit, Milián veu clar el motiu: "Un cop entra en marxa el Procés, és impossible una negociació i més sota amenaces, perquè l'independentisme volia anar fins al final del camí i qualsevol cessió era alimentar-lo", argumenta, afegint que és una "oportunitat perduda".

I què faria el PP ara respecte al model actual? Segons Milián, continua defensant la "millora" del finançament "sense crear desigualtats", anant al Consell de Política Fiscal i Financera per negociar multilateralment. No veu l'actual sistema "injust", però sosté que hi ha "marge de millora".