02/05/2022

Un país estranger o les clavegueres? Massa incògnites sense resposta

3 min
Imatge de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés

BarcelonaLa informació revelada aquest dilluns en roda de premsa per la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, denunciant l'espionatge amb Pegasus dels mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles, obre moltes més incògnites de les que tanca. Vegem-ho.

Quin és l’abast de l’espionatge?

Fins ara la Moncloa ha informat de dues intrusions en els mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles en els mesos de maig i juny del 2021, però això podria ser només la punta de l’iceberg. La primera pregunta, i també la més òbvia, és: per què ara? Per què han hagut d'esperar que el New Yorker destapés l’espionatge a una seixantena d’independentistes catalans quan ja hi havia els precedents de Roger Torrent del juliol del 2020 i els de Macron i Johnson? ¿És, com diu Oriol Junqueras, una "cortina de fum" per diluir les responsabilitats?

En segon lloc, cal aclarir si hi ha més ministres afectats, i després potser caldria fer extensiva la investigació als membres del Congrés i als líders de partits polítics per tenir un mapa exacte dels afectats. Oberta la capsa de Pandora, s’ha d’arribar fins al final.

I una darrera incògnita: ¿ens podem creure realment que la infecció amb Pegasus es va produir només en el temps que afirma el Centre Criptològic Nacional, dependent del CNI? Si alguna cosa ens ensenya el cas Pegasus és que les tecnologies d’espionatge avancen a un ritme superior al de les defenses i tallafocs. Per això, es pot afirmar amb propietat que s’han detectat unes infeccions amb Pegasus però no es pot descartar que n’hi hagi hagut més que resultin indetectables per als experts espanyols. És més, ¿quina seguretat podrà tenir ara Pedro Sánchez que el seu mòbil no està intervingut?

Qui hi ha al darrere?

Aquesta és la gran pregunta, ja que, un cop descartada una intervenció dels mòbils amb autorització judicial, només hi ha dues possibilitats: o es tracta d’un servei d’espionatge estranger o bé es tracta d’una ramificació de les clavegueres de l’Estat que actua pel seu compte. La hipòtesi de l’espionatge estranger resulta plausible en el cas de Sánchez i Robles, però perd força quan es tracta d’una seixantena de personalitats de l’independentisme català.

En altres paraules, es pot entendre que els serveis secrets del Marroc (que ja va espiar Macron) o de Rússia (que preparava el gran xoc a Ucraïna) vulguin espiar Sánchez o Robles, però no tant que intervinguin el telèfon de Txell Bonet, la parella de Jordi Cuixart. Si a més a més resulta que hi ha més membres del govern espanyol espiats, per exemple ministres d’Unides Podem, llavors la hipòtesi que es tracta de les clavegueres de l’Estat encara guanyarà més força.

Qui assumirà les responsabilitats polítiques?

Acabi com acabi la investigació, tots els focus apunten a la ministra de Defensa, Margarita Robles. Tant si es tracta d’una operació de les clavegueres com de la ingerència d’un govern exterior, ella és la principal responsable de la seguretat de l’Estat. O sigui, tant per acció com per omissió –per no haver estat capaç de protegir ni tan sols el seu propi telèfon–, Robles hauria de presentar la dimissió o ser destituïda.

Fins ara Robles s’ha escudat en la llei del CNI per no revelar cap informació, però en seu parlamentària va arribar a justificar l’espionatge amb unes paraules que van caure com una bomba entre els seus socis: "Què ha de fer un estat si algú declara la independència?", va dir. Ara la pregunta es pot girar en contra d’ella: què ha de fer l’Estat quan qui l’ha de protegir fracassa estrepitosament?

Com es refarà la relació amb els socis de la majoria?

A hores d’ara només una dimissió de Robles sembla un gest suficient perquè es pugui recuperar la confiança entre ERC i el PSOE. Unides Podem també reclama que es depurin responsabilitats, de manera que tot apunta que algun cap haurà de rodar per aquesta crisi. Una dimissió podria estalviar el que és l’altra gran petició dels socis del govern: una comissió d’investigació pública al Congrés.

Ara sí que sembla clar que les explicacions de la directora del CNI a la comissió de secrets seran insuficients perquè no anirà més enllà del que s’ha explicat avui, i més quan es tracta d’una qüestió que ja està judicialitzada. Segurament el govern espanyol pretén situar-se ara al bàndol de les víctimes per no haver d’assumir cap responsabilitat i guanyar temps, però llavors encara quedarà una pregunta sense respondre: per què Robles, que resulta que ara és una presumpta víctima, va justificar l’espionatge dimecres al Congrés? Què sabia i què no sabia Robles aquell dimecres?

Delegat a Madrid
stats