Què passa al món local? Asfíxia financera, burocràcia i pressió demogràfica

Barcelona"El món local necessita suport". El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va pronunciar aquestes paraules al Parlament durant el debat per aprovar un fons extraordinari que, sumat al fons de cooperació local, eleva fins a 170 milions la xifra que la Generalitat ha injectat als ens locals aquest any. Aquests diners els han de permetre pagar factures en un moment en què els preus dels subministraments s'enfilen i els interessos a pagar als bancs continuen pujant. La necessitat de recórrer a aquesta mena de mecanismes per garantir els serveis essencials als municipis posa de manifest un dels grans problemes que afronta el món local: la falta d'un marc de finançament estable, previsible i suficient per fer-se càrrec dels serveis que ofereix.

"És un problema que no és nou i que coneixem perfectament", reconeix a l'ARA el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, alcalde de Pineda durant 17 anys. Per això el Govern ha engegat els tràmits per aprovar una nova llei de finançament local construïda a partir del "diàleg" amb les entitats municipalistes però també amb l'oposició. Pretén tenir-la enllestida al juny i, mentre no arriba, reivindica l'esforç inversor que està fent per fer costat als ajuntaments. Per exemple, amb el PUOSC, que ha duplicat el pressupost fins als 500 milions fins al 2029, o els 200 milions anuals del pla de barris per regenerar zones degradades.

Ara bé, tot això són "pedaços" que no permeten planificar inversions i que, en la lletra petita, no arriben als municipis tan de pressa com s'anuncia, lamenta la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó. Budó, exconsellera de la Presidència, reclama que la nova llei serveixi per "endreçar" els recursos amb què compta el món local, tot i el condicionant que suposa haver-se d'adaptar al marc legal espanyol. Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Municipis, David Bote, posa l'accent en la necessitat de garantir que cada competència que es traspassi als municipis —des de les escoles bressol fins a l'atenció a la infància— estigui finançada. I és que un dels problemes amb què es troben els consistoris és el poc marge de maniobra que tenen per procurar-se més recursos, més enllà d'impostos com l'IBI o la taxa de residus.

La situació encara és pitjor per als municipis petits, que reclamen desplegar l'Estatut del Municipi Rural amb un finançament específic. El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, defensa que, mentre se'ls continuï exigint la mateixa burocràcia que als ajuntaments més grans, els problemes continuaran. "Som el 51% del territori i tenim el 2,4% de la població", exposa. Per a Solà, garantir que sigui viable viure en aquests municipis també és garantir la sostenibilitat del model de país. El Govern manté que té present la casuística d'aquests municipis, i s'ha compromès a atendre les seves peticions.

Secretaris i interventors

A l'escassetat de recursos s'hi suma, en molts casos, la falta de mans dins de l'administració local. Fonts municipals i del Govern admeten que a Catalunya hi ha un problema "endèmic" de falta de secretaris i interventors, figures clau per certificar tràmits i despeses, des del pagament de les nòmines fins a la documentació per obtenir una subvenció. La Generalitat calcula que en falten uns 900 i està acabant de tancar, juntament amb el govern espanyol, l'assumpció de la convocatòria de places per a aquests càrrecs —que habilita l'Estat—des de Catalunya. Però, mentrestant, molts alcaldes es veuen superats per la paperassa i no hi poden fer front.

Hi ha qui, fins i tot, ha renunciat a presentar-se a ajudes per falta de personal per gestionar-les. És el cas de l'alcalde de Castellserà, Marcel Pujol, que, a més, recentment ha hagut de demanar dies de permís a la feina per poder fer ell mateix els tràmits d'una ajuda: si no la justifica a temps, l'Ajuntament perdrà 600.000 euros. El 15 de setembre es va quedar sense secretari, i tot i que ha rebut l'assistència puntual de personal enviat per part del consell comarcal, lamenta els problemes que genera l'alta rotació dels secretaris i els interventors. "Atens el dia a dia, però no pots preparar res. I molts companys estan igual", exposa.

Aquesta rotació es veu agreujada quan els ajuntaments entren en competència entre ells per atraure secretaris i interventors. Els sous anuals que cobren poden arribar a estar per sobre dels 100.000 euros, i no és estrany que en ciutats mitjanes arribi als 85.000. Els municipis més petits reben el suport dels consells comarcals, que n'envien alguns dies concrets. "Pràcticament estic fent jo d'interventora", diu l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, que en dos anys ha vist com, pel seu municipi, en passaven cinc de diferents (i només un matí a la setmana). Per a Pujol, la solució més immediata a aquest problema és alleugerir la burocràcia que se'ls reclama. Però, fins i tot quan hi ha la figura de l'interventor —sigui titular, accidental o interí—, es poden produir disfuncions. És el cas que ha posat al damunt de la taula l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que té un conflicte obert amb la interventora municipal perquè fa mesos que no firma documentació essencial per al dia a dia del consistori. Això ha dut l'Ajuntament a la vora del col·lapse.

El padró municipal

Les crisis que afronta el món local, però, no s'esgoten amb el finançament o la falta d'efectius. Segons les fonts consultades, una altra de les qüestions que està impactant de ple en la gestió municipal són els canvis demogràfics a Catalunya. Un d'ells és l'envelliment de la població, que obliga a repensar els serveis adreçats a la gent gran i la sostenibilitat del sistema d'atenció sanitària, però també els problemes d'accés a l'habitatge en ciutats on tradicionalment no n'hi havia hagut. A més, hi ha el flanc de la seguretat: fonts municipals de l'àmbit metropolità admeten "preocupació" pel fet que, degut a la pressió policial sobre Barcelona, la delinqüència s'està escampant per la primera i la segona corona metropolitana. I molts municipis petits, afegeix Solà, s'enfronten al problema de no tenir policia local pròpia.

L'arribada de nouvinguts a barris i viles catalanes també ha dut alguns alcaldes a aixecar la veu davant de casos de presumpte frau en el padró —quan una persona comunica a l'Ajuntament que viu en un lloc on en realitat no resideix per poder tenir accés als serveis públics—. "Existeix i s'ha d'abordar amb més inspecció i recursos", sosté Budó, mentre que Bote rebutja situar-ho com un problema de primer ordre per al món local. En tot cas, els alcaldes de Junts han fet front comú en aquesta qüestió. El batlle de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha estat un dels que més han denunciat l'existència de "màfies" que fan negoci amb l'empadronament. Això li ha valgut les crítiques de col·lectius antiracistes que consideren que, si aquestes xarxes existeixen, és perquè alcaldes com ell han endurit els requisits per empadronar immigrants.